Resultats de la cerca

Aquesta església, de la qual es desconeix el titular, era situada a l’esquerra del Segre i a uns 6 km al sud de Lleida, en un turó testimoni que dominava la via que anava de Lleida a Tortosa Aquest indret tan estratègic va ser aprofitat durant l’etapa musulmana per construirhi possiblement una torre de guaita o de comunicacions entre el sector de les Garrigues i la ciutat de Lleida Així semblen demostrar-ho les estructures arqueològiques d’època andalusina El seu repoblament sembla que seria coetani als llocs propers d’Albarés o Albatàrrec, durant la segona meitat del segle XII, i que sempre…

Situada dins l’antic terme de Gaià, al lloc de vila Pedrós Molt aviat tingué categoria de parròquia, que perdé tot seguit, i passà a sufragània, per acabar com a capella rural El lloc de Pedrós i l’església són documentats el 982 L’església apareix esmentada com a parròquia el 1063 vers el 1154 encara té aquesta categoria, però el 1686 figura com a sufragània de Santa Maria de Gaià Actualment ja no té culte Aquesta església administrativament pertany al municipi de Santa Maria de Merlès i, per tant, a la comarca del Berguedà tot i que el seu edifici ja s’estudiarà al volum dedicat a aquesta…

Es tracta d’un castell mític car surt citat a les fonts musulmanes a la frontera nord del districte lleidatà o bé com a força expugnada pels musulmans al començament del segle X Tanmateix, tractant-se d’un topònim tan genèric —el terreny pedregós abunda pertot arreu—, hom no s’ha posat d’acord respecte a la seva localització Codera suggereix Pedrui segons J Rubió i Lois seria Soperuny fins i tot hi ha qui el situa a Purroi o més avall En la documentació ribagorçana trobem concretament citats els termes de Cornudella i de Pedros com a límits ponentins del castell d’Areny els anys…

Situació Vista exterior, des del costat sud-oriental de l’edifici, una construcció molt refeta, la qual planteja molts interrogants F Junyent-A Mazcuñan L’església, propera al mas Pedrós, es dreça al fons d’una vall emboscada que constitueix un apèndix que es desprèn del sector meridional del terme de Santa Maria de Merlès bo i endinsant-se en territori bagenc Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 14,5 — y 45,8 31 TDG 145458 Hom hi va des de Navars emprenent la carretera que mena a Prats…

Situada dins l’antic terme del castell de Gaià, al lloc de Terradelles Tingué categoria de sufragània, per passar a parròquia al final del segle passat El lloc de Terradelles és documentat des del 1011 i l’església apareix esmentada el 1063 abans del 1154 era sufragània de Santa Maria de Gaià, caràcter que encara conservava el 1686 Adquirí la categoria de parròquia l’any 1887 i aleshores es construí una nova església a uns centenars de metres de l’antiga Aquesta església té les mateixes peculiaritats que la de Sant Amanç de Pedrós i per les mateixes raons l’hem inclosa aquí

Situada dins l’antic terme del castell de Gaià, en un lloc inconcret No degué passar de capella rural L’església apareix esmentada en un document del 959 formant part d’un alou situat al castell de Gaià, al soler d’Arsemund, el propietari En un principi havíem cregut que corresponia a l’església de Sant Pere de Monistrol, però finalment hem vist que la interpretació era errònia Resten dues hipòtesis una, que fos per la zona de Sant Amanç de Pedrós, on hi ha una muntanya coneguda amb el nom de Sant Joan, i l’altra, que fos la mateixa de Sant Jordi, situada al costat del mas del Soler de…

L’església de Sant Pere centra la caseria de Pociello, situada entre els pobles de Capella i Llaguarres, a la riba esquerra de l’Isàvena L’indret de Pociello sembla que fou conegut a l’edat mitjana pel titular de la seva església En l’acta de dotació de Sant Julià de Capella, datada el 997, la qual es considera un document suspecte, o si més no, qüestionable, es consigna la donació que li va fer un tal Pedrós, consistent en una peça de terra situada “ in loco ubi dicitur ad Sancti Petri ”, que bé podria tractar-se de l’indret de Pociello La seva història sempre anà lligada a la de la veïna…

Aquest castell comença a documentar-se a partir del 908, quan hi ha notícia d’una terra que estava situada al terme del castell d’Oristà, a les adjacències de Santa Maria d’Olost Les notícies que hi ha del terme del castell denoten que era molt extens, i que, a més de l’actual terme municipal, comprenia la quadra de Caraüll, unida al municipi de Muntanyola, el municipi d’Olost, el de Sant Feliu Sasserra i les parròquies de Sant Andreu de Llanars i Santa Eulàlia de Pardines, del municipi de Prats de Lluçanès, les parròquies de Santa Eugènia i Sant Marçal de Relat, del municipi d’Avinyó, i les…

Mapa dels castells i altres edificacions militars de la Baixa Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Areny de Noguera Castell d’Areny Castell de Claravalls Castell de Puifel Castell de Cornudella Castell d’Iscles Castell de Pedrós Castell de Soperuny Castell de Betesa Benavarri Castell de Benavarri Castell d’Aler Castell de Calladrons Castell d’Entença Castell de Siscar Castell de Purroi Castell de Pilzà Castell de Cercet Castell d’Estanya Castell i vilatge de Cabestany Beranui Castell de Beranui Castell de Rallui Castell de Calbera Castell de Castrocit…

Segons l’historiador E Morera, tant el lloc de Renau com el veí llogaret de Peralta foren colonitzats al segle XII El castell i vila de Renau fou possessió dels senyors del Catllar fins a l’inici del segle XIV, en què Sibilla de Requesens l’aportà com a dot en contraure matrimoni amb Dalmau de Montoliu aquest fou, doncs, el primer senyor privatiu de Renau L’any 1391, el rei Joan I va vendre a l’arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra l’alta jurisdicció sobre la vila de Renau Al segle XV, Ramon Guillem, besnet de Dalmau de Montoliu, es casà amb Francesca de Menaguerra, senyora de Bonrepòs i…