Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Castell de Torredembarra
Art romànic
El territori de Torredembarra fou habitat, com ho demostren les restes conservades, ja en època romana L’origen medieval de Torredembarra s’aprecia en l’agregat de Clarà, un llogaret que s’alça en un pujol immediat a la vila En un document del 1057, els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, concediren la quadra de Clarà en favor de Guitard, Prolionisc i Ollomar, amb l’obligació de construir-hi una torre de pedra i calç i una fortalesa a la part baixa del terme En aquesta concessió es feia la diferència entre una part cedida en alou i una altra en feu El feu, la part més rica des…
Sant Pere de Torredembarra
Art romànic
L’origen medieval de Torredembarra s’aprecia en l’agregat de Clarà, un petit nucli poblacional que s’alça en un pujol prop de la vila Per a entendre bé la seva gènesi cal fer referència a una escriptura de l’any 1057, per la qual els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis cediren en favor de Guitard, Prolionisc i Ollomar la quadra de Clarà, amb l’obligació de bastir-hi una torre i una fortalesa a la part més baixa del terme En aquesta concessió es feia la diferència entre una part cedida en alou i una altra en feu Aquesta darrera part, la més rica agrícolament, hauria donat lloc a…
Castell de Betesa (Areny de Noguera)
Art romànic
El poble de Betesa és emplaçat a la solana d’un turonet situat entre els torrents d’Aulet i d’Ovís, des d’on es domina la capçalera de la vall homònima i les altes comunicacions pel Talló d’Aulet i la serra de Sant Salvador El castell que hi hagué en aquest indret ha desaparegut Sens dubte es tractava d’una fortificació molt antiga afavorida per la seva estratègica situació, car els feréstecs congostos d’Escales foren intractables per a l’home fins ben avançada l’edat mitjana Per a superar el congost d’Escales calia passar a la vora del castell calia deixar la vall i remuntar la serra pel…
Castell de Canet de Rosselló
Art romànic
Situació Un fragment del pany oriental dels murs del castell, format per còdols arrenglerats, un dels sectors més característics de les seves ruïnes ECSA - JL Valls Canet és a la riba dreta del Tet, i havia estat protegida pel castell i envoltada de muralles Les restes del vell castell de Canet es troben sobre un turó natural a la part nord del poble Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 29,4” N - Long 3° 0’ 37,2” E Per a anar-hi, cal prendre, a partir de Perpinyà, la carretera D-617 Canet és a 11 km de Perpinyà i a 2 km de la mar PP Història Els senyors del lloc i castell de Canet villa Kanedo…
Sant Vicenç de Planoles
Art romànic
Situació Un detall de l’exterior de l’església, amb l’absis ornamental amb un seguit d’arcuacions cegues E Pablo La població de Planoles es troba situada a mà esquerra del riu Rigard, a uns 1 136 m d’altitud i a tocar la línia fèrria de Barcelona a Puigcerdà pel cantó de ponent i amb la carretera N-152 per l’extrem de llevant Mapa 255M781 Situació 31TDG262855 Per arribar-hi hom hi pot anar des de Ribes per la carretera N-152, en direcció a Puigcerdà amb 6 km L’església es troba enmig del poble MAB Història L’església de Sant Vicenç de Planoles és esmentada per primer cop l’any 1141, encara…
Sant Pere de Pierola (els Hostalets de Pierola)
Art romànic
Situació L’abandonada església parroquial de Sant Pere de Pierola és situada al cim d’un turó, en un lloc despoblat al qual s’accedeix a través dels carrers d’una urbanització, que enllacen amb la llera de la riera de Pierola, per la qual passa una pista que porta a l’indret de l’antiga parròquia JAA Mapa 35-16 419 Situació 31TCF985933 Història Aquesta església es trobava situada en l’antic terme del castell de Pierola Des dels primers moments degué obtenir la categoria de parròquia del terme, condició que ha mantingut fins que fou substituïda per l’església que s’alçà al nucli de població d’…
Ruïnes de Penida (Roses)
Art romànic
Situació La vall i el lloc de Penida d’època medieval, actualment són coneguts com la Trencada És una vall situada al nord-est de Roses La riera de la Trencada dese oca prop a la Ciutadella, per tant vora l’antiga ciutat i població medieval de Roses Mapa 259M781 Situació 31TEG168823 Un camí, des de Roses o bé des de la carretera de Cadaqués, s’endinsa per la vall de la Trencada o de Penida, passant primer per la gran masia de Cam Coll i seguint per diferents masos fins a Can Berta, una casa gran deshabitada Al fons de la vall, sobre un serrat de poca elevació, hi ha les restes medievals…
Bibliografia del romànic d’Osona
Art romànic
Arxius Arxiu del Capbreu, amb trenta lligalls de pergamins amb uns 2 400 documents i altra documentació de la catedral i propietats seves Arxiu Capitular de Vic, especialment el calaix 6, amb 3 021 perg calaix 7, amb 1 500 perg calaix 9 o Episcopologi calaix 10 o Papes i reis calaix 37, Butlles i privilegis calaix 54 i 55, Beneficis amb 5 096 pergamins Arxiu de la Curia Fumada o Notaria eclesiàstica, amb 3 318 volums o lligalls per notaris 33 intitulats anònims del segle XIII Sèries de Testaments i capítols matrimonials des del 1240 Documentació de Capbreus de monestirs i vària Arxiu de la…
Castell de Pilzà (Benavarri)
Art romànic
Situació Torre mestra de la fortalesa, de planta circular i base atalussada ECSA - J Bolòs Les restes de l’antic castell són a la part alta de la població de Pilzà, la qual és situada al cim de la serra del seu nom, a 905 m d’altitud, dominant tota la vall del Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TBG921589 Per a arribar-hi cal agafar la carretera N-230 de Benavarri a Lleida Un cop fets uns 9 km aproximadament, cal desviar-se per un camí asfaltat, a mà esquerra, que al cap de 2 km mena directament a Pilzà JBP-JBM Història El castell de Pilzà va ésser conquerit a partir del conveni del 5 de setembre…
L’organització del territori i del comtat de Girona
Art romànic
Els inicis del feudalisme L’any 785 els habitants de Girona lliuraven la ciutat a Carlemany, segons la lacònica descripció dels fets donada pel Cronicó de Moissac La ciutat i el seu territori abandonaven al-Andalus, s’integraven dins l’imperi Carolingi i, així, s’obria una nova etapa de restauració política i eclesiàstica, estretament lligada al desenvolupament i consolidació del feudalisme a la zona Mancat de documentació escrita i arqueològica suficient, l’estudi de l’evolució del poblament a Girona durant la major part de l’alta edat mitjana resta gairebé a les fosques, lluny de l’abast…