Resultats de la cerca

Situació Ermitatge excavat en una roca arenosa, testimoni de la presència d’hàbitats humans d’època alt-medieval M Solà Uns cent metres al NO de la masia de cal Garsa, a mà esquerra, i molt a prop de l’antic camí de Copons a Calaf, podem veure una construcció feta a la roca que la gent del lloc anomenen “les roques del fornot” Mapa 35-15391 Situació 31TCG768137 El camí que mena a l’esmentada masia de cal Garsa es troba, a mà esquerra, al quilòmetre 48 de la carretera de Copons als Prats de Rei Es localitza en un terreny de camps de conreu, a una alçada de 600 m Forat a la pedra Podem parlar d…

Situació S’hi arriba per una pista que surt de la Manresana en direcció a Cal Sala a uns 40 m a llevant d’aquesta masia i a uns 10 m de l’esmentat camí es poden visitar aquests cups buidats a la roca, envoltats de camps de conreu i localitzats a uns 646 m d’altitud Mapa 35-14362 Situació 31TCG795171 Forat a la pedra A l’extrem d’una codina d’arenisca es van excavar dos cups Un d’ells és de forma cilíndrica amb un diàmetre de 2,02 m i una fondària d’1,50 m Conserva a la seva part inferior un forat de desguàs o boixa, situat en un espai més o menys rectangular, limitat per les parets de la…

La vila de Santa Perpètua de Gaià, antic cap del municipi i avui dia totalment despoblada, és situada a 578 m d’altitud a l’esquerra del Gaià D’aquest indret s’ha localitzat una primera referència documental de l’any 976, quan el comte Borrell i la seva esposa Letdarga vengueren al vescomte Guitard el castell de Queralt, els termes del qual limitaven amb els del castell de Santa Perpètua Molt probablement, segons indica A Benet, el fet que el nom d’aquest antic poble sigui un hagiotopònim pot indicar que hi hagué una continuïtat en el poblament des d’època paleocristiana, amb la presència d’…

Situació Fornícula excavada a la roca, que formava part de l’oratori rupestre de Seguers M Solà A l’entorn del nucli de Seguers, a una altitud d’uns 620 m, es poden localitzar tres conjunts arqueològics El primer, per les seves característiques especials, es tracta d’un probable ermitatge amb habitacle adjunt i unes balmes, situat en el terme dels Prats de Rei, prop del nucli de Seguers, en un enclavament del terreny dintre del terme d’Aguilar de Segarra, a un centenar de metres i al NE del cementiri de Seguers, prop del camí i en un bosc de pins molt espès En segon lloc, hi ha els indicis…

La invasió àrab En el moment en què els musulmans penetraren a la Península any 711 per ajudar els fills de vitiza, una part d’Hispània estava sota el control d’un d’aquests fills, Àkila Aquesta part comprenia la zona catalana i la Septimània, a l’altra banda del Pirineu Això féu que els musulmans, que de moment actuaven com aliats dels vitizans, no fessin incursions més enllà de Saragossa, quedant, per tant, Catalunya i, doncs, Osona al marge de les primeres campanyes Després de l’any 714 quan els fills de Vitiza acudiren a Damasc on el califa al-Walid els obligà a cedir-li els seus drets…

Situació El turó de la Pleta, al nord de la vila, on es drecen les restes del castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell de Tamarit s’emplacen al turó de la Pleta, al sector nord de la vila, en un dels darrers contraforts de la serra de la Gessa, que domina una clotada natural afaiçonada per la Sosa de l’Hortàs Mapa 31-13 326 Situació 31TBG861390 Procedent d’Alfarràs, passa per Tamarit de Llitera la carretera C-148, que es dirigeix a Binèfar Podem pujar al castell des del Carrer Major i el carrer de Bonveí, o des de l’església de Santa Maria la Major, per una pista que porta fins al cim…

Introducció Al comtat de Girona foren emeses tres sèries monetàries la carolíngia, l’episcopal i la comtal En total disposem d’una trentena de tipus monetaris, la major part d’argent, que constitueixen el conjunt d’atribució i interpretació més difícil de tot el context comtal català A la manca de dades de les mateixes monedes, que només expressen, i encara no sempre, el taller d’origen GIRVNDA, s’hi afegeix una gran pobresa documental Per a un nou plantejament i interpretació dels amonedaments comtals gironins ens hem valgut dels elements següents — Reconstrucció de tres importants troballes…

La invasió àrab La invasió de la Península, protagonitzada pels àrabs el 711, no afectà de moment Catalunya de manera important Mentre que la resta de la Península passava a domini musulmà, l’antiga província de la Tarraconense resistia governada per nous reis visigots, després de la renúncia dels fills de Vítiza, feta el 714 El primer fou Ardó, que degué de plantar cara a un atac musulmà que es produí entre la tardor del 716 i la primavera del 719 El resultat fou l’ocupació de totes les terres fins al Pirineu Durant aquests anys els invasors hagueren de lluitar contra els diversos focus de…

Introducció Conjunt de vaixella d’època andalusina dels segles X-XI trobada a la ciutat de Lleida ECSA-X Goñi El 711 s’inicia el procés d’expansió del món àrab a la Península Ibèrica La integració de Lleida en aquest món fou ràpida la ciutat fou conquerida l’any 714 Amb les dades de què es disposa fins ara, des d’aquesta data fins a la primera meitat del segle X, no se n’ha trobat cap resta de caràcter estructural ni ceràmic No se sap, per tant, quina devia ser la morfologia urbana, ni com devia ser l’utillatge emprat Sembla que els conjunts ceràmics apareguts a Lleida es relacionen amb el…

L’empremta romana i paleocristiana La primera gran arquitectura medieval a Catalunya és constituïda pel ric conjunt d’edificis romànics, amb un predomini quasi exclusiu dels d’ús religiós Es tracta, com és ben sabut, d’un element tan lligat a la història del país que els investigadors l’han convertit en un símbol nacional, de la mateixa manera que, com va escriure Grabar, els “arqueòlegs” havien donat categoria de vedette a la pintura romànica Són formes que tenen una gran unitat estilística i que ens arriben amb connexions clares italo-franceses Constitueixen, per primera vegada en el món…