Resultats de la cerca

Dos plafons de fusta calada —segons una fotografia del 1907— semblants als plafons laterals del banc de Sant Climent de Taüll, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya Arxiu Mas A l’Institut Amatller d’Art Hispànic de Barcelona, ja fa uns anys, vaig descobrir que una fotografia clixé núm MB-2 054 del 1907 era documentada com el banc de Taüll exactament deia “Museo de Arte de Cataluña Banco de Tahull” La fotografia és la que reproduïm acompanyant aquest article Es tracta de dos plafons de fusta calada articulats a uns muntants semblants als del banc procedent de…

Talla de fusta policromada de la darreria del segle XIII, que forma part actualment d’una collecció particular M Catalán En una collecció particular barcelonina es conserva una imatge de la Mare de Déu, en fusta d’àlber policromada 63 cm d’alçada, per 25,5 d’amplada i 22 de profunditat, que es considera que prové, molt possiblement, de la zona compresa entre Terrassa i Matadepera El seu estat de conservació és regular, tenint en compte que li manquen algunes extremitats, en concret els avantbraços de la mare i el nen, de manera que no en podem dir res sobre els gestos i els atributs que…

Situació El colomer d’Aós de Civís, un dels més ben conservats de la zona J Tous Aquest colomer és a llevant del poble d’Aós, a l’altra banda del riu Mapa 34-9182 Situació 31TGH717079 L’itinerari per arribar a Aós de Civís és el mateix que s’ha ressenyat en la monografia dedicada a Sant Pere d’Aós de Civís Colomer Aquest colomer es conserva en molt bon estat, segurament gràcies a la seva reutilització posterior És de planta quasi quadrada, de 3,80 m × 4,05, amb uns murs de 80 cm de gruix L’aparell és força sòlid, fet amb pedra a penes desbastada, unida amb terra Hi ha moltes restes de l’…

Situació Forats excavats a la roca al lloc conegut per “la Palanca” i que ens fan descobrir la construcció en aquest lloc d’una palanca o pontarró de fusta F Junyent-A Mazcuñan Els vestigis d’aquesta construcció són situats en un indret on el Llobregat travessa un roquissar afaiçonat per nombroses clivelles, poc després del conflent del riu d’Or, a la banda meridional del terme Long 1°52’39” - Lat 41°43’52” Hom hi pot anar emprenent la carretera de Manresa a Vic Poc després d’haver passat per la barriada del Guix, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter que…

Situació Al voltant de la capella hi ha un conjunt de vestigis, probablement medievals, que palesen una certa continuïtat d’habitatge en aquest indret que, per altra banda, gaudeix d’uns condicionants naturals molt idonis per a l’assentament humà Aquest hàbitat figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 X 07,1 — Y 52,6 31 TDG 071526 Poblat Dues vistes dels vestigis medievals consistents en dos nivells de forats que devien compondre la infraestructura d’una construcció de fusta F Junyent-A Mazcuñan A una trentena…

Situació Un aspecte d’aquesta edificació medieval, amb una estructura de fusta moderna a la part superior ECSA - A Roura Aquest edifici, molt malmès, és situat prop de l’antic mas de Pèiralada, reconstruït al segle XIX Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 48′ 14″ N - Long 2° 28′ 02″ E Per a arribar-hi, partint de Sant Pau de Fenolhet, cal seguir la carretera D-117 en direcció a Caudièrs de Fenolhet, i després d’haver fet un recorregut d’uns 8 km, veurem el mas a mà esquerra, prop de la carretera L’edifici és a la vora MLIR Història D’aquesta edificació d’origen medieval —que la gent de…

Lipsanoteca d’atzabeja en forma de flascó EI Museu de la Seu d’Urgell conserva, entre un gran grup de lipsanoteques, un petit recipient d’atzabeja núm 602 en forma de flascó i de mides molt reduïdes 23 mm d’alçada i 7 mm d’amplada màxima L’ampolleta, que ha estat datada al segle XI, presenta una ornamentació molt simple, a base de línies marronoses que circumden la panxa i uns rebuidats acanalats en el coll Les restes semblen indicar la presència originària d’una nansa És possible que la seva primera funció no fos litúrgica, sinó cosmètica vas d’ungüents o essències, i s’utilitzés…

Situació Al costat dret del riu Llobregat hi ha una sèrie de forats destinats a fer una canalització de fusta Al seu costat hi ha un rec excavat a la roca J Bolòs Al costat del riu Llobregat, a prop d’Obiols hi ha una línia de forats i la rasa d’una antiga canalització Tant el rengle de forats com la rasa, que són parallels al curs de l’aigua, hom els pot veure des de la carretera que va de Manresa a Berga, si el riu Llobregat no baixa gaire ple, al costat de l’antic pont d’Obiols, que s’endugué la riuada del novembre de l’any 1982 Aquesta canalització figura situada en el mapa…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, amb el mur de migdia, en el qual hi ha oberta la porta d’entrada F Baltà Amb el nom de Sant Cebrià dels Alls hom coneix l’església del poble del mateix nom, anomenat també Camós de les Gavarres, situat a llevant del puig d’Arques, el punt més alt de la serra de les Gavarres Mapa 334M781 Situació 31TEG013376 Per arribar-hi cal agafar el camí de Calonge, que surt de la carretera de Calonge a la Bisbal És un camí de terra en molt mal estat, a causa del despoblament, apte només per a vehicles tot terreny als darrers trams Des del Mas Sais,…

Situació Forats que suportaven les bigues d’una construcció que era situada al cim d’una roca propera a les ruïnes del mas Guinard Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 99,7 —y 47,8 31 TCG 997478 Per anar-hi cal agafar la pista que va de Viver a Sant Joan de Montdarn Aproximadament a 1,5 km de Viver, hi ha un primer trencall podem girar cap a la dreta i seguir un camí carreter uns 50 m més enllà de la cruïlla veurem, a mà esquerra, la roca que sobresurt entremig dels pins Una vista de la roca…