Resultats de la cerca

Aquesta capella o oratori es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós, al lloc de Magrà No degué passar de capella rural Depengué del monestir de Sant Benet de Bages a través del priorat de Santa Maria de Castellfollit, al qual fou donada pels senyors del terme i fundadors del priorat El lloc de Magrà es documenta l’any 1092 en el moment de la consagració i la dotació de l’església de Santa Maria de Castellfollit, ja que entre les terres donades com a dotació de l’església n’hi havia de situades a la font de Magra o a la ribera de Magra L’advocació d’aquesta…

Aquesta església era dins de l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc anomenat l’Alou No degué passar de capella rural El lloc i l’església apareixen citats el 1041 com a Sant Joan que diuen Alou de manera semblant es torna a citar el 1291, com a Sant Joan de l’Alou No sabem exactament quan es produí el canvi de titular, però el 1685 ja era Santa Margarida Actualment es troba sense culte i en estat d’abandó, puix que és utilitzada com a paller

L’any 1186, essent a la vila de Fraga, Alfons el Cast lliurà als frares hospitalers el lloc de “ Turrem Albam que est subtus Fragam cum omnibus terminis et pertinenciis ejus ”, a excepció de l’església L’editor de l’instrument, J Miret i Sans, interpreta que es tracta de Torre Blanca, partida fragatina, bé que J Salarrullana identifica el topònim llatí amb el despoblat de Torralba, a Torrent de Cinca o Torrauba, com en diuen els del país Més tard, hi ha esment de l’església de Torreblanca com a annexa de la parroquial de Fraga

Solament s’ha trobat una única citació que esmenta aquesta església El 1086 el prevere Dalmau i el seu germà Losbet i Amada i els seus fills feren la pau i cediren a Ramon Guadall i a la seva muller Adelaida unes terres repartides entre les dues parts Aquestes propietats es trobaven prop de l’església selvàtica de Malvicino , al comtat de Barcelona, al terme del castell de Lavit, al lloc que en diuen Nido de Livegod o Vila de Ros, anomenat Mirambell Les indagacions que s’han fet per localitzar la seva situació dins el terme del castell termenat que inclou l’actual municipi del…

Situada dins l’antic terme del castell de Callús, o molt a prop dels seus límits No sabem si funcionà com a temple o era un topònim que donava nom a una església antiga L’església apareix citada el 1013 com el lloc que diuen Sant Sebastià al terme del castell de Castellet Callús El 1020 i el 1032 uns béns eren situats a Callús, prop de Sant Sebastià, i el 1024 uns molins situats a Torroella afrontaven a tramuntana amb el riu Garces torrent de la Portella i amb la roca de Sant Sebastià Per aquestes dades creiem que aquesta església devia trobar-se situada als voltants d’on avui s’…

Aquest oratori es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a la parròquia de Sant Sadurní de Salelles i al lloc anomenat Boadella No sabem res sobre la seva funció ni dependència potser va dependre del monestir de Santa Cecília de Montserrat El lloc de Boadella i l’oratori apareixen citats el 1084 en una donació feta al monestir de Santa Cecília de Montserrat d’un alou situat al comtat de Manresa a la Boadella, junt a l’oratori de Sant Joan que diuen Llacuna Lacuna El 1120 es documenta de nou el lloc de Sant Joan de Llacuna El 1294 el lloc de Boadella era situat a la…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Miralles Des de molt aviat tingué funcions parroquials que encara manté en l’actualitat El lloc i l’església es documenten per primera vegada l’any 1063 en el testament sagramental de Miró, el qual deixà el vi de Miralles i un auri a Sant Salvador Encara que es fa difícil assegurar amb tota certesa que es tracta de l’església que s’estudia aquí, és molt probable que així sigui Més segura és l’aparició del terme del castell de Miralles l’any 1069, data en què Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donaren a la canònica…

Aquest molí es trobava dins l’antic terme del castell de Calders Degué ser, com el seu nom indica, un molí dedicat a assaonar pells, activitat molt estesa en època medieval a la Catalunya Central i en especial a Manresa De l’edifici antic no resta res, ja que en una època indeterminada deixà de funcionar com a molí blanquer i passar a ser un molí blader Únicament l’estructura de transport de l’aigua del riu al molí pot recordar l’antiga L’existència de molins blanquers en aquest lloc es documenta en l’any 1126, quan tres germans de la família Calders Berenguer Arnau, Pere Arnau i Guillem…

Talla Talla de la Mare de Déu de Dorres, conservada en una collecció particular Arxiu Mas En una casa particular del poble de Dorres es conserva una marededeu romànica L’existència d’aquesta talla és coneguda ja de fa temps fou assenyalada per primera vegada per E Brousse, l’any 1896 * , i la vam publicar fa poc * La marededeu és collocada al centre d’un retaule, que segons el parer d’A Salsas seria dels darrers anys del segle XVI Procedeix, diuen, de Bell-lloc, però no fou coneguda de N Camós, que solament descriu l’antiga imatge, venerada avui a l’església de Dorres, però que…

Situació Aquesta necròpoli era situada en un turó de la riba esquerra del Ter, al terme municipal de Sant Julià de Ramis, uns 6 km al nord de la ciutat de Girona JBM Necròpoli La necròpoli de les Goges fou excavada l’any 1991 Els enterraments, 207 tombes distribuïdes en diversos rengles, eren orientats, com és normal, d’est a oest, amb els peus situats a llevant La major part de les tombes havien estat cavades a la roca i eren rectangulars n’hi havia amb els angles escairats i també amb els angles lleugerament arrodonits Algunes de les tombes eren pisciformes i d’altres, gairebé trapezials…