Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, al lloc antic d’Esdernars, avui conegut com a Salerm Primerament tingué categoria de parròquia que degué perdre molt aviat i quedà com a capella de la parròquia de Castelltallat El lloc d’Esdernars és documentat el 1022, situat a Castelltallat i amb la grafia d’ Esdernardes La funció parroquial és comprovada en unes llistes de parròquies del bisbat anteriors al 1154, on apareix la parròquia d’ Esdarnars o Esdarriads , entre la d’Aguilar i la de Castelltallat, la qual cosa contribueix a la identificació d’aquesta…

Situació Un aspecte exterior de l’església des del nord-oest Hom hi pot veure el mur de tramuntana i el frontal on s’obre la porta d’entrada F Junyent-A Mazcuñan Aquesta capella és emplaçada al mig d’una pineda propera al mas Canadell, el qual és situat a la banda nord-occidental del terme, prop de la carretera de Manresa a Vic Long 1°56’44” — Lat 41°46’14” Poc abans del quilòmetre 12 de la carretera de Manresa a Vic, just al començament d’un revolt a mà esquerra, hi ha el camí que porta al mas Canadell, prop del qual s’aixeca la capella i on cal demanar la clau FJM-AMB Història Aquesta…

Aquesta església és situada al nucli antic de la ciutat, entre els carrers Ciutat d’Hèrcules i la plaça de Sant Just Tradicionalment és considerada la més antiga i, durant algun temps, l’única parròquia de la ciutat després de la Seu hi fou enterrat el bisbe Pacià, trobat suposadament vers el 1590 pel bisbe Joan Dimes Lloris El temple de Sant Just fou cedit el 965 pels almoiners de Mir a la catedral de Barcelona amb tots els béns, els delmes, les primícies i els drets parroquials entre aquests almoiners es trobaven el comte Borrell II de Barcelona i l’abat de Sant Cugat del Vallès L’església…

Situació L’església de Sant Jaume s’alça al bell mig d’un planell conreat estès en una vall que s’obre a la banda nord-occidental del terme, a la riba dreta de la riera de Marganell i a recer dels relleus montserratins, prop la barriada de Sant Cristòfol de Castellbell Long 1°48’22” — Lat 41°38’48” Vista de l’exterior de l’església des de tramuntana, situada en un planell a l’ombra del massís de Montserrat F Junyent-A Mazcuñan Vista del conjunt de l’església des del sud-est Una nau senzilla rematada per un absis semicircular vers llevant, sense obertures al mur de migjorn i exhibint els dos…

Situació Planta, a escala 1200, de l’església És un simple edifici amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular JA Adell L’església de Sant Fruitós es troba a dos quilòmetres i mig de Vic, a uns 300 metres de la carretera de Vic a Manlleu, enfront del Mas Mateu i a tocar el mas Grau que li dona el nom modern Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 39,5 —y 45,7 31 TDG 395457 APF Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb al lloc anomenat vila de Quadres El nom actual de Grau…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sudoriental, amb la capçalera a primer terme J M Melció Bestracà és un poble que es troba al vessant meridional de l’encinglerada serra del mateix nom, que separa les conques dels rius de Beget i d’Oix Aquest poble pertanyia a l’antic municipi garrotxí de Beget, el qual l’any 1969 fou incorporat al municipi ripollès de Camprodon L’església de Sant Andreu és en un paratge que domina una important panoràmica sobre el cantó de ponent de la Garrotxa Centra un grup de masies escampades, actualment deshabitades És al coll de Bestracà, o del…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de l’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó La comarca de l’Urgell inclou tres grans sectors, força diferenciats morfològicament i també amb una evolució històrica diversa D’una banda, la conca del Sió, al nord, de l’altra la conca del Riu Corb, al sud, i, finalment, tota la plana central, que té com a centre Tàrrega Mentre que la conca del Sió s’ha de relacionar amb les terres properes de la Segarra i la Noguera, la conca del Riu Corb es pot relacionar més aviat amb les terres septentrionals de l’actual…

Situació Vista exterior des de llevant, amb la capçalera, triabsidal J M Melció L’església del Sant Sepulcre, un dels edificis romànics més interessants de la zona, juntament amb la titular de l’antiga parròquia de Santa Maria, centra un petit veïnat de cases esparses, a la falda meridional del massís de la Mare de Déu del Mont, sobre Lligordà Mapa 257M781 Situació 31TDG752749 Hom hi pot anar des de Besalú, agafant la carretera que a la sortida d’aquesta població porta a Beuda A uns 3 km de Besalú i a mà esquerra hi ha un trencall que porta a un petit serrat, en el qual hi ha una cruïlla de…

Situació Vista aèria de l’antic monestir, fundat en un sector d’hortes i conreus proper a Montjuïc i englobat des del segle XIV dins el recinte emmurallat de la ciutat ECSA - J Todó L’antic monestir de Sant Pau del Camp es troba situat dins el centre històric de la ciutat de Barcelona, al carrer de Sant Pau, que uneix la Rambla amb la Ronda de Sant Pau Va rebre el nom del Camp per trobar-se originàriament al camp o vasta planura d’hortes i conreus que hi havia en les èpoques medievals entre Montjuïc i el rierol on s’ha format la Rambla Al segle XIV fou inclòs dintre de la ciutat murada en…

A la façana principal hem de consignar les dues portades laterals amb les respectives rosasses que flanquegen la porta central, ja pertanyent al gòtic Portada de l’Epístola La portada de l'Epístola, una de les dues portes romàniques de les naus laterals que s’obren a la façana de ponent, a banda i banda de la porta principal, gòtica F Tur Es tracta d’una porta de marbre blanc, que posseeix un timpà estructurat en dues peces superposades i una llinda trencada i fixada a l’anterior per mitjà d’una grapa, desproveïdes de decoració A les arquivoltes es juxtaposen, des de l’intradós, un bordó, una…