Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Santa Eulàlia de Castellar de la Ribera
Art romànic
Situada en l’antic terme del castell de Castellar, no degué passar de capella dependent de la parroquial de Sant Pere de Castellar La primera notícia és de l’any 1024, quan es vengueren uns molins situats al terme de Santa Eulàlia o de Castellar, al riu Altés la riera Salada al Saltell L’església torna a aparèixer l’any 1061, quan Illa, tement que la mort la sorprengués en falta, volgué esmenar la usurpació del delme de Vilaprinyó“ Vila Prino ”, que havia retingut injustament, per la qual cosa féu donació d’un alou a Santa Eulàlia de Castellar Després d’aquesta data, deixa d’…
Sant Cristòfol de Llambilles
Art romànic
El lloc, que fou reial, formà part del pagus de Girona i apareix l’any 894 “Lambiliolas” en una venda de terra que Ando i Allió feren a Giscafred i la seva muller Guíxol, però l’església ja és esmentada l’any 882 en la donació de béns que el bisbe Teuter féu a la canònica de Girona amb motiu de la seva restauració Més tard l’església era de Bonfill Guillem, el qual l’any 1095 reconegué davant el sagristà Ramon Guillem que n’havia retingut injustament la quarta part Calgué un judici perquè finalment Pere Bernat, sagristà de la seu, es fes amb l’església de Sant Cristòfol, puix…
Castell d’Albarca (Cornudella de Montsant)
Art romànic
La primera notícia del lloc d’Albarca és de l’any 1152, en què era a mans de Ramon de Cervera el qual, el 29 de setembre del mateix any, juntament amb la seva esposa Ponceta, féu donació de l’església del lloc a Pere, capellà de Pinós, amb l’obligació de crear-hi una cavalleria No s’esmenta, però, el castell, que s’hauria retingut el donador i que no es troba ben documentat fins el 1182 Al juliol d’aquell any Ramon de Cervera va testar, deixant el castell al seu fill Guillem i, si aquest moria sense fills, a la seva filla i els seus descendents Pel que fa al seu origen, resta…
Sant Vicenç d’Espinalbet (Castellar del Riu)
Art romànic
L’església de Sant Vicenç d’Espinalbet no conserva avui cap testimoni de la seva obra romànica imaginem, però, que el primer edifici romànic desaparegué en ésser construïda l’actual església del segle XVIII La parròquia d’Espinalbet surt esmentada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document del segle X o del començament de l’XI Espinalbet fou propietat de la família vescomtal del Berguedà el segle XII el lloc és mencionat sovint com a propietat del trobador Guillem de Berguedà, fill primogènit del vescomte Guillem de Berguedà el lloc d’Espinalbet Espinalbeto i el castell et kastrum…
Castell d’Albinyana
Art romànic
A la primeria del segle XI sembla que s’havia construït el castell d’Albinyana, en un territori que anteriorment havia estat concedit pel comte de Barcelona al vescomte Guitard El seu fill Adalbert heretà aquell territori encara fronterer i aprisià el lloc, que encara era erm i despoblat Després reconstruí el castell i posseí el seu extens terme Adalbert morí en la famosa expedició a Còrdova de l’any 1010 Pel seu testament sacramental, que juraren els seus marmessors, es disposava la cessió del castell i del terme d’Albinyana al monestir de Sant Cugat del Vallès Immediatament els familiars d’…
Sant Sadurní d’Arfa (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
La notícia més antiga que es coneix de la vila d’Arfa és de l’any 910, que els homes de la vila d’Asua , en un judici celebrat davant el comte Sunifred, restitueixen a Santa Maria de la Seu les terres situades a Aravell que havien retingut indegudament durant cinc anys En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell el lloc d’Arfa és esmentat amb la grafia Assoa En la documentació dels segles X i XI es troba aquesta vila amb les variants d’Asua, Asoua, Assua i Asfa Posteriorment aquest topònim pren les formes d’Affa o Arpha , fins a l’actual d’Arfa Són nombrosos els…
Castell de Fet (Viacamp)
Art romànic
El castell de Fet era enlairat sobre un cingle colossal 765 m que domina la ribera dreta de la Noguera Ribagorçana, entre els barrancs de la Canal i de la Font L’any 1045 consta ja Arnau Mir de Tost com a conqueridor de tota aquesta banda de la vall, de manera que en el futur aquestes terres restarien vinculades al vescomtat i a l’abadiat d’Àger L’any 1059 Exabell deixà als seus fills Ramon, Bernat i Guillem la meitat d’una vinya que tenia a Fet Es tracta de la primera notícia de l’indret En la dotació fundacional de la canònica de Sant Pere d’Àger del 1068, Arnau Mir de Tost i la seva muller…
Castell de Cucunhan
Situació Les ruïnes d’aquest castell, molt refet al final de l’edat mitjana, coronen la part alta del poble de Cucunhan ECSA - A Roura Les restes del castell de Cucunhan són al cim del turó al vessant del qual hom va bastir el poble del mateix nom Cucunhan és situat al NW del castell de Querbús Mapa 2447 Situació Lat 42° 51'09″ N - Long 2° 36′14″ E Podem anar a Cucunhan des de Maurin, a la Fenolleda, o bé, si venim de Tuissan, passant per Padèrn Hom pot pujar fins a les restes del castell pels carrers del poble, sense cap dificultat JBM Història L’esment més antic del topònim Cucunhan és del…
Santa Maria del Castell (Santa Maria de Miralles)
Art romànic
Situació Església castellera i antiga parròquia que s’alça al peu de les ruïnes de la fortalesa F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada en un planell, sobre el qual s’aixequen les ruïnes del castell FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG765977 Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Miralles, prop del mateix castell Des d’un principi fou l’església parroquial del terme, funció que exercí fins que el seu culte fou traslladat a l’església de Sant Romà, molt més avinent Les primeres referències d’aquest castell corresponen al 960, any en què el comte Borrell…
Santa Magdalena de Vilaprinyó o d’Ocata (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Situació Santa Magdalena de Vilaprinyó és al cantó de ponent del terme de Castellar de la Ribera, a mà dreta de la ribera Salada i amagada entre pins, dalt un turonet Mapa 291M781 Situació 31TCG639519 Entre els punts quilomètrics 14 i 15 de la carretera de Solsona a Basella, a mà esquerra, hi ha la Gravera, i a mà dreta una pista que s’enfila i arriba en 2 km a Tàpies Uns 900 m després de passar Tàpies, cal prendre la pista de mà esquerra i, 800 m més enllà, deixar el vehicle i caminar uns quatre minuts per arribar a Vilaprinyó JCS Història Aquesta església era situada dins l’antic terme del…