Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Santa Maria del Camí (Calldetenes)
Situació Planta, a escala 1200, de les restes de l’església, que mostra la seva singular estructura a base d’una nau rematada a llevant per un transsepte sense absidioles J Sarri Situada sobre una petita elevació del terreny en el jardí de la Torre Santa Margarida de Sant Julià de Vilatorta Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 332 x 43,1 —y 42,3 31 TDG 431423 Per la carretera de Vic a Sant Hilari Sacalm al km 4,5 hi ha l’entrada de la finca Torre Santa Margarida, a 150 m de la porta a mà dreta hi ha una petita elevació del terreny on…
Torre de la Guàrdia d’Urgell (Tornabous)
Art romànic
Situació Torre de planta gairebé quadrada, notablement conservada, situada al mig de la població ECSA-J Bolòs La torre de la Guàrdia d’Urgell es troba sobre una petita elevació existent al mig d’aquest poble, que és un agregat del municipi de Tornabous Mapa 33-14 360 Situació 31TCG384209 La carretera que de Tornabous porta a Agramunt LV-3 231 passa al cap de 3 km per la localitat de la Guàrdia d’Urgell JRG Història Ja existia una torre en aquest indret el 1063, any en què els comtes d’Urgell Ermengol III i la seva esposa Llúcia infeudaren el castell d’Almenara a Arnau Dalmau Entre les…
Sant Bernabé de l’Alzina (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació Aspecte del costat nord-oriental d’aquest edifici, molt transformat, en què destaca l’antic absis ornat amb arcuacions cegues entre lesenes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església centra el grup de cases que formen el poble o llogaret de l’Alzina d’Alinyà, enlairat en un dels pendents del serrat del Prat de l’Anca, entre els torrents de l’Alzina i d’Alinyà, poc abans de la seva confluència, vers el NE d’Alinyà Mapa 34–11253 Situació 31TCG718724 S’hi va per la carretera que mena a Sant Llorenç de Morunys Poc després d’haver passat el poble d’Alinyà, just abans del quilòmetre 11, a mà…
El marc geogràfic del romànic del Bages
Art romànic
Dins les comarques interiors de Catalunya, el Bages presenta dos trets geogràfics destacats la seva peculiar situació i ésser el punt de confluència de diversos corrents fluvials, relativament importants Per altra banda, i a diferència de les terres ponentines, mostra, respecte al relleu, una notable complexitat interior La possible unitat resta articulada al voltant d’un sector central, el Pla de Bages La situació geogràfica i la confluència fluvial Tenint en compte el conjunt de Catalunya, el Bages resta com la comarca més central Això la fa propera, al mateix temps, a tots els grans…
Sant Pere de Clarà (Argentona)
Art romànic
Situació Façana de migdia de l’església prioral, amb un arcosoli fet per a una tomba d’estructura ja gòtica ECSA - Rambol Aquest antic monestir o priorat benedictí és situat en un extrem del terme d’Argentona, proper al poble d’Òrrius, a la demarcació parroquial del qual pertany Ocupa un petit turonet, enmig del bosc Mapa L37-15393 Situació 31TDG470501 És accessible per un trencall, senyalitzat, de la carretera que va a Òrrius i que surt de la C-1415 o carretera de Mataró a Granollers Es troba poc més d’1 km abans d’arribar a Òrrius La pista que hi porta té un cadenat, però és fàcil obtenir…
Territori i jurisdicció del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Culminació i obsolescència comtal En encetar-se el darrer quart del segle XI, els comtes de Barcelona i d’Urgell, alhora que adeqüen els moviments militars a la frontera segons els tractes diplomàtics amb les taifes —sobretot pels pactes amb Lleida i l’arribada de les suculentes paries—, competeixen mútuament pel que fa a la seva expansió Abocats a la plana mascançana —la planura estèril amb l’ocupació densificada en la centúria precedent per la societat andalusina mitjançant establiments agropecuaris—, la confrontació de les respectives expansions defineix, en l’antepenúltima dècada del…
Vila de Puigcerdà
Art romànic
Situació Vista aèria de Puigcerdà , on es pot apreciar molt bé l’entramat dels vells carrers situats dintre l’antic clos emmurallat ECSA - M Catalán La vila de Puigcerdà, capital de la Cerdanya, s’alça en una àmplia terrassa que s’eleva sobre una gran plana, entre el riu Querol i el Segre Consta d’un nucli antic, en un altre temps totalment emmurallat, del qual resten alguns vestigis, i una sèrie de ravals adossats, a més d’un eixample modern Mapa 36-10 217 Situació 31TDG118987 Puigcerdà és un important centre de comunicacions a la vila conflueixen la carretera N-260 que ve de Lleida, la N-…
Bíblia de Ripoll
Art romànic
Biblioteca Apostolica Vaticana Ms Lat 5 729 Bíblia de Ripoll Foli 323v amb diverses representacions allusives al cicle de Tobles Introducció És un còdex constituït per un sol volum Segons remarca Josep Gudiol, la lletra emprada és la Caro lina, ara bé, amb diferenciacions de la usual a França pel que fa als abreujaments * El volum consta de 465 folis de pergamí de 55 × 37 cm, escrits a tres columnes Destaquen les inicials i particularment les representacions historiades que illustren el text dintre dels seus marges, però també a tota plana Les darreres defineixen faixes horitzontals, més o…
La ciutat de Girona
Art romànic
Situació La ciutat de Girona va haver d’ampliar més d’una vegada el seu recinte murat fins a traspassar la barrera natural de l’Onyar TAVISA La ciutat de Girona és situada en el passadís que forma la vall del Ter, entre la plana de l’Empordà i la Selva Aquest territori de pas fou visitat per grups nòmades que hi deixaren empremtes ben significatives, en forma de pedres tallades i restes d’animals, fruit de les seves caceres El Puig d’en Roca ha de considerar-se com el primer lloc d’habitatge humà estable, antecedent dels gironins, del paleolític inferior El riu Ter, l’Onyar, el Güell i el…
L’estructura social i l’economia medieval de l’Anoia
Art romànic
L’estructura social Repobladors La majoria de les terres aprisiades no són repoblades directament pel comte La venda de Masquefa 963 i de Queralt 976, la permuta de Pierola 1063, les cessions, al bisbe de Vic, de Calaf abans del 1015, Montbui, Saió i Tous 960 i la partió de Miralles Santa Maria de Miralles entre la mateixa seu episcopal i Ènnyec Bonfill 987 són una clara mostra de com, malgrat l’adquisició de Cabrera i Piera 1063-67, el comte cedeix el lloc al bisbe de Vic i a les famílies vicarials, que poden aportar un major potencial demogràfic Precisament, a partir de la meitat del segle…