Sant Salvador de Canadell (Calders)

Situació

Un aspecte exterior de l’església des del nord-oest. Hom hi pot veure el mur de tramuntana i el frontal on s’obre la porta d’entrada.

F. Junyent-A. Mazcuñan

Aquesta capella és emplaçada al mig d’una pineda propera al mas Canadell, el qual és situat a la banda nord-occidental del terme, prop de la carretera de Manresa a Vic. Long. 1°56’44” — Lat. 41°46’14”.

Poc abans del quilòmetre 12 de la carretera de Manresa a Vic, just al començament d’un revolt a mà esquerra, hi ha el camí que porta al mas Canadell, prop del qual s’aixeca la capella i on cal demanar la clau. (FJM-AMB)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Calders i de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls. Degué ser sempre una capella rural o sufragània, encara que el segle XIV apareix com a parròquia.

L’església apareix citada el 1206 quan el senyor del castell, Guillem de Calders, en el seu testament deixa dos masos i tot el que tenia en els molins del Pont (de Cabrianes), a la sagristia de Sant Salvador de Calders, i cent sous per a la dedicació de l’església i per comprar llibres (ad dedicandam ipsam eclesiam et ad libros emendos) i confirmà el que ja li havia donat. No hi ha dubte que aquesta església era a punt de ser consagrada, i segurament no hi havia un temple anterior, ja que encara no estava proveïda de llibres litúrgics per a exercir la seva funció religiosa.

El segle XIV apareix novament esmentada el 1333 i el 1361 la capella tenia caràcter de parròquia amb un rector de Sant Salvador de Calders, situació que encara conservava el 1438, si bé podria tractar-se que només tingués caràcter de sufragània de Sant Pere de Viladecavalls. En tot cas, el 1685 ja havia quedat com a simple capella de Viladecavalls.

El temple fou profanat el 1936 i encara no s’hi ha restablert el culte, però, tot i amb el seu abandonament, encara conserva la seva estructura dempeus. (ABC)

Església

L’edifici és una construcció gòtica que, com d’altres capelles, fou obrada seguint la tradició romànica. En aquest cas, però, el temple no fou bastit totalment de nou, sinó que els constructors aprofitaren el traçat, els fonaments i una part dels basaments de l’antic temple romànic que el precedí, la qual cosa s’evidencia en l’aparellat que hom observa a la base de l’absis i en algun fragment de la nau.

El temple actual consta d’una nau de petites proporcions, oberta al cantó de llevant per un absis semicircular llis i sense cap finestra. Al mur de ponent hi ha la porta d’entrada, formada per grans carreus, proporcionats a les grans dovelles de l’arc, amb una senzilla motlluració, que contribueixen a donar-li unes mesures totalment desproporcionades en relació amb les mides del temple. Els murs, tant de la nau com de l’absis, no mostren cap mena d’ornamentació i presenten senyals d’haver estat arrebossats; els paraments interiors són enguixats. La nau és coberta amb volta de canó i l’absis és recobert amb una volta d’un quart d’esfera. La il·luminació és completament nul·la, ja que, tret de la portalada, hom no hi observa cap més obertura. (FJM-AMB)

Bibliografia

  • Antoni Pladevall: Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Sant Salvador de Canadell, a “Full Diocesà”, núm. 3592, Vic 17 de febrer de 1980.