Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Castell de Forès
Art romànic
La primera notícia documental del castell de Forès —que era situat al cim del turó on s’assenta la població— és del segle XI, quan els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop unes terres situades dins del seu comtat per tal que hi edifiquessin la fortalesa de Forès Tanmateix, hi ha una certa discrepància pel que fa al moment d’execució d’aquest document la seva data, 1038, és errònia ja que en aquell moment encara no actuaven els comtes atorgants, els quals s’esposaren vers el 1052 això va fer pensar a J Sobrequés que…
Castell d’Ollers (Barberà de la Conca)
Art romànic
El poble d’Ollers és situat a la banda nord-occidental del terme municipal La primera referència documental del topònim Ollers data del segle XI, quan apareix in podio super Ollers com una de les afrontacions territorials del castell de Forès, el qual havia d’ésser edificat en les terres que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop Tanmateix, hi ha una certa discrepància pel que fa al moment en què es va atorgar aquest document La seva data, 1038, és certament errònia, ja que en aquell moment no existien o actuaven encara els…
Breviarum de Musica
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 42 Breviarum de Musica Caplletra del foli 31v, obtinguda amb un petit monstre amb cos de peix i cap de gos, combinat amb un senzill motiu vegetal Arxiu Mas Breviarum de Musica Caplletra “A” del foli 59, amb la representació d’una àguila, dibuixada amb destresa, que sosté una tija derivada en diverses formes vegetals Arxiu Mas Es tracta d’un manuscrit compost per 112 folis 25,70 × 34,70 cm, escrit en lletra carolina del segle XI * en tinta negra amb epígrafs Segons J Gudiol * i J Pijoan * , aquest volum, de decoració no gaire abundant, pogué haver estat l’…
Castell de Conesa
Art romànic
El lloc de Conesa és citat al segle XI en una escriptura per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis donaren a Miró Foguet i Bernat Llop un extens territori per tal que hi bastissin el castell de Forès entre les afrontacions territorials de la demarcació cedida consta el terme de Conesa Hi ha, tanmateix, una certa discrepància pel que fa al moment en què fou atorgat aquest document la seva data, el 1038, és errònia, ja que en aquell moment no existien o actuaven els comtes atorgants, els quals s’esposaren vers el 1052 això va fer pensar a J Sobrequés que la…
Castell de Calders
Art romànic
Situació Les ruïnes del castell, conjuntament amb unes restes que hom atribueix a l’església de Santa Maria, són encinglerades dalt un turó de forma cònica que es dreça en una clotada solcada pel riu Calders i oberta a la banda meridional del poble, el qual s’aixeca per sobre del castell Long 1°59’40” — Lat 41°46’52” Un aspecte de les ruïnes del castell des del costat sud-oriental Hom hi pot veure, a primer terme, la muralla i al fons la torre, mig esfondrada, que presideix el conjunt de la construcció F Junyent-A Mazcuñan Vista del turó coronat per les restes del castell F Junyent-A Mazcuñan…
La moneda del comtat de Girona
Art romànic
Introducció Al comtat de Girona foren emeses tres sèries monetàries la carolíngia, l’episcopal i la comtal En total disposem d’una trentena de tipus monetaris, la major part d’argent, que constitueixen el conjunt d’atribució i interpretació més difícil de tot el context comtal català A la manca de dades de les mateixes monedes, que només expressen, i encara no sempre, el taller d’origen GIRVNDA, s’hi afegeix una gran pobresa documental Per a un nou plantejament i interpretació dels amonedaments comtals gironins ens hem valgut dels elements següents — Reconstrucció de tres importants troballes…
Epigrafia d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Introducció A la ciutat de Barcelona destaca l’amplitud del conjunt d’epigrafia funerària dels segles IX-X, únic en el context català, i que revela l’existència d’un important grup aristocràtic, laic i eclesiàstic, molt probablement associat al casal comtal, el qual entre el final del segle IX i l’inici del X va adoptar la pràctica de dotar algunes de les seves sepultures d’epitafis destinats a singularitzaries i a fer-ne perdurable la memòria És digne d’atenció com la generalització d’aquesta pràctica se situa just en el període posterior al govern de Guifré I, quan el poder comtal es…
El marc geogràfic del romànic del Pallars
Art romànic
El Pallars és una regió natural i històrica del Principat de Catalunya És una comarca allargassada en direcció N-S, d’uns 75 km d’extensió en línia recta per una amplada mitjana de 30 km aproximadament El Pallars és bàsicament la conca de la Noguera Pallaresa, amb estretes valls secundàries, algunes de molta personalitat, que aboquen les seves aigües a aquest riu La regió delimita al nord amb les terres occitanes de Comenge i del País de Foix, al sud amb la Noguera, a l’est amb Andorra i l’Alt Urgell i a l’oest amb la Vall d’Aran i la Ribagorça Té un total de 2 645, 17 km 2 , dels quals 1 355…
L’organització territorial religiosa del Solsonès
Art romànic
La diòcesi Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Esglésies del Solsonès anteriors al 1300 L’organització diocesana del Solsonès no té cap complicació Tota la comarca depengué sempre de la diòcesi d’Urgell, tot i que la relació de parròquies de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell no precisa els límits meridionals A migjorn de la parròquia de Solsona només hi consta la sufragània de Joval Això va fer creure a mossèn Serra i Vilaró que la resta del territori a migjorn de Joval, per…
Territori i jurisdicció del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Culminació i obsolescència comtal En encetar-se el darrer quart del segle XI, els comtes de Barcelona i d’Urgell, alhora que adeqüen els moviments militars a la frontera segons els tractes diplomàtics amb les taifes —sobretot pels pactes amb Lleida i l’arribada de les suculentes paries—, competeixen mútuament pel que fa a la seva expansió Abocats a la plana mascançana —la planura estèril amb l’ocupació densificada en la centúria precedent per la societat andalusina mitjançant establiments agropecuaris—, la confrontació de les respectives expansions defineix, en l’antepenúltima dècada del…