Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Roda, passà al de la parròquia de Sant Miquel de la Guàrdia quan aquell es va desmembrar Fou sempre una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Miquel de la Guàrdia amb sagrera pròpia L’església de Sant Martí apareix documentada l’any 906 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Manlleu, el terme de la qual, fixat pel bisbe Idalguer, arribava a Sant Martí de Miralles, nom que correspon a l’església que estudiem, ja que a més de l’apellatiu de la Roca com se la conegué finalment, s’anomenà abans de Miralles, de la…

A l’extrem ponentí del terme, prop del límit amb Blanes, hi ha la finca coneguda com el Comtat de Garuco, amb la moderna església o santuari de la Mare de Déu de Gràcia i altres edificacions, entre les quals un asil de vells aixecat el 1922 El seu promotor fou Nicolau Font i Magi, un lloretenc enriquit a Amèrica L’església de la Mare de Déu de Gràcia, aixecada el 1767 i ampliada i renovada al segle passat, ocupa el solar d’una antiga església dita inicialment Sant Pere Salou o Sant Pere del Bosc Les notícies històriques són molt imprecises sembla que fou un petit monestir de donats, existent…

La notícia més antiga sobre l’església de Sant Martí de Sales apareix a la donació que féu Arnau de Sales de la part dels delmes que li corresponia d’aquesta església a la capella de Santa Maria Magdalena de Montpalau, que ell mateix havia fundat i construït Tanmateix, aquest document, del qual F Monsalvatje publicà un resum, planteja problemes de datació malgrat tot, ha d’ésser anterior al desembre del 1216, moment en què Arnau de Sales ja havia mort Un segle més tard, concretament el 1324, Ponç de Rocabertí reté homenatge al bisbe de Girona en canvi dels delmes de diferents parròquies,…

Situació Vista dels cups cup I a dalt i cup II a baix excavats a la roca, que conserven els reguerons i els forats per a suportar una coberta M Solà Es tracta de dos cups excavats a la roca, situats en un petit serrat amb bosc de pins, prop de Cal Rabassaret Mapa 35-14362 Situació 31TCG807163 Per arribar-hi cal agafar la carretera d’Igualada als Prats de Rei, i a l’altura més o menys de Cal Passada cal agafar un bon camí a mà esquerra que mena a la Manresana Forat a la pedra Els dos cups estan distanciats l’un de l’altre un centenar de metres són uns dipòsits cilíndrics buidats amb…

L’antiga canònica augustiniana és situada a la part alta de la ciutat de Girona, entre el convent de Sant Domènec i la pujada de Sant Martí L’església formà part d’un conjunt que ja existia l’11 de febrer del 898 “juxta murum Gerundae civitatis” , segons un document del rei Carles el Calb, fill de Lluís el Piadós L’any 903 aquesta església rebé una donació de mans d’un magnat anomenat Hombrado , al mateix temps que n’era rector un home anomenat Pèrfid El cabiscol la féu reedificar abans de l’any 1064 i s’hí treballava encara l’any 1078, quan el seu hereu Joan hi féu deixes per cobrir-la L’any…

Situació Vista de l’església des del costat de llevant, amb el gran absis coronat per un fris de permòdols ECSA - A Roura Vista aèria del nucli antic de la població centrat per l’església de Sant Esteve ECSA - Jamin L’església de Sant Esteve centra la població de Vilallonga dels Monts, al peu de l’Albera Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 36,6” N - Long 2° 54’ 17,4” E Vilallonga dels Monts és unit a la carretera D-618 entre Argelers i el Voló per la D-ll, que continua fins a Argelers enllaçant amb la D-2 PP Història Segons el diploma atorgat pel rei Lotari el 981 a Sant Genís de Fontanes,…

Situació Vista de ponent de l’església, amb una singular escala que puja al campanar i a la coberta de la nau ECSA - A Roura El poblet del Vilar es troba al nord-oest del terme municipal de Reiners, a l’únic sector d’aquest municipi que s’estén pel costat esquerre del Tec, igualment que la capella i el mas de Sant Pau i la urbanització moderna de l’indret Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′57″ N - Long 2° 42′29″ E Per a arribar-hi, cal seguir des de Ceret la carretera D-115 Fets 2, 5 km, un cop passat pel veïnat de la Cabanassa i abans d’entrar al nucli del Pont de Reiners, surt a mà dreta la…

L’actual església de Sant Julià de Cerdanyola és obra del segle XVIII, un edifici de transició entre el barroc i el neoclàssic que anullà totalment l’obra romànica anterior El lloc de Cerdanyola és esmentat ja el segle X com una possessió del monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’any 983 en la consagració de l’església monacal és referenciada la villa de Cerdanyola Et in villa Cerdaniola masos X cum terras et vineas et suis terminis L’església de Sant Julià no és citada, però, fins el segle XI, quan és mencionada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell Cerdaniola , amb la…

Inicialment el monestir de Sant Joan fou fundat en un lloc descampat on hi devia haver com a màxim algun camp de conreu i potser alguna família per aprofitar la fèrtil terrassa que hi havia al pla on s’havia d’aixecar la vila La fundació de la població de Sant Joan o, almenys, l’establiment d’algunes famílies amb habitació constant, sembla que començà ja avançat el segle X, o, més probablement, el segle següent El famós reconeixement de dependència del monestir que l’any 913 varen fer 475 caps de casa que vivien en 21 villes rurals o nuclis de masos escampats pel terme no testifica cap…

Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-est Hom hi pot veure l’important sobreaixecament de la capçalera, el qual desfigurà notablement l’aspecte original de l’edifici J M Melció Sant Martí de Corsavell o Sant Martí de Cursavell és l’església del poble de Corsavell, actualment agregat al municipi d’Albanyà, de l’Alt Empordà Es troba entre Bossols i Bassegoda, al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la vall de Corsavell, afluent per la dreta de la Muga Mapa 257M781 Situació 31TDG725847 Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que indiquen per anar a…