Situació
Sector de migdia d’aquesta notable església ara completament arruïnada.
T. Pollina
Les restes de l’església de Sant Martí estan al costat del cementiri que es troba abans d’arribar al poble d’Ansovell.
Aquest poble queda al peu de la serra del Cadí pel costat de tramuntana a una cota de 1 338 m d’altitud, sota el coll de Borcal.
Mapa: 35-11(254). Situació: 31TCG834874.
S’hi va per la mateixa pista que passa per Arsèguel, amb un recorregut de 6 km comptats des d’aquesta darrera població. A partir dels dos primers hi ha una forta pujada amb molts revolts. El camí, però, és bo. (MAB)
Història
De l’església d’Ansovell ara com ara s’han pogut localitzar poques notícies. Una de les primeres referències documentals és donada per una acta testamentària datada el 1037, per la qual se sap que el testador, un tal Seniofred, llegà al temple de Sancti Martini de Nansovel la quantitat d’un sou per a lluminària, i disposà a més, que fos donada una quantitat similar a cadascun dels preveres del lloc; cal afegir que Seniofred féu extensives les mateixes deixes a les altres esglésies de la vall. A la darreria d’aquesta centúria, una escriptura de donació expedida el 1084 indica que Bernat Sunifred féu cessió a Santa Maria de la Seu d’un alou situat a la vila d’Ansovell, dins el terme de l’església de “Sancti Martini, que est sita in eadem villa”. La parròquia de Nonsuvelle també apareix esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
D’altra banda, consta que el lloc d’Ansovell pertangué durant l’edat mitjana a la nissaga dels Pinós, i més tard passà a la seva branca dels Castre-Pinós, que també foren comtes de Guimerà i vescomtes d’Évol, i més endavant als ducs d’Híxar i als seus descendents. (MLlR)
Església
Planta d’aquesta església, singular per la manca de ressalts que separin l’absis i la nau.
M. Anglada
Es tracta d’un edifici d’una nau de planta rectangular capçada —sense plecs ni arcs en degradació— per un absis llis de planta semicircular, de la mateixa amplada que la nau.
Els elements arquitectònics són: el portal d’entrada amb una arquivolta triple i tres finestres de doble esqueixada, una de les quals és al centre de l’absis i les altres a la façana de migjorn.
De l’absis queda part de la volta de quart d’esfera, mentre que la resta de la volta de la nau està enfonsada. A la façana de ponent s’entreveu un campanar de cadireta molt tapat per la vegetació. Part del mur de tramuntana que s’ajunta amb el de l’absis es troba derruït. No queda material de la coberta.
L’aparell és força ben construït i regular amb juntes seques estrebades amb menudalls, i escàs de morter, propi de les obres del segle XII. (MAB)
Bibliografia
- Pujol, 1917C, pàg. 25; Baraut, 1982, vol. V, doc. 502, pàgs. 42-45; Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 995, pàg. 118.