Resultats de la cerca

El primer esment del castell de Castellbisbal és de l’any 1013 En un document s’alludeix al castell episcopal o de Benviure Al llarg de tot el segle XI es repeteixen les notícies que identifiquen el castell bisbal amb el de Benviure Aquesta fortalesa depenia de Guislabert, nebot del comte Borrell II de Barcelona i cosí de Mir Geribert Aquest bisbe, durant la crisi de 1041-1044, es posà en contra del comte de Barcelona, fet que provocà tot un seguit d’aldarulls Aquesta situació finí amb una sentència arbitral per la qual Guislabert hagué d’empenyorar el castell bisbal al comte En aquest…

Situació Restes d’una de les construccions que formaven el castell, de la qual foren arrencats els carreus exteriors ECSA - JJ Menchón El castell és situat al cim d’un serrat rocós, a l’oest de la població El poble és a la part alta de la vall solcada pel riu de Milans Mapa 33-16417 Situació 31TCF313827 Hem de seguir la carretera local TV-7004 que va de Vimbodí cap a Vallclara i Vilanova de Prades El castell és a la part occidental del poble i resta envoltat d’habitatges moderns JBM Història La primera referència documental del lloc de Vallclara és de l’any 1152, que el comte Ramon Berenguer…

Borrell I 813-820 Nomenat comte d’Urgell-Cerdanya per Carlemany 813, després d’haver estat al servei de Lluís el Piadós, que li encomanà la custòdia dels castells d’Osona i Bages Asnar Galí 820-824 Originari d’Aragó, fou investit dels comtats d’Urgell-Cerdanya per Lluís el Piadós, del qual s’havia reconegut vassall Galí 825 - a del 834 Fill i successor de l’anterior, desposseït per Lluís el Piadós, abans del 834, dels comtats d’Urgell-Cerdanya, per motius desconeguts Sunifred I 834-848 Comte d’Urgell i Cerdanya, fill del comte Belló de Carcassona El 842 obtingué una ressonant victòria a Ribes…

Antecedents Vista aèria del sector central del Pla de l’Estany amb la ciutat de Banyoles i l’estany que ha donat nom a la comarca Arxiu GEC La condició de conca lacustre del territori de Banyoles ha fet possible la conservació i l’abundància de troballes de restes òssies de la fauna del final del Terciari i del Quaternari Els jaciments paleontològics descoberts havien estat estanyols, indrets on accidentalment quedaren atrapats diferents animals que, recoberts d’argiles, s’hi van fossilitzar Banyoles passà a primer pla en el camp de la investigació de l’home prehistòric arran del descobriment…

Situació Façana de migdia del castell, seu d’una de les més antigues comandes templeres del país J Fuguet El castell de Barberà és situat a la part més alta del turó al pendent del qual s’esglaona la població de Barberà de la Conca Mapa 34-16418 Situació 31TCF521861 Per a arribar al poble de Barberà de la Conca partint de Montblanc, cal agafar la carretera C-241 que va en direcció a Santa Coloma de Queralt Uns quilòmetres abans d’arribar a la vila de Pira, cal desviar-se a mà dreta per la carretera local T-242, que en un recorregut d’uns 3 km porta directament al poble de Barberà de la Conca…

La divisió de la comarca en diferents diòcesis Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Com és ben sabut, l’organització eclesiàstica acompanyà la reconquesta d’aquesta banda del territori català El procés, però, que tingué la recuperació cristiana de la Conca de Barberà, d’una banda, i el retard de la restauració de l’antiga seu metropolitana de Tarragona, de l’altra, determinaren que les esglésies que s’anaren bastint a mesura que avançà la reconquesta i s’hi consolidà l’assentament dels nous habitants, s’adscrivissin a les diòcesis d’on eren originaris els…

Els comtes No sabem si fou una decisió del palau reial o bé del comte Guifré, el cert és que a partir del 881 apareix el comtat d’Osona i com a comte el mateix comte Guifré, que regí el comtat fins a la seva mort el 897 En la repartició que feren els seus fills, el comtat d’Osona quedà vinculat a l’hereu, Guifré Borrell, i en morir aquest, el 911, passà al seu germà petit Sunyer així el comtat osonenc quedà vinculat al patrimoni dels comtes de Barcelona, que era format pels comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona, el nucli entorn del qual s’aniran articulant la resta dels comtats catalans…

Introducció Bibliothèque Nationale de París Ms Lat 6 Bíblia de Rodes Una de les pàgines miniades del còdex Arxiu Roca Radiadors Bíblia de Rodes Una de les pàgines miniades del còdex Arxiu Roca Radiadors Aquest manuscrit dividit ara en quatre volums originàriament en formava un de sol, de 74 quaderns en pergamí Corresponen als volums 110, 179, 164 i 113 folis de 480 × 325 mm aproximadament i unes 50 línies a tres columnes per pàgina l’obra és datada del segon terç a mitjan segle XI * , encara que, com es veurà, no hi ha indicis reconeguts per tothom, ni gaire seguretat al respecte, cosa que…

Els precedents de la formació política deCatalunya Amb motiu de la celebració del millenari deCatalunya escrivíem que no hi havia dubte que en un moment determinat ens trobàvem amb una sèrie de trets d’una certa identitat que començaren a afaiçonar, tímidament, el nostre poble aquests trets no aparegueren de sobte, ni obeint a una consciència concreta, però hi eren, i lentament s’hi feren presents perquè els pobles mai no apareixen de sobte, ni tenen una partida de…

Els comtes i Barcelona A partir dels esdeveniments de l’any 985, Borrell II —després del seu llarg govern com a comte de Barcelona 947-992, en el qual veié l’obertura de la regió a les influències externes— fou succeït per Ramon Borrell 992-1017, que dirigí les expedicions dels anys 1010 i 1017, la qual cosa degué contribuir força al prestigi de la casa de Barcelona L’ambient de confiança donà pas a l’increment de la colonització del Penedès fins al riu Gaià, i així es desplaçà definitivament la ciutat de la frontera Malgrat l’estat de confusió en què es trobaven els regnes dels taifes, el…