Resultats de la cerca

Esmentada al segle XIII Sancta Maria de Collo , 1228, fou reconstruïda al segle XV Avui és una ermita que limita amb el terme de Queixàs

El mas d’Eroles o Aroles que consta en el cens del 1860, on actualment hi ha la capella, abandonada i convertida en magatzem del mas de Sant Joan, és situat dins de l’antic municipi de la Parròquia d’Hortó, a la riba esquerra del riu Segre, prop del poble d’Adrall, entre aquest i els termes de la Freita i Nabiners El topònim d’Eroles és esmentat en diversos documents, bé com a afrontació d’alous situats al terme de Sant Tirs del Pla de Sant Tirs anys 1056, 1066, bé com a afrontació d’alous situats al terme de Sant Sadurní d’Arfa 1044, 1092 En el document del 1092 s’especifica que l’alou motiu…

En un bosquet d’alzines que limita el prat que es troba davant l’església de Santa Coloma Sasserra hi ha restes informes de murs i pedres que indiquen l’emplaçament del casal o domus dels Santa Coloma, un llinatge medieval molt actiu a la comarca documentat des del segle XII, que va senyorejar el castell de Rodors i altres dominis Aquest llinatge es va refondre amb el dels Corbera el 1522 La família Giol, procedent de Centelles, inicialment emfiteutes dels Santa Coloma, va establirse al segle XVI en el casal, i al segle XVII va construir el gran mas adossat a l’església de Santa…

Presentació geogràfica El Perapertusès és una comarca del Llenguadoc Occitània situada al NE de la Fenolleda i centrada en l’antic castell de Pèirapertusa La comarca té uns 300 km 2 i comprèn dotze municipis, el més important dels quals és Tuissan, a l’E El Perapertusès limita al N amb una cadena muntanyosa que té cims de més de 900 m, franquejada pels colls de Linars, de La Redolada, de Prat, de Coissan, d’Amiel i d’Extrema Limita a l’E i el SE, mitjançant les Corberes, amb el Rosselló, des del Pas de la Vaca 225 m, sobre el Verdoble, fins als Ròcs Negres, més enllà…

L’actual capella de Sant Esteve o de la Fosca, en ruïnes, es troba a poques passes i al nord-est de les restes del castell de Sant Esteve de Mar, al promontori, sobre el mar, que limita la cala de la Fosca pel costat de tramuntana Fou construïda al segle XIX data 1829 gravada a la porta depengué de la parròquia de Vila-romà El “ castrum de Sancto Stephano de Marí ” fou comprat pel rei Pere II el Gran l’any 1277 per fundar al seu terme la vila de Palamós, segons l’acta de poblament del 3 de desembre de 1279 “ villa nostra de Palamors que est in termino Castri de sancto Stephano”…

El lloc de Vulpellac apareix esmentat en documents dels segles IX i X, més concretament des de l’any 894 L’església de “ sancti Juliani de Vulpiliaco ” ho és des del 1208, en un document en el qual s’indica que el monestir de Sant Miquel de Cruïlles tenia possessions en aquest indret Per documents dels anys 1287, 1316 i 1318, sabem que, a més d’ésser-hi construïda una fortalesa, hi tenien drets i possessions, a més del comte i del senyor feudal del lloc, el bisbe de Girona i el priorat de Sant Miquel de Cruïlles L’església de Sant Julià forma un conjunt amb el castell palau de Vulpellac, de…

Situació El pont en el seu estat actual ECSA - V Roca A la carretera comarcal 1 313, a la cruïlla amb la de Fígols i Sant Llorenç de Morunys i un xic al N del pont actual, trobem les restes del que fou el pont d’Espia, destruït l’any 1939 Mapa 34–11253 Situació 31TCG622721 MTV-VRM Història El pont d’Espia o de l’Espí travessava el Segre al congost que limita els termes de Coll de Nargó i d’Organyà, límit ja existent al principi del segle XVI quan, en establir-se els límits de la batllia de Coll de Nargó, es diu “… e devalle serra aygua vessant vers la part de Nargó e va fins al pont d’Espia,…

Tot i que un document del 999 sembla esmentar-la, la primera menció directa de l’església és del 1029, any en què Gigo i els seus fills permuten amb el monestir de Sant Cugat del Vallès un alou al terme de Lavit, dins el comtat de Barcelona, que limita a ponent amb terra de Sant Julià, la qual cosa dona a entendre l’existència en aquesta data de la capella Torna a aparèixer documentada l’any 1093, en un establiment que feu el monestir de Sant Cugat als germans Guilamany, Albert i Mir d’un alou situat al terme de Lavit, prop de Sant Julià L’església pròpiament dita s’esmenta l’any…

Situació Un detall del mur de l’església i, al peu, els vestigis de l’absis del temple romànic, descoberts l’any 1971 durant una campanya d’excavació duta a terme per M Riu J Bolós L’església de Sant Martí és situada al bell mig del poblet de Saldes, adossat al vessant de llevant del Pedraforca, a mà esquerra del riu de Saldes o riera Salada Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 95, 9 — y 76, 2 31 TCG 959762 Per arribar-hi cal prendre la carretera que va de Guardiola a Gósol Uns dos quilòmetres abans…

L’antiga església parroquial de Vacarisses fou consagrada el 20 d’octubre de l’any 1013 Amb motiu d’aquesta celebració, al mateix dia i sobre el mateix altar de l’església de Sant Feliu, es dirimí un plet entre Bernat de Viladecavalls i el veguer d’Olesa i Pierola, davant del bisbe Borrell d’Osona, que havia actuat de consagrant Tenim notícies d’un altre plet resolt també a l’església de Sant Feliu de Vacarisses l’any 1051 A precs de la reina Elisenda, que acabava de fundar el monestir de Pedralbes, l’any 1330, el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, cedí a aquest monestir la parròquia de Sant…