Resultats de la cerca

Els comtes No sabem si fou una decisió del palau reial o bé del comte Guifré, el cert és que a partir del 881 apareix el comtat d’Osona i com a comte el mateix comte Guifré, que regí el comtat fins a la seva mort el 897 En la repartició que feren els seus fills, el comtat d’Osona quedà vinculat a l’hereu, Guifré Borrell, i en morir aquest, el 911, passà al seu germà petit Sunyer així el comtat osonenc quedà vinculat al patrimoni dels comtes de Barcelona, que era format pels comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona, el nucli entorn del qual s’aniran articulant la resta dels comtats catalans…

Els comtats d’Urgell i de Berga En el moment de l’inici de la repoblació del comte Guifré, el comtat d’Urgell encara no havia adquirit aquesta denominació la més utilitzada pels escrivans era de territori o pagus , o, simplement, no se n’esmentava cap, i només figurava el terme del lloc A partir del començament del segle X es comença a fer esment del comtat d’Urgell i en el primer document conegut de Solsona, del 922, es fa constar que uns béns situats en el terme del castell de Solsona es trobaven al comtat d’Urgell Inicialment, tot el Solsonès, amb el castell de Cardona, pertanyia al comtat…

L’existència d’una fortificació a Montargull, caseria situada en un coster prop de Sorribes, és documentada des del començament del segle XIV L’any 1313 el procurador del noble Ot de Montcada, el cavaller P de Santa Eulàlia, constituí el cavaller Berenguer de Torrents procurador especial per a requerir al comte d’Urgell que tornés al noble Ot de Montcada, entre altres, el castell de Montargull Ot era el tutor del seu nebot Pere Galceran de Pinós, i en el seu nom, l’any 1318 va prestar homenatge al rei per les baronies de Josa i Lavansa Montargull va romandre a mans…

Làpida de Ramon d’Urtx baró de Mataplana, mort l’any 1297 i enterrat al convent de Sant Domènec de la vila de Puigcerdà J Gumí El convent de Sant Domènec de Puigcerdà havia conservat la làpida sepulcral de Ramon II d’Urtx, baró de Mataplana, que hi fou sepultat després de la seva mort sobrevinguda el 26 de desembre de 1297, com ho atesta una bella inscripció Actualment, es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona Sobre la pedra sepulcral, el cavaller difunt és representat jacent, vestit amb l’armadura, amb les mans juntes i portant espasa És voltat per monjos i clergues Totes…

El lloc i el castell de Padrinàs són coneguts des del començament del segle XIV És documentat que l’any 1313 el procurador del noble Ot de Montcada, el cavaller P de Santa Eulàlia, constituí procurador especial el cavaller Berenguer de Torrents per a requerir al comte d’Urgell que tornés al noble Ot de Montcada, entre altres, els següents castells Sisquer, Montargull força de “Montarguyl”, Padrinàs “castro et vila de Padrinaç” , de l’Espluga de Lavansa “ castro et villa d’Espluga de Lavança” , Josa, Fórnols, Ossera i altres castells i llocs posseïts en feu del comte…

Aquesta fortalesa es trobava en l’actual mas Coll que la substituí, i es documenta el 1306 quan el prior Guillem de Sant Llorenç de Munt comprà al noble Francesc de Sant Vicenç la domus del Coll que la posseïa per cessió que li havia fet Sibilla del Coll, filla de Bernat de Montealegre i Agneta del Coll L’edifici conserva un cos fortificat amb llargues espitlleres i merlets antics, avui tapiats, però no correspon a una edificació romànica

La primera notícia de l’indret de Besians data de principi del segle X llavors un tal Malangec donà a Santa Maria d’Ovarra una vinya in Besens Al principi, el lloc de Besians formà part integrant del terme de Santa Liestra i, per tant, la senyoria immediata restà repartida entre els Lierp i els Grostan Cap al final del segle XI Pere I d’Aragó i de Ribagorça infeudà la vila de Besians a Pere Ramon del Pallars Jussà, cosa que comportà la segregació definitiva de Besians respecte a Santa Liestra L’any 1102, aquest mateix rei donà a Sant Vicenç de Roda, per a la salut del seu fill Pere, malalt,…

Aquesta església, situada a l’extrem d’un contrafort que davalla del coll de les Moles, és un dels santuaris marians més cèlebres del Vallespir És documentat des de l’any 1267, en què el noble Guillem Hug de Serrallonga feu un llegat de 10 sous a l’església de Santa Maria del Coral Al segle XVII hi ha constància de l’existència d’una confraria de la Mare de Déu del Coral La parròquia de Prats hi celebrava una processó anual i el mateix feien altres parròquies veïnes Durant els segles XVII i XVIII el santuari es refeu totalment

Situada dins l’antic terme del castell de la Guàrdia de Ripoll Des dels seus inicis degué ser parròquia, categoria que conserva encara actualment L’església és documentada l’any 1074, quan el noble Folc llegà al monestir de Ripoll un mas situat a la parròquia de Santa Maria d’Alpens de Pintos L’edifici, molt reformat des del segle XVI, fou pràcticament renovat del tot el segle XVIII, a partir de l’any 1708, durant la Primera Guerra Carlina 1833-1840 L’església fou cremada i posteriorment restaurada El temple actual no sembla conservar res de l’edificació antiga

El lloc fou conquerit als voltants del 1157 i inicialment formà part del terme de Castellot, del noble gascó Espanyol de Castellot Després d’algunes discussions inicials entre ordes militars, el domini del lloc va passar als templers i d’aquests als hospitalers En les dècimes papals del segle XIII surt documentada l’església de la Ginebrosa, que consta que encara no tenia capellà pel fet de ser una població moderna L’església actual, dins el nucli antic del poble, és un edifici gòtic tardà, d’una sola nau, amb capelles entre els contraforts dels murs i una porta d’estil…