Situació
Ermitatge excavat en una roca arenosa, testimoni de la presència d’hàbitats humans d’època alt-medieval.
M. Solà
Uns cent metres al NO de la masia de cal Garsa, a mà esquerra, i molt a prop de l’antic camí de Copons a Calaf, podem veure una construcció feta a la roca que la gent del lloc anomenen “les roques del fornot”.
Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCG768137.
El camí que mena a l’esmentada masia de cal Garsa es troba, a mà esquerra, al quilòmetre 48 de la carretera de Copons als Prats de Rei. Es localitza en un terreny de camps de conreu, a una alçada de 600 m.
Forat a la pedra
Podem parlar d’una fornícula o altaret buidat en una codina sortint, basculada i fragmentada, que és tallada en bona part de manera artificial a la roca arenosa amb un instrument de ferro. Té la forma ovalada, bé que irregular, orientada a migdia i a una alçada d’uns 2,5 m del terra actual. Conserva una volta rebaixada molt basta, sense compartiment interior. Al costat dret es pot apreciar un encaix vertical tallat a la roca, probablement per tal de tancar aquest oratori rupestre. El terra de l’interior resta una mica aplanat i la boca és més o menys semicircular. Té una alçada d’1 m, una amplada d’1,45 m, al mig, i una profunditat d’1,20 m. La part superior de la fornícula és plana i es poden observar uns petits reguerons de desguàs excavats a la roca. Al costat esquerre hi ha un espai limitat per a aquesta fornícula i la roca esberlada; un petit àmbit arrecerat que possiblement correspondria a l’habitacle de l’eremita. Aquesta ocupació eremítica es relacionaria amb un tipus de població residual i antiga o amb els camperols provinents d’un tipus de colonització familiar de les terres arrabassades dels ermots fronterers, que viurien apartats de tot camí massa transitat i lluny de les tradicionals rutes d’invasió.
Bibliografia
- Enrich-Enrich, 1990, inèdit