Resultats de la cerca

El topònim Montseny com a lloc és conegut des de l’any 862 El llinatge de Sesagudes, altrament dit del Montseny, i posteriorment de Montclús, senyor d’aquest castell, apareix documentat des del 1019 amb Odó de Sesagudes Casat amb Geriberga, de la família vescomtal de Barcelona, dominava un extens territori que s’estenia per les baronies de Montpalau, Palafolls i la del Montseny castells de les Agudes i Miravalls El seu fill, Umbert Odó, juntament amb la seva muller Sicardis, dotaren amb importants donacions el monestir de Sant Marçal del Montseny en el moment que fou…

En el precepte del rei Odó, que concedia a un personatge anomenat Petroni la villa Palatium Aurore en altres documents, Mororum, Muroris, Maurore a precs del bisbe Servusdei, es precisa que el límit meridional era la “ domus Sancti Nazarii” Cal identificar-la amb l’actual santuari de Santa Llúcia de l’Arboç o de la Ganga En un document del segle XIV és citada com Sant Nazari de la Ganga, i el nom antic perdurava encara al segle XV Sembla que no fou fins al segle XVI que es produí el canvi de dedicació Un camí des de la carretera de la Bisbal a Calonge porta a la raconada de les…

La domus de Santa Reparada és esmentada com a possessió del monestir de Sant Pau de Fontclara en el precepte atorgat pel rei Odó a Orleans l’any 889 a l’abat Saborell En aquest lloc fou fundat un convent de mínims al final del segle XVII, i perdurà fins el 1835 L’església i el gran edifici actuals són, almenys en gran part, de la primera meitat del segle XVIII a la porta del temple hi ha la data 1730 Situada en una raconada amagada del mas, entre Begur i la cala de sa Riera, al costat d’una font de raig abundant, el seu emplaçament és característic d’un establiment religiós alt-…

El lloc de Loredo o Laureto és esmentat des del 966, quan en ésser donat a Ripoll, foren descrits els límits del territori de Tossa El seu terme fou segregat l’any 1002 del de Maçanet i cedit a la família vescomtal que el va infeudar als Montseny - Agudes L’església de Sant Joan fou construïda a mitjan segle XI per Odó de Montseny, que va encarregar-se també de la construcció del castell dins el qual era situada Aquest castell no és altre que el castell de Sant Joan que rebé el seu nom per l’advocació que tenia la seva capella o de Lloret, nom amb el que és més conegut L’any 1079…

És l’església parroquial del lloc de Canet de Verges, del terme de la Tallada Probablement calgui identificar-lo amb la domus de Sant Mateu, que fou confirmada al monestir de Sant Pau de Fontclara pel rei Odó l’any 888 “ domum Sancti Mathaei cum omnibus curticiis suis ad se pertinentibus” El lloc de Canet apareix esmentat en un document de l’any 1087 La parròquia de “ sancti Matthei de Caneto ” figura com a possessió de la parròquia de Santa Maria d’Ullà en l’acta de consagració de la seva església de l’any 1182 En l’inventari dels béns de Pere II d’Empúries, fet per la seva vídua, Joana de…

Situada dins l’antic terme del castell de Matamargó Des d’un bon principi degué tenir funcions parroquials, que ha conservat fins fa poc Durant molt de temps depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona La primera notícia sobre el lloc i l’església apareix en el testament de Verònica, cunyada d’Odó Randulf de Rocafort, feudatari pels vescomtes de Cardona del castell de Matamargó En aquest testament, publicat l’any 1035, la testadora manà donar un mancús, que li devia el seu cunyat, a l’església de Sant Pere de Matamargó A partir d’aquí tots els membres de la família Rocafort…

Hom sol creure que la referència més reculada del lloc de Cassanhas, a la riba dreta de l’Aglí, és de l’any 889, en què el rei Odó atorgà un precepte a favor del monestir de Sant Policarp, al Rasès, on li confirmava, entre altres béns, unes possessions a Cassanhas Cassanias Tanmateix, sembla que cal identificar aquest topònim amb un altre Cassanhas situat a la vall de la Sals, dins el Rasès Una butlla atorgada el 954 pel papa Agapit II a l’abadia de Sant Martin de Les, a la Fenolleda, esmenta entre els predis sota la seva dependència “cases, vinyes i terra” dins la villa de…

A mitjan segle XI el castell de Castelló era domini eminent del comte Bernat I de Pallars Sobirà, el qual establí una convinença amb el seu feudatari Pere Josbert El seu successor, Artau I, el commutà l’any 1064 i el definí els anys 1066 i 1072 al comte Ramon V de Pallars Jussà L’any 1079 era el comte Ramon V qui definia el castell a Artau I, exceptuant-ne, però, el terme de Berenguer Miró, personatge referit ja en l’escriptura del 1066 Finalment, l’any 1094 Artau II, la seva muller Eslonça i Odó commutaren a Ramon V el castell de Castelló de “ipso rivo de Jordia usque ad Talard…

Aquest castell es trobava dins l’actual enclavament de Santa Creu d’Olorda, a la serra de Collserola El terme d’Olorda és documentat a partir del 986, any d’un precepte de Lotari que confirmava a Sant Cugat els seus béns i, possessions El 997 l’abat Odó de Sant Cugat i Ènnec Bonfill, senyor de Cervelló, realitzaren una permuta per la qual el monestir cedia una casa amb una torre i terres situada al terme d’Olorda Per una altra permuta entre tots dos personatges, l’any 998 el senyor de Cervelló donà a l’abat, dins el terme d’Olorda, la torre que fou de Sunyer, amb les cases que hi…

Situació Arcuacions i lesenes que ornaven el campanar a la capçalera d’aquesta església, ara molt modificada M Masagué L’església parroquial de Santa Perpètua de Mogoda és al centre del nucli antic de la població, la qual és situada en una plana a la vora de ponent de la riera de Caldes, a 74 m d’altitud Dista 6 km de Sabadell L’església és emplaçada damunt d’un antic nucli de poblament d’època romana, i té adossades unes construccions parasitàries a la capçalera i al flanc de tramuntana que n’impedeixen la visió completa Mapa L37-15393 Situació 31TDF316987 Un cop situats a Santa Perpètua de…