Resultats de la cerca

A la ciutat de Vic, les campanyes d’excavació arqueològica són relativament recents des de l’any 1982, amb el suport del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, hem organitzat una recerca sistemàtica a nivell d’arqueologia urbana, dirigida per D Molas i I Ollich Al nucli antic de la ciutat, que queda encerclat per les muralles, hom ha vist la necessitat de potenciar una política preventiva, amb una planificació d’acord amb arquitectes urbanistes i tècnics municipals Si no és així, la revalorització del sòl, la reutilització, adaptació i modernització de cases antigues, fa que…

La primitiva casa comanda de l’orde hospitaler a Lleida, amb la seva església de Sant Joan Baptista, era situada en una zona propera al mercadal de Vilanova o Vilanova de l’Hospital, al costat del camí de Corbins i del convent dels carmelites i dins la parròquia de Sant Pau Se sol identificar el seu espai físic amb l’actual carrer de la Democràcia Els horts, farraginals i altres dependències devien arribar fins a l’espai que avui ocupa la plaça de Ramon Berenguer IV Les primeres donacions a l’Hospital es documenten poc després de la reconquesta de la ciutat El 1165, un cavaller d’origen…

Situació Façana de l’església un cop restaurada ECSA - J A Adell La capella de Sant Lliser de Virós es troba a l’indret de les bordes de Virós, a uns 3 km del poble d’Araós, per la carretera que puja al bosc de Virós MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH588100 Història El lloc de Virós apareix ben documentat durant tota l’edat mitjana És un dels indrets esmentats, com a parròquia de la vall de Tírvia, en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1075, el riu de Virós és esmentat com a límit, per ponent, de la parròquia d’Ainet de Besan Per un altre document sabem que Guillem Arnau, bisbe d’…

Introducció Peça de terra cuita, probablement una nina, del segle XI ECSA - J Colomé La ceràmica islàmica de la ciutat de Tortosa constitueix un dels conjunts més representatius dels vestigis de la civilització andalusina durant la seva presència a les terres de l’Ebre El procés del seu estudi es va iniciar fa ja alguns anys amb els treballs d’investigació arqueològica que es realitzaren per a conèixer el traçat urbà medieval de la ciutat La següent exposició correspon als diferents tipus ceràmics identificats en els estudis realitzats a l’excavació arqueològica de la plaça de Sant Jaume…

Situació La mota era situada a l’oest de Sant Nazari, uns 500 m a l’est de la “carrera de Carles” de Carlemany, que coincideix amb la Via Domiciana, l’antiga via romana que travessava la plana del Rosselló de nord a sud Era immediatament al costat de la riera de la Fossella i a uns 300 m del mas de Rocabruna Al costat de la mota també passava un camí antic que provenia d’Alenyà al sud i es dirigia cap a la Tet i la Salanca Sembla que controlava el pas de la Fossella, que es realitzava mitjançant un gual Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 12” N - Long 2° 59’ 31,2” E S’hi pot arribar seguint la…

Situació Vista general de l’edifici des del sector nord-oest ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església de Sant Pere és encimbellada dalt d’un serrat situat entre el torrent del Cementiri i la riera de Masquefa, a uns 500 m del poble vers el nord Mapa 35-15391 Situació 31TDF007964 Venint d’Igualada, poc abans d’arribar a Masquefa, al quilòmetre 15,7, a mà esquerra hi ha el trencall que mena al cementiri nou, des d’on, després de salvar un sifó molt pronunciat, hom arriba al cim del turó on s’aixeca la capella, acompanyada del vell fossar, a l’altra banda del torrent Cal demanar la clau de l’…

Situació Església parroquial de Lavansa, amb l’absis renovat i cobert a la mateixa altura que la nau ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és al cementiri del veïnat de les cases de Sant Pere, situat sobre la pista que porta de Sorribes a Ossera, passant per Padrinàs JAA-MLIC Mapa 35-11254 Situació 31TCG761768 Història En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, en fer la relació de les parròquies de la vall de Lavansa, s’esmenten “ Banieras et Eterrito vel Spelunka, atque Uuardia, sive Fraxano et Corneliana atque Jausa, vel Tuxen” L’any 1973, quan es produí la unió dels…

Situació Guixeria islàmica apareguda al barri del Canyeret i ara conservada al fons arqueològic de l’Institut d’Estudis llerdencs ECSA-JI Rodríguez El barri del Canyeret s’estenia pel vessant meridional del turó de la Seu Vella, entre la muralla exterior de la caserna, al nord, i l’eix Carrer Major-carrer Magdalena, al sud Els vestigis d’aquest barri corresponents a l’època altmedieval van ser descoberts en ser enderrocat i abandonat ara fa vint-i-cinc anys i durant les obres d’urbanització del seu solar, el 1983 Mapa 32-15 388 Història Abans de la seva destrucció el Canyeret era un barri…

La vila El repoblament del centre de la conca d’Odena Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on s’evidencia la seva formació al llarg d’un antic i històric camí ral parallel al riu Anoia ECSA - J Todó Les primeres notícies sobre el repoblament de la plana central de la conca d’Òdena, en el lloc on posteriorment sorgí Igualada, daten de la segona meitat del segle X, tot i que no pot descartar-se la presència a la zona d’un poblament anterior, de caràcter més o menys inestable El topònim Aqualata apareix citat per primera vegada l’any 976, i sembla fer menció al curs del riu Anoia que servia…

La divisió de la comarca en diferents diòcesis Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Com és ben sabut, l’organització eclesiàstica acompanyà la reconquesta d’aquesta banda del territori català El procés, però, que tingué la recuperació cristiana de la Conca de Barberà, d’una banda, i el retard de la restauració de l’antiga seu metropolitana de Tarragona, de l’altra, determinaren que les esglésies que s’anaren bastint a mesura que avançà la reconquesta i s’hi consolidà l’assentament dels nous habitants, s’adscrivissin a les diòcesis d’on eren originaris els…