Resultats de la cerca

Situació Petita església bastida en un estil romànic ja tardà, recentment restaurada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve es troba a l’extrem de llevant de la petita caseria de Renanué, situada sobre la carretera de Castillo de Sos al Pont de Suert per les Paüls L’edifici era en curs de restauració l’any 1995 JAA Mapa 32-10 213 Situació 31TBH964073 Història Com que el lloc de Renanué no apareix esmentat en el capbreu dels delmes de Castillo de Sos, hom pot pensar que el poblament d’aquest indret és posterior al 1068 Totes les breus notícies posteriors relacionen Renanué amb el…

Aquesta església és la parròquia del poble de Senyiu, situat al vessant dret de la Valira, prop del coll d’Espina Segons les primeres referències documentals podem suposar que al començament sols fou una església o capella castellera La parroqulalitat del terme es trobava a Sant Julià de Vallsenyiu, que segurament correspon a l’església coneguda en l’actualitat com Sant Pere de la Quadra, a Herbera Més endavant, a partir del segle XIII, Sant Pere de Vallsenyiu es convertí en parròquia en detriment de Sant Julià Vers el 1044, quan el comte Ramon III de Pallars Jussà concedeix en…

Situació Interior de l’absis, molt malmès i mig cobert per la vegetació ECSA - MÀ Font Aquesta església és situada sota mateix de la caseria d’Herbera, prop de Benifonts Mapa 32-10 213 Situació 31TCH075045 S’hi arriba des de Noals, des d’on cal continuar la carretera parallela a la Valira 1 km més amunt surt un camí a mà dreta que porta a Benifonts Poc abans d’arribar a aquest poble, a la part alta d’un prat de dalla, hi ha l’església de Sant Pere, mig en ruïnes El trajecte és de 15 minuts des de la carretera MAF-XFG Història Aquesta església fou segurament la primitiva parròquia…

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’edifici, refet M Anglada Construcció de la planta quadrada situada al riberal irrigable del riu Ter, a un centenar de metres del curs d’aigua i també a poc més de 100 m del mas la Sala, el qual ja és situat en un indret una mica elevat en relació amb el llit del riu Mapa 218M781 Situació 31TDG427873 Per arribar-hi cal seguir la carretera que va de Camprodon a Setcases A la sortida de Villalonga de Ter, havent passat un càmping, podem agafar un camí carreter que travessa el riu, gira a la dreta i mena al mas la Sala Des d’…

La xarxa de comunicacions Camí medieval que encara conserva l’enllosat, vora Girbeta, a la vall de la Noguera Ribagorçana, poc abans de l’estret de Montrebei ECSA - J Bolòs Una orografia difícil i una situació més aviat marginal han estat sempre factors que han condicionat la història de les terres ribagorçanes Dues serralades paralleles a l’eix pirinenc, amb prou feines excavades pels rius, configuren un territori aïllat i força trencat en petites i encaixades valls glacials, clotades estructurals, depressions reduïdes i accidentats sinclinals Els eixos fluvials s’emmotllen al paisatge…

Una ocupació humana precoç L’entrada al Donasà des del Capcir a través de la portella oberta pel riu Aude ECSA - A Roura L’altiplà del Donasà tingué una ocupació humana relativament precoç gràcies a les seves especials condicions geogràfiques, una posició de recer, que temperava una mica la rigorositat d’un clima d’altitud, i una terra relativament fèrtil Per tant, s’hi podia practicar l’agricultura i, d’altra banda, els boscos i les prades oferien a la ramaderia protecció durant l’hivern i terrenys de pastura durant l’estiu La posició especial de la comarca també en feia un lloc de refugi i…

Introducció D’antuvi, la Ribagorça, o “país de les ribes tallades” segons J Coromines, presentava una orografia força trencada i, per tant, poc propícia per a afaiçonar una unitat poiítica De l’època visigòtica ha arribat ressò d’una sèrie de terrae de tradició romana, però pel que fa al cor de la comarca només es pot intuir l’existència d’una primitiva entitat a partir de notícies retrospectives De les primeres dades documentals, es pot extrapolar l’organització del país d’acord amb els antics pagi formats per les valls, com ara els d’Orrit, Suert i Ribagorça, sense relació aparent entre…