Situació
Planta, a escala 1:200, de l’església. És un simple edifici amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular.
J.A. Adell
L’església de Sant Fruitós es troba a dos quilòmetres i mig de Vic, a uns 300 metres de la carretera de Vic a Manlleu, enfront del Mas Mateu i a tocar el mas Grau que li dona el nom modern.
Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 1:50.000, full 37-13 (332): x 39,5 —y 45,7 (31 TDG 395457). (APF)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb al lloc anomenat vila de Quadres. El nom actual de Grau li prové del mas d’aquest nom que té a prop. No degué passar de capella rural dependent de la parroquial de Sant Esteve de Granollers.
El castell de Gurb es documenta a partir del 886 quan Joamir i la seva muller Egila vengueren a Sunifred i la seva muller Adabrada, diversos béns, dels quals un camp era situat al terme del castell de Gurb. El lloc de la vila de Quadres no apareix en la documentació fins al 974 quan Plàcida i el seu fill Sunifred i la muller d’aquest, Prudència, vengueren a Ansulf, senyor del castell de Gurb, com a vicari comtal, diversos béns situats al terme del castell de Gurb, a la vila anomenada Quadres. Hom creia que una cita documental del 948 d’una deixa a Sant Fruitós corresponia a aquesta església, però actualment hom creu que correspon a Sant Fruitós de Balenyà.
L’església de Sant Fruitós apareix documentada l’any 1097, quan Pongosfred i la seva muller Franda donaren al monestir de Ripoll unes torres situades a Gurb, “al terme de Sant Fruitós”.
Durant el segle XIII l'església de Sant Fruitós es veié afavorida per les deixes testamentàries que li feien els fidels comarcans. L’antiguitat de l’edifici fa pensar que en un principi no tingués funcions parroquials o gairebé parroquials, si bé no apareix com a tal en les llistes de parròquies anteriors al 1154, quan ja devia dependre totalment de la parròquia de Sant Esteve de Granollers a la qual estigué vinculada com a capella rural de la quadra que portava el seu nom. Al final del segle XI s’obrí el presbiteri preromànic i es construí un nou absis romànic. Més tard, en època incerta, se substituí la coberta.
El 1868 s’hi feren diverses obres, consistents a reparar la coberta i el campanar d’espadanya, mentre que l’interior era enguixat i l’antic absis restà convertit en sagristia per la construcció d’un envà a manera de retaule.
El temple fou profanat el 1936 i el culte no fou restablert de nou; malgrat l’abandó es manté relativament en bon estat, si bé és un dels edificis que cal que li arribi aviat una restauració. (APF-ABC)
Església
L’església de Sant Fruitós de Quadres és una petita capella d’una sola nau, coberta amb dues voltes d’aresta de rajol pla i capçada a llevant per un absis semicircular que s’obre al fons d’un ampli tram, cobert amb volta de canó, més estret i baix que no pas la nau.
A l’absis, que és decorat amb un fris d’arcuacions llombardes, sense lesenes, s’obre una finestra de doble esqueixada, i al mur de migdia hi ha oberta una altra finestra d’una sola esqueixada, amb l’obertura exterior tallada en un sol bloc de pedra.
La porta és situada a la façana de tramuntana i s’obre mitjançant una llinda, suportada per dues mènsules i un arc de descàrrega, amb el timpà ocupat per un bloc monolític de pedra tallada.
En els estudis realitzats sobre aquesta església hi ha unanimitat en atribuir la seva arquitectura a un edifici preromànic d’una sola nau, amb un absis rectangular, el mur del fons del qual fou substituït, al final del segle XI, per l’absis semicircular. Una anàlisi detallada dels paraments i el seu aparell fan posar en qüestió aquesta atribució aparentment molt clara.
Tot l’edifici ha estat construït amb un petit aparell de carreuons desiguals, ben escairats i sense polir, disposats en filades uniformes i regulars a l’absis i al tram que el precedeix; a la nau aquestes es fan més irregulars i l’aparell apareix més embegut en morter de calç. A l’absis es conserven encara notables restes de l’arrebossat de calç i juntes encintades entre els blocs de pedra. Sota la finestra hi ha un gran bloc irregular encartat al mur, amb incisions que imiten un carreuat. Les cantonades del tram que precedeix l’absis han estat resoltes amb grans carreus ben escairats, que es repeteixen als angles de l’absis i manquen pràcticament en l’aparell de la nau, més irregular. L’aparell de la porta destaca en el context del mur, per tal com és de carreuons ben tallats, els quals no s’integren bé en les filades del parament. La volta del tram que precedeix l’absis ha estat construïda amb lloses sense treballar, disposades radialment, i no s’integra bé amb els carreus dels murs, per tal com sembla que fou construïda posteriorment a aquelles.
El mur de ponent també palesa en el seu aparell i deficient solució dels angles una refecció en l’obra de l’església, possiblement contemporània de la construcció de les voltes de rajol, que substitueixen una probable coberta d’encavallades de fusta a la nau.
L’església presenta, doncs, tres parts constructives, diferenciades i deficientment lligades entre elles, per un cantó, el tram que precedeix l’absis, segurament la part més antiga, originàriament més alt i cobert amb fusta, l’absis bastant ben lligat amb aquest tram, la volta del qual és contemporània, i la nau, que és la part amb una relació més difícil amb les altres dues, i a la qual es fan paleses refeccions com és ara la porta, les voltes i el mur de ponent.
Aquests interrogants, que condicionen el procés cronològic de construcció, i la datació de les diverses parts, que cal situar, però, entre el segle X i el començament del segle XII, només es poden resoldre amb una excavació arqueològica que determini les estructures reals de la capçalera i la nau i les parts originals que foren substituïdes. (JAA)
Bibliografia
- X. Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya, Ed. 62, Barcelona 1981, pàg. 222.
- Pere Bofill: Les esglésies antigues del terme del castell de Gurb. “Butlletí del Centre Excursionista de Vich” IV (1923-1924), pàgs. 179-180.
- E. Jtunyen: L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1983, pàg. 175.
- A. Pladevall: Sant Fruitós de Quadres, o del Grau, a Granollers de la Plana, “Hoja Diocesana”, núm. 3.204, Vic 20 de setembre de 1972.
- A. Pladevall: Les esglésies romàniques del terme de Gurb, «Festa Major de Sant Andreu», Gurb de la Plana 1978.
- L.R. Ylla: Excursió a Sant Fructuós del Grau, “Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, I, (1912), pàgs. 6-7. (JAA)