Resultats de la cerca

Els orígens d’aquesta fortificació es remunten al final del segle XII Consta documentalment que l’any 1198 Ramon I de Canet, senyor del lloc, obtingué de Pere el Catòlic l’autorització per tal de construir una força forcia dins la parròquia de Santa Maria de Pabirans la Mar o dins la parròquia de Sant Andreu de Bigaranes Posteriorment, Santa Maria la Mar s’incorporà al vescomtat de Canet, creat el 1322, i seguí les seves mateixes vicissituds Cap al 1350 passà als Fenollet, vescomtes d’Illa, i d’aquests als Pinós 1423 i als Castro 1441 Després passaria una altra vegada als Pinós 1505 i a…

Les primeres notícies del lloc d’Estac són del segle XI Entre el 1061 i el 1098 Girbert i Udalard, fills de Bernat Arnau, signaren amb el comte Ramon V de Pallars Jussà una convinença per la qual li establiren la batllia del castell de Rivert i de l’alou d’Estac amb els seus termes El castell d’Estac és documentat des del segle XII L’any 1193, Agnès, vídua de Pere d’Estac, amb el consentiment de la seva filla i del seu gendre, donà al monestir de Gerri una terra situada al terme del castell d’Estac L’any 1631 Estac, Arcalís, Escós i Mencui apareixen en mans dels comtes de Vallfogona Petronila…

De l’antic castell del poble de l’Alzina es té constància des del segle XI Fou donat l’any 1099 pel comte Pere Ramon I de Pallars Jussà al monestir de Mur L’any 1194 Bernat de Mur va lliurar-ne la potestat al rei Alfons I, el qual li va tornar a infeudar L’any 1205 era senyor del castell de l’Alzina el paborde Bertran de la Clusa, el qual l’havia comprat a Acard de Mur, senyor de Mur En els fogatjaments del 1365-70 i 1381 el lloc de l’Alzina figura, al costat del de Moror, entre les possessions de la pabordia de Mur, que l’any 1632 encara en detenia el domini L’any 1831 n’era titular el duc d…

El lloc de Maella fou conquerit pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona als voltants del 1157 Anys després de la conquesta, el rei Alfons I el Cast donà Maella a Ximèn d’Artussella, alferes i més endavant també majordom seu La vila i el castell de Maella passaren a mans de l’orde de Calatrava el 1203 gràcies a una donació de Pere I Aquest orde no n’aconseguí, però, el domini total fins el 1277 Segles després el castell acabà a mans dels ducs d’Híxar L’actual castell de Maella, sobre una penya que domina el poble, a la riba esquerra del Matarranya, és un edifici sobretot dels…

En els anys centrals del segle XI el castrum Benavent estigué, com el castell Biscarri, del qual constituïa l’afrontació meridional —documents del 1055 i el 1078—, en mans del comdor Arnau Mir de Tost, el qual en el seu testament del 1071 en disposà en favor del seu nét Arnau i de la seva filla, la comtessa Valença Bernat Transver, feudatari dels comtes, que l’any 1077 ja havia donat a la canònica de Santa Maria de la Seu importants honors localitzats dins del terme del castell de Benavent, en el seu testament sacramental publicat l’any 1092 llegà el castell al seu fill Guillem En els…

Era un dels castells que defensaven l’engorjat del Baridà, lloc de pas entre l’Alt Urgell i la Cerdanya El lloc d’Ansovell s’esmenta amb la forma Nassobell en l’acta de consagració de la Seu tanmateix, la més habitual des del segle XIII és la de Nansovel o Nansovell L’origen del castell és confús, sembla que pertanyia inicialment als comtes de Cerdanya, que l’infeudaren amb altres castells veïns Cava, Queralt i Sant Martí dels Castells a la família Pinós El 1277 Galceran III de Pinós llegà al seu fill, anomenat també Galceran, tot el que ell tenia i els seus avantpassats havien tingut en els…

L’esment més antic de Tiurana és de l’any 1061, en què Bertran de Tiurana apareix consignat en el testament que Miró dictà abans d’anar al Sant Sepulcre Documents del 1141, el 1148 i el 1287 tornen a fer referència als Tiurana, llinatge del qual més tard es perd el rastre El lloc de Tiurana es trobava inclòs en els seus orígens dins el terme del castell de Vilaplana actual municipi de la Baronia de Rialb En un primer moment la documentació sempre presenta Tiurana com a partida del terme de Vilaplana i no fa esment de l’existència de cap vila o castell a l’indret Aquest fet es comprova…

No resten gaires vestigis del castell de Sautó, del qual Elisabet d’Erill, vídua de Pere Galceran de Castre i de Pinós, vescomte d’Évol, senyor de Sautó, declarava, el 1639, que era “enterament destruït” Era assentat sobre una roca al sud del poble i vigilava la vall de la Tet i la via o camí del Conflent Unes bases de les muralles són visibles immediatament al nord i a l’est de l’església parroquial de Sant Maurici, englobada enterament dins el castell, del qual constituïa el sector meridional i probablement el més recent Dels dos fragments conservats, el meridional correspon a un mur…

Situació Sector de migdia d’aquesta notable església ara completament arruïnada T Pollina Les restes de l’església de Sant Martí estan al costat del cementiri que es troba abans d’arribar al poble d’Ansovell Aquest poble queda al peu de la serra del Cadí pel costat de tramuntana a una cota de 1 338 m d’altitud, sota el coll de Borcal Mapa 35-11254 Situació 31TCG834874 S’hi va per la mateixa pista que passa per Arsèguel, amb un recorregut de 6 km comptats des d’aquesta darrera població A partir dels dos primers hi ha una forta pujada amb molts revolts El camí, però, és bo MAB Història De l’…

Entre el 961 i el 988, el cartulari de Sant Miquel de Cuixà conté almenys onze escriptures de donació d’alous al territori de Torrelles villa Torrelias , Torrilis , o Turrilias Aquests alous consistien en masos, terres, horts, vinyes i salines, la possessió dels quals fou confirmada el 1011 per la butlla de Sergi IV L’església d’Elna era igualment beneficiària, el 963, d’una important donació de part de l’arxipreste Amalricel seu mas senyorial amb totes les seves dependències Sant Genís de Fontanes hi posseïa també un alou el 981 Quant a l’abadia empordanesa de Sant Pere de Rodes, aquesta…