Resultats de la cerca

Castell termenat documentat des del 1065 i posseït pels vescomtes de Barcelona, que hi sumaven, a més, algunes propietats importants, com un molí En el tombant del segle XII Ramon Ginfred era el primer castlà, seguit de Ramon Tedbald, el qual llegarà els drets a l’esposa i filla, en el testament del 1113 De fet, a mitjan segle XII ambdues castlanies eren assumides, respectivament, pels Guàrdia i els Montserrat Els primers cediren els seus drets al monestir de Montserrat el 1227, mitjançant el testament de Guillem de Guàrdia, i els segons ho feren el 1229, en canvi de 600 sous barcelonesos,…

La vall o coma de Berrós —que a més de Berrós Jussà i Berrós Sobirà, devia incloure l’antic poblat de les Arides, amb la seva església dedicada a sant Andreu— devia gaudir de personalitat pròpia, car, almenys eclesiàsticament, es parla sempre de la vall d’Àneu, Espot i la coma de Berrós El lloc de Borrosso apareix documentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, inclòs en la jurisdicció de la vall d’Àneu El 1378, la comanda de Susterris tenia establert a Berrós Jussà un home i un alberg, i sis homes i altres béns a Berrós Sobirà Verros era una de les parròquies que l’any…

Es tracta d’un antic castell del comtat de Ribagorça, de localització inexplorada, que probablement s’ha de situar a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, entre els nuclis de Boix i Andaní No hi ha dubte que l’aixecament d’aquest nou baluard serva relació amb la construcció d’un pont aigües avall de Tragó de Noguera, en el camí de la vila d’Àger a Tamarit de Llitera El control del pont de Montfort esdevingué vital en les guerres que sostingueren els Cabrera, com a comtes d’Urgell, amb la monarquia catalanoaragonesa S’infereix que el castell de Montfort fou un punt neuràlgic durant els…

Dins el terme de Castellví de Rosanes, la parròquia de Sant Andreu Saguatosis , que fins el 1453 no es dirà Sant Andreu de la Barca, és documentada el 1109 Entre el 1115 i el 1226 el lloc fou donat a Santa Maria de l’Estany perquè colonitzés el terme, cosa que sembla que els canonges de l’Estany no arribaren a realitzar mai, i potser ni tan sols restauraren l’església, del dret de patronat de la qual mai no van gaudir Potser fou la infeudació del lloc a Guerau Ramon de Palau, el 1140, que conduí al plet pel domini de la vila entre el prior de l’Estany i el senyor de Castellví el…

Aquesta església es trobava segurament on avui encara hi ha el mas de Barreda, antiga granja del monestir d’Alaó enlairada a la costa esquerra del torrent del Solà, al nord del terme antic de Sapeira Trobem esment del topònim l’any 1010 com a termenal de Sant Esteve de la Sarga La possessió d’aquesta església fou força disputada entre el monestir d’Alaó i els senyors de Sapeira, castell amb el qual limitava en aquell temps L’any 1078, vers cap d’any, el bisbe Ramon Dalmau de Roda es preocupà de refer el patrimoni alaonès i va trametre llegats a Guiu de Sapeira perquè anés al monestir d’Alaó i…

L’església de Sant Cristòfol de Peramea apareix referenciada, probablement, l’any 1098, en la donació que fa Pere Ramon de Sersui al monestir de Gerri, de les dues parts del delme que posseïa a la vila de Santa Coloma, un dels límits de la qual és l’església de Sant Cristòfol En la butlla del papa Alexandre III, del 1164, de confirmació dels béns del monestir de Gerri, s’inclouen les esglésies de Sant Joan i Sant Cristòfol de Peramea L’església de Sant Cristòfol va perdre la seva rellevància a partir de l’any 1398, en què els homes de Peramea ampliaren l’església de Sant Joan, i hi…

L’actual església del Cint no conserva cap testimoni de la primera construcció romànica o preromànica Fou totalment transformada els segles XVII i XVIII El lloc fou un dels primers repoblats a la Vall de Lord, entre els anys 872 i 878, per iniciativa del comte Guifré el Pelós juntament amb els llocs repoblats de Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terres i la Pedra, el Cint Cincto fou objecte de l’organització parroquial per part del bisbe urgellenc Galderic, el qual adquirí drets en aquest lloc Més tard, el comte Sunifred II d’Urgell usurpà a la Seu urgellenca…

És l’edifici número 12-14 del barceloní carrer de Montcada, al barri de Ribera, fent cantonada amb ei carrer la Barra de Ferro, del qual és el número 10 Actualment encara resta part de l’estructura del segle XIV, tot i que devia haver existit un edifici anterior, atès que encara es conserven unes pintures murals del segle XIII que feien referència a les campanyes militars que efectuà el rei Pere II, el Gran, a Sicília Del palau del segle XIV, hom pot contemplar la façana i la torre angular en la qual encara subsisteixen algunes finestres gòtiques La configuració del pati correspon a aquesta…

Situació Capçalera de l’església, mig engolida per la vegetació ECSA - MÀ Font L’església de Sant Romà, mig engolida per la vegetació, és emplaçada dins el nucli abandonat de Massivert, situat a 1 323 m d’altitud, aigua avall i a l’esquerra de la vall d’Erta Mapa 33-10 214 Situació 31TCG204966 Per a anar-hi, partint d’Erta, cal seguir una pista fins a arribar a la cruïlla de camins que hi ha entre el tossal del Prat de l’Hort i el tossal de Tous A mà dreta arrenca un camí, poc després es travessa un vedat i, finalment, després d’uns quaranta minuts, s’arriba al despoblat de Massivert, on hi…

Situació Vista aèria de l’interessant vilatge medieval de Sequèra, amb el casal o casa forta, l’església de Sant Vicenç i les restes dels habitatges ECSA - F Tellosa El casal fortificat de Sequèra, prop del qual hi ha la petita església romànica de Sant Vicenç, s’alça en l’altiplà 670 m d’altitud que domina el sector ponentí del terme municipal de Trevilhac En l’actualitat Sequèra és un despoblat Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′ 23″ N - Long 2° 29′ 32″ E Per a anar-hi, partint de Trevilhac, s’ha de seguir la carretera D-2 en direcció a Sornian, i un cop fets uns 2, 5 km s’…