Resultats de la cerca

Com moltes altres torres situades a la franja litoral de la comarca del Maresme, la torre de Malgrat no presenta cap característica tipològica o formal per la qual pugui ser considerada una construcció d’època romànica, fet que també és avalat per la manca de documentació sobre ella durant el llarg període de l’edat mitjana Tant aquesta torre com moltes d’altres de característiques semblants corresponen majoritàriament a edificacions de guaita bastides al segle XVI per tal de fer front a la pirateria, fenomen que afectà les nostres costes i en general tota la Mediterrània durant l’esmentada…

Situació L’antiga església parroquial de Sant Joan Baptista era situada a la part de ponent de la vila, prop del castell L’actual parròquia, d’estil barroc, és situada al centre del poble de Vallclara Mapa 33-16417 Situació 31TCF313827 Per a arribar a Vallclara cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Del lloc de Vallclara, no se’n té cap referència fins el 1152, que és consignat entre les afrontacions del terme de Vinaixa De fet, a partir d’aquesta data cal esperar més de cent anys per a trobar la primera notícia de la parròquia de Sant Joan Els anys…

Mènsula que procedeix possiblement de l’església de Santa Maria de Montblanc, amb una senzilla decoració geomètrica i un cap humà a l’intradós ECSA - D López El museu conserva tres peces que foren recuperades en els treballs d’habilitació de l’edifici que allotja l’esmentat museu a Montblanc La troballa casual i la proximitat a l’església de Santa Maria de Montblanc fan suposar que aquest material lític correspon a la primitiva església romànica substituïda per l’actual de fàbrica gòtica El museu serva també un Seguit d’esteles procedents del cementiri de l’església de Sant Francesc, que cal…

Fragment de teixit del segle XI conservat al Museo Arqueológico Provincial de Huesca Museo Arqueológico Provincial de Huesca La troballa sorprenent d’aquest teixit 1978 * fa que s’incrementi el grup tèxtil al qual pertany l’estendard d’Hišām II 976-1013, la semblança tècnica i ornamental del qual és evident És un fragment de teixit llis amb lligat de tafetà i la decoració és realitzada amb tècnica de tapís, desenvolupada en tres franges horitzontals La central mostra quatre rombes complets i el cinquè incomplet en aquest últim apareix la figura d’un paó amb el cap girat La resta dels rombes…

Teixit núm 353 Teixit procedent del monestir i conservat actualment al Museu, on és catalogat amb el núm 353 F Tur El Museu de Sant Joan de les Abadesses conserva, inventariat amb el núm 353, un teixit que fou descobert a la tomba de l’abat Ramon de Cornellà Aquest teixit, al moment en què fou descobert hom no sabia a què corresponia L’any 1975 el taller del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona dugué a terme la seva restauració, en el transcurs de la qual hom pogué identificar aquest teixit amb una estola els tres fragments de què constava el teixit esmentat foren muntats damunt un…

Peça de seda Fragment de la capa de sant Ermengol conservada al Museu Diocesà d’Urgell cedida per J Ainaud El Museu Diocesà d’Urgell conserva, dins el gran grup de teixits procedents de la catedral, una peça de seda núm 1 604 trobada, en diversos fragments, l’any 1939 dins l’arca que guarda les suposades despulles de sant Ermengol, bisbe d’Urgell 1010–1035, juntament amb una altra peça núm 1 602 Segons sembla, aquest teixit correspon a una casulla o capa litúrgica L’estat de conservació és força dolent L’any 1966 fou restaurat pel Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, i retornà a la Seu…

Situació Aspecte que ofereix aquesta fornícula incompleta, excavada a la roca M Solà En un lloc alçat i a mà esquerra del camí o pista forestal que surt entre els quilòmetres 28 i 27 de la carretera de Calaf a Manresa i que mena al nucli de Seguers de Sant Pere, situat gairebé dins el terme d’Aguilar de Boixadors, però pertanyent al dels Prats de Rei, i localitzat en el seu extrem nord-oriental, podrem contemplar a una alçada de 670 m, entre boscos de pins, aquest probable nucli eremític integrat per una fornícula excavada a la roca amb indicis clars d’habitacle Mapa 35-14362 Situació…

Situació Vista del sector nord-oest d’aquest temple, molt refet entre els segles XIV-XVII J Pahissa L’església és inscrita dins l’àmbit del castell FJM-AMB Mapa 35-16419 Situació 31TCF790926 Història La documentació més antiga que es coneix sobre el lloc és de l’any 987, i fa referència al recinte del castell, si bé no parla específicament de l’església de Sant Pere, sinó del castro que vocant villa de Maier El primer castlà establert pels comtes de Barcelona al castell va ser Bernat, fill de Sendred i de Matresida, l’any 1039 Abans del 1079, la família Cervelló obté la castlania del castell…

Situació Vestigis d’aquest despoblat, situat en un esperó que domina pel sud el barranc de Vallcarreres ECSA - J Bolòs Aquest despoblat és emplaçat en una petita elevació del mateix nom situada a la falda de la serra que tanca la vall, a la part meridional del terme, vora la carretera N-211 i a 4 km del poble de Torrent Domina pel sud l’entrada al barranc de Vallcarreres Mapa 31-16415 Situació 31TBF781915 Història No hi ha referències històriques segures sobre l’indret Per la situació sembla que es pot identificar amb el lloc que R Pita anomena Torralba, si bé la partida d’aquest nom es troba…

Situació Façana de llevant, molt modificada ECSA-M Catalan L’església de Sant Pere és situada al final d’un camí limítrof del nucli de població de la Cardosa i té adossades altres construccions al nord i l’oest El poblet de la Cardosa és situat al nord-oest de la vila de Cervera i només és habitat temporalment, per vacances o per treball Mapa 34-14 361 Situació 31TCG546183 Per a arribar-hi des de Cervera s’ha d’agafar la carretera L-303, que es dirigeix a Agramunt A 3,5 km cal prendre un trencall a mà dreta que en un recorregut d’1,5 km mena al nucli de la Cardosa XSB Història Del lloc de la…