Resultats de la cerca

El primer esment del lloc de Caregue és de l’any 1124, en què Gelura, vídua de Bernat Caregue, donà al comte Bernat els béns i els drets que tenia en aquesta vila, si bé el seu castell apareix esmentat ja des del principi del segle XI L’any 1164, en la butlla del papa Alexandre III, el monestir de Gerri veu confirmada la possessió d’uns masos a Caresgue L’església de Sant Martí de Carega fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314, com a església parroquial del deganat de Montenartró En el llibre de la dècima del 1391, el capellà de Carega , inclòs ara al deganat de…

Les vicissituds d’aquesta quadra foren les mateixes que les del castell de Cabrera, en el terme del qual es trobava El lloc no es documenta fins l’any 1426, quan el rei Alfons IV vengué a Nicolau de Gralla diversos castells i jurisdiccions entre aquestes constava la del mas de Solanelles i altres de la mateixa zona, com les de Rocaspana, de Cabrera, de Rubiés, de Vilasafer o Vilajafer, el mas de Corniola, etc Només es disposa de les afirmacions que a mitjan segle XVII féu Roig i Jalpí, quan afirmà que el priorat de Meià era el senyor jurisdiccional de la quadra de Solanelles Sobre l’…

Tot i l’abundant documentació que ens proporciona el Ròtol de Benasc, val a dir que al principi del segle XI Benasc només apareix com a villa o territorio i no pas com a districte casteller Això prova que aquesta alta vall pirinenca es mantingué al marge del primer moment feudal i que no tenia cap sentit la construcció d’un baluard defensiu en aquesta zona tan aïllada de la frontera musulmana Els homes de Benasc estaven obligats a participar únicament en l’obra dels castells de la marca, com es constata el 1084 Probablement al segle XII els comtes del Pallars Jussà, senyors de la vall de…

L’església parroquial de Santa Eulàlia centra el conjunt de cases que formen el barri de la Sagrera El temple apareix documentat l’any 932, quan en l’acta de consagració de Sant Genís de l’Ametlla, figura com a afrontado territorial el terme de Santa Eularia Així mateix, entre la darreria del segle X i l’inici del segle XI són nombroses les escriptures de vendes i donacions de béns immobles situats dins els límits territorials de Santa Eulàlia de Ronçana Segons un document datat el 1059, els comtes Ramon Berenguer i Almodis feren donació de tot el feu comtal que tenien en el terme de la…

El lloc de Bonestarre, esmentat l’any 1146 a l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, a la qual havia d’ajudar al seu manteniment amb mig modi de blat, formava part del Vallato , esmentat ja en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i en les disputes que al llarg del segle XI, per motiu de jurisdicció, es produïren entre els comtes de Pallars Jussà i els de Pallars Sobirà La primera notícia que es coneix d’aquest llogaret, però, és la deixa testamentària d’un home de Bonestarre que la comtessa Eslonça, muller d’Artau II, feu a favor de l’església de Santa Maria de Ribera…

Situació Antic castell de la nissaga dels Meià, situat en un contrafort de la serra del Montsec ECSA - AM Vilarrúbias Castell situat al vessant orientat cap al sud de la vall de Peralba, en un serrat, als contraforts meridionals del Montsec de Rúbies Actualment també és anomenat torre d’en Lluc Mapa 33-12290 Situació 31TCG275528 S’hi pot arribar des del coll d’Orenga, des de la pista que va de Santa Maria de Meià a Figuerola, agafant un corriol que mena cap a l’oest tot passant pel vessant solell més d’una hora de camí a peu També s’hi arriba per la carretera del Doll Passada la Baronia de…

Aquesta església inicialment fou la parròquia del terme de la baronia de Sant Oïsme, fins que perdé aquesta categoria en favor de la de Sant Bartomeu, situada al costat del castell després deixà de tenir culte i es convertí en una casa Depengué del priorat de Meià des de la seva fundació L’església de Santa Eufèmia donà nom al terme de Sant Oïsme a través de l’evolució popular d’aquesta advocació, molt escassa a Catalunya, si no única El nom del terme de manera clara es documenta a partir de l’any 1099, quan Guillem Guitard de Meià, amb la seva muller Guilla i llur fill Ramon Guillem, donaren…

Situació Absis de l’església, amb moltes refaccions, un dels seus pocs elements genuïns ECSA - JA Adell El santuari de la Mare de Déu dels Terrers es troba enlairat al nord-oest d’Estanya, en un esperó de la serra de l’Obac que fa de partió d’aigües entre la plana dels estanys i la vall del Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TBG940575 S’hi arriba pel vell camí d’Estanya a Pilzà, agafant un branc que surt a la dreta També hi puja un antic camí des de Calladrons JBP Història Les referències al lloc de Terrers són insegures Segons es consigna en el cartulari de Roda, l’any 1096, Mir Gombau amb el…

L’antic castell de Boí era emplaçat al turó rocós conegut encara amb el nom del Castell, proper a l’església de Sant Joan, flanquejant la porta d’accés a la vila closa Sols s’observen alguns minsos vestigis del castell En canvi s’ha conservat força bé l’entrada al recinte baix-medieval de la vila Romanen restes d’una torre i de muralles, com també d’un portal La vila de Boí és coneguda des de l’any 1064, en què Artau I i la seva esposa Llúcia, comtes de Pallars Sobirà, vengueren i bescanviaren a Ramon IV de Pallars Jussà i a la seva esposa Valença, junt amb el castell d’Erill i altres…

Situació Restes de construccions situades uns 2 km a l’oest de Santa Maria de Meià, al vessant de la muntanya, dins d’un bosquet d’alzines, entremig de camps Mapa 33-13328 Situació 31TCG328517 Seguint la carretera que va de Santa Maria de Meià cap a Fontllonga, a uns 2 km, immediatament després de passar una granja, es veu una caseta al mig d’un camp La Coscollera és uns 50 m més avall JBM Història Les notícies d’aquest lloc, que mai no tingué la condició de castell sinó la de quadra, dintre del castell de Sant Esteve del Montsec o de Vallfarines, corresponen a un capbreu del monestir de…