Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Castell de Menàrguens
Art romànic
El castell de Menàrguens era situat en el tossal que encara porta el topònim de “Castellet”, a la part més elevada de l’actual nucli urbà de Menàrguens, municipi situat a 12 km al sud de Balaguer, en direcció a Lleida El topònim “Menàrguens”, grafiat Mesanicos , apareix en una escriptura de donació de l’any 1146 Dos anys més tard, el 1148, es consigna documentalment el castell Segons que consta en aquest instrument, datat el 17 de juny, Guillem Pere i la seva muller Sicarda atorgaren als esposos Pere de Puigverd i Sibilla el castell de Menàrguens amb tots els seus termes i pertinences “ ipsum…
Escultura i capitells d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Escultura romànica de Santa Maria del Pi Escultura de la portada de Santa Maria del Pi Elements reaprofitats decorats amb motius vegetals i figuratius, entre els quals destaca l’escena del pecat original ECSA - Rambol En la porta oberta al mur del costat anomenat de l’Evangeli de l’església de Santa Maria del Pi hi ha elements esculpits reaprofitats, el repertori i l’estil dels quals té a veure amb els conjunts de la ciutat datats al segle XIII Es tracta dels capitells, impostes i d’una de les arquivoltes, de temàtica diversa De tota manera, algun d’aquests elements ha sofert alteracions, tal…
Iconografia de l’art romànic a Catalunya
Art romànic
Portada de Santa Maria de Ripoll, que té el programa iconogràfic més ampli de tot el país ECSA - M Anglada Dins de la ja llarga historiografia sobre l’art romànic a Catalunya, un dels capítols en els quals encara cal treballar molt és, sens dubte, la presentació d’un panorama complet de la iconografia desenvolupada en les diferents branques de la creació artística Potser la raó principal d’aquesta mancança és que no és possible fer-ho i, afegiríem, tal vegada fóra inútil o innecessari intentar-ho Formulat de la manera que ho hem fet, l’estudi s’hauria de centrar en la determinació de les…
Sant Tomàs de Fluvià (Torroella de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Sant Tomàs de Fluvià des de llevant, amb la capçalera descoberta totalment després dels treballs de restauració recents F Tur Església de l’antic priorat de Sant Tomàs de Fluvià, situada al poble del mateix nom uns 3 km al nord-oest del seu cap de municipi, en un indret d’elevacions suaus que assenyalen el límit occidental de la plana empordanesa El nucli habitat, format per una dotzena de masies que s’agrupen entorn de l’església, es troba vora un camí antic que duu a Siurana d’Empordà, anomenat popularment “el camí ral” Mapa 258M781…
Obres diverses d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Elements romànics de Santa Maria del Pi Escultura Escultura de la portada de Santa Maria del Pi Elements reaprofitats decorats amb motius vegetals i figuratius, entre els quals destaca l’escena del pecat original ECSA - Rambol En la porta oberta al mur del costat anomenat de l’Evangeli de l’església de Santa Maria del Pi hi ha elements esculpits reaprofitats, el repertori i l’estil dels quals té a veure amb els conjunts de la ciutat datats al segle XIII Es tracta dels capitells, impostes i d’una de les arquivoltes, de temàtica diversa De tota manera, algun d’a uests elements ha sofert…
Territori i jurisdicció del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Culminació i obsolescència comtal En encetar-se el darrer quart del segle XI, els comtes de Barcelona i d’Urgell, alhora que adeqüen els moviments militars a la frontera segons els tractes diplomàtics amb les taifes —sobretot pels pactes amb Lleida i l’arribada de les suculentes paries—, competeixen mútuament pel que fa a la seva expansió Abocats a la plana mascançana —la planura estèril amb l’ocupació densificada en la centúria precedent per la societat andalusina mitjançant establiments agropecuaris—, la confrontació de les respectives expansions defineix, en l’antepenúltima dècada del…
Sant Vicenç de Rus (Castellar de N’Hug)
Art romànic
Situació L’església de Sant Vicenç de Rus es troba situada al vessant meridional del Pirineu i en un lloc muntanyós, enmig d’una vegetació a base de bosc i prat l’edifici es troba en una zona de mitja muntanya Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 17, 0 — y 80, 0 31 TDG 170808 Un detall de l’exterior des de llevant amb la capçalera R Viladés Vista de l’exterior del’església des del costat de tramuntana R Viladés Per arribar-hi cal agafar la carretera de la Pobla de Lillet a Castellar de N’Hug Entre…
Marc històric i cronològic del món romànic a Catalunya
Els precedents de la formació política de Catalunya Amb motiu de la celebració del millenari de Catalunya escrivíem que no hi havia dubte que en un moment determinat ens trobàvem amb una sèrie de trets d’una certa identitat que començaren a afaiçonar, tímidament, el nostre poble aquests trets no aparegueren de sobte, ni obeint a una consciència concreta, però hi eren, i lentament s’hi feren presents perquè els pobles mai no apareixen de sobte, ni tenen una partida de naixença concreta en un any determinat El naixement d’un poble forma un procés lent i es descabdella a poc a poc * Vista de…
L’art romànic a la Ribagorça
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i altres edificacions militars de la Baixa Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Mapa dels castells i altres edificacions militars de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Al territori històric de la Ribagorça, que s’estén des del Pallars, a llevant, fins a la vall del Cinca, a ponent, podem diferenciar, d’una manera clara, una zona septentrional, organitzada des d’una època molt reculada en valls, i una zona meridional, que s’organitzà aviat com a terra de frontera Els límits entre l’una i l’altra…
El marc històric de l’art romànic al Penedès i el Garraf
Art romànic
Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Elements escultòrics d’un monument funerari, versemblantment d’època romana, trobats fa uns anys al terme de Sant Martí Sarroca Es conserven al Museu Municipal de Sant Martí Sarroca ECSA - M Raurich Les característiques geogràfiques que defineixen el Penedès són les lleugeres ondulacions i el seu terreny planer que s’obre al mar per una àmplia zona d’estanys, avui terraplenats El complementen els estreps de les serralades litoral i pre-litoral Des d’antic és un lloc amb una gran abundor d’aigua, bo i fàcil de conrear Tanmateix era,…