Resultats de la cerca

Aquesta torre, la qual remuntava el seu l’origen probablement als temps carolingis, és esmentada el 1043 “ipsa Guardia, costes de la Guardia” Actualment ha desaparegut i hom n’ignora l’emplaçament

En l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins de l’any 1080, entre les esglésies amb què fou dotada s esmenta l’església de Sant Pere de Biscarri, única referència coneguda d’aquesta església de la qual s’ignora on fou bastida

Església del lloc desaparegut de Labejà Labeianum , 916, esmentada des del 1162 i fins al segle XVII Sta Eugenia de Laveja, 1654 Era situada al terme del Vegariu , a la riba dreta de l’Aglí, al sud del poble de Clairà En l’actualitat se n’ignora l’emplaçament originari

Aquesta església, de la qual hom n’ignora l’emplaçament, és coneix a partir d un document datat l’any 1084 i conservat en el Liber Feudorum Maior , en què els comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença, establien una convinença amb Ramon Vidal, Pere Vidal i Saz, per la qual aquests prometien satisfer els censos anuals de Santa Maria dels Prats, “ de ipsos Pratos ”, edificada al terme d’Orcau

Església i antiga ermita, situada al sector marítim, prop del barri de Can Sanç Se n’ignora l’origen, però es podria situar en època del romànic Surt esmentada ocasionalment el 1368 en un document en què consta que tenia donades o ermitanes que en tenien cura El 1508 s’esmenta com “Sant Pere prop l’arena del mar” Sembla que inicialment era un lloc d’hostalatge en el camí ral que passava prop d’ella Es va refer al segle XVII i fou des d’aleshores centre d’una confraria de pescadors L’església de Sant Pere ha estat de nou refeta el 1917 i el 1953

Tenim ben poques notícies d’aquesta església avui desapareguda La seva existència està documentada el 26 d’abril de 1036, data en què el bisbe Guislabert, amb el consentiment dels comtes Ramon i Ermessenda, la cedeix a l’església de la Santa Creu i de Santa Eulàlia de Barcelona, és a dir a la catedral Sabem també que l’any 1601 estava malmesa i profanada en aquesta data el bisbe Coloma n’autoritza l’enderroc i també el de l’església de Sant Sadurní, per ajudar a la construcció del pont de Sant Pere, al qual destinen les pedres resultants La situació exacta del temple s’ignora s’ha aventurat…

Al principi del segle XII ja degué existir un petit nucli habitat, potser al voltant d’una fortalesa, en l’actual terme municipal de Puigdàlber És possible que el senyor d’aquest minúscul territori fos Pere Bernat de Puigdàlber, documentat el 1108 El 1150 torna a ser documentat un personatge amb el mateix nom potser ell mateix o el seu fill que féu donació al monestir de Santes Creus de terres que tenia als termes de Gelida i Ferran A l’inici del segle XIV posseïa Puigdàlber, considerat un castell, la família Ribes, descendent de Mir Geribert de Santmartí, la qual tenia en sotsfeu el castell…

La població de Calella es va fundar o erigir en el veïnat de Capaspre, que depenia del terme del castell de Montpalau i de la parròquia de Santa Maria de Pineda Aquí es va crear un mercadal, documentat des dels anys 1328 i 1338, que va donar lloc al nucli humà que formaria la Pobla de Calella Fins el 1527 el lloc va dependre eclesiàsticament de la parròquia de Pineda Se sap que a l’indret de Capaspre hi havia una antiga capella dedicada als sants Quirze i Julita de la qual s’ignora la data de la fundació, però sembla que és d’època medieval Ara no queda rastre d’aquella capella, i el culte…

Nom popular d’una torre que corona el Puig Castellar, situada al límit més occidental del terme, damunt la riera de Caldes i el poble de Caldes d’Estrac Per aquest punt passava el límit tradicional que dividia les antigues jurisdiccions, les vegueries i els bisbats de Girona i de Barcelona El seu nom actual és antic el 1792 ja se li diu “lo castell dels Encantats” Se n’ignora l’origen Consta d’una torre bastida al segle XIII, reformada al segle XV i ampliada encara amb una muralla circular exterior, emmerletada, al segle XVI, per resistir millor els atacs de la pirateria És habitada i de…

Situada en l’antic terme del castell de Castellar, no degué passar de capella dependent de la parroquial de Sant Pere de Castellar La primera notícia és de l’any 1024, quan es vengueren uns molins situats al terme de Santa Eulàlia o de Castellar, al riu Altés la riera Salada al Saltell L’església torna a aparèixer l’any 1061, quan Illa, tement que la mort la sorprengués en falta, volgué esmenar la usurpació del delme de Vilaprinyó“ Vila Prino ”, que havia retingut injustament, per la qual cosa féu donació d’un alou a Santa Eulàlia de Castellar Després d’aquesta data, deixa d’aparèixer en la…