Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Sant Esteve de Vila-ramó (Gaià)
Art romànic
Situació Aquesta església corona un turó que es dreça prop del mas Vila-ramó en un indret conegut per la Vall, a la banda nord-oriental del terme Long 1°55’49” - Lat 41°56’52” S’hi va per la carretera de Navàs a Prats de Lluçanès En arribar al quilòmetre 11,7 de l’esmentada carretera, cal desviar-se, a mà esquerra, per seguir una pista que, passant per Sant Bartomeu, mena al fossar de Vila-ramó, prop del qual s’alça l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gaià, a la vall del Vila-ramó La seva funció anà descendint de parròquia a sufragània…
Santa Llúcia de Quer (Prats de Lluçanès)
Art romànic
Situació Una vista de la capella des del costat de ponent És un edifici força simple d’època tardana, molt modificat modernament M Anglada Aquesta església, anomenada també Santa Llúcia de Galobardes, es troba al cantó de migjorn de la vila de Prats de Lluçanès sobre una roca hi ha la torre del castell de Quer arrambada a la roca hi ha la casa pairal de Santa Llúcia i a migdia de la roca, la capella Tot plegat forma un bonic conjunt que domina la part de migjorn de l’altiplà de Prats Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior…
Sant Julià del Guix (Cardona)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de la capella, d’època tardana, la qual, a causa de les modificacions que ha sofert, presenta un conjunt d’interrogants A Mazcuñan-F Junyent L’església s’aixeca vora el mas Guix, situat en un pla conreat, al centre del municipi, vora la carretera que mena al Miracle des de Cardona Poc després del quilòmetre 4 i a mà esquerra surt un camí que hi porta Long 1°31’04” — Lat 41°53’40” Les claus de la capella són al mas Guix FJM-AMB Història Aquesta església, anomenada també la Maternitat de Nostra Senyora, es trobava dintre el terme del castell de Cardona No degué passar…
Santa Magdalena de Puig-roig (Navàs)
Art romànic
Situació Aspecte exterior que ofereix l’edifici, una sola nau, coberta amb volta molt apuntada, rematada a llevant per un absis semicircular, des del costat sudoriental F Junyent-A Mazcuñan La capella s’alça, enmig de llaurons i conradissos, prop del mas Puig-roig, situat no gens lluny de la carretera de Súria a Castelladral, a la banda meridional del terme Long 1°46’19” - Lat 41°53’10” Per arribar-hi cal dirigir-se a Súria, des d’on emprendrem la carretera que mena a Castelladral Poc després del quilòmetre 6, a mà dreta, hi ha un camí que porta al mas Puig-roig Abans d’arribar a aquest mas,…
Santa Maria de Plandogau (Oliola)
Art romànic
Situació Interior de l'església, on és visible la volta de canó de la nau i l'obertura de l'absis ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és al nucli urbà del poble de Plandogau, situat prop de la carretera de Ponts a Cervera JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG515368 Història No s’han localitzat fins ara notícies històriques documentals del passat medieval d’aquest indret ni de la seva església parroquial tanmateix, sabem que en època moderna, al segle XVII, el lloc de Plandogau restava inclòs dins la vegueria d’Agramunt i era del comte de Santa Coloma MLIR Església És un edifici…
Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars de l’Aiguadora (Castellar del Riu)
Art romànic
Situació L’església de Llinars de l’Aiguadora és situada entre l’Aigua de la Corba i l’Aigua d’Ora, en un dels extrems occidentals del terme, que raneja la comarca del Solsonès Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,6 — y 64,5 31 TCG 936645 S’hi arriba per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys Poc després del quilòmetre 19, a mà dreta, s’inicia una pista asfaltada que porta a Llinars de l’Aiguadora L’església es troba en un lloc elevat, a la dreta de la carretera que hem emprès, on…
Castell de Benavarri
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila de Benavarri, amb les restes del seu castell i l’església de Santa Maria al cim d’un petit esperó calcari que domina la població ECSA - JTodó Les restes d’aquest antic castell, situades al costat de l’església de Santa Maria, es troben al cim de la població de Benavarri, sobre un esperó calcari vora el barranc de Sant Medard Mapa 32-12 289 Situació 31TBG919649 S’arriba a Benavarri per la carretera N-230 que parteix de Lleida en direcció nord JBP Història El lloc de Benavarri fou probablement un punt important de la frontera musulmana, i el seu castell degué ser…
Santa Maria de Talló (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Vista aèria del petit nucli de Talló, presidit per l’església de Santa Maria, que fou a l’edat mitjana seu d’una comunitat canonical ECSA - M Catalán El llogaret de Talló, on hi ha l’antiga canònica de Santa Maria, és situat uns 600 m al S de Bellver Mapa 35-10216 Situació 31TCG997912 L’església s’alça al mig d’una planura, al peu de la carretera local que des de Bellver va cap a Coborriu en direcció S RMAE Història La planura de Talló era un antic pagus o una de les primitives divisions del territori cerdà, que aviat va vincular el seu nom a una església de Santa Maria, la principal…
L’arquitectura civil i militar
Al costat de les esglésies, que pel seu nombre i característiques han estat els monuments preferits dels estudiosos de l’art romànic, es construïren molts altres edificis dignes d’atenció, tot i que la seva conservació no sempre ha estat portada amb la cura que mereixien Cal recordar, per exemple, les cases i els obradors urbans, els casals de molins o els habitatges rurals, sense esmentar les torres, les guàrdies, els castells i les cases fortes, o els ponts Els camins i els ponts Arcs de pedra arrapats a la penya, per on passava l’antic camí que conduïa a la Seu d’Urgell i a la Cerdanya, a…
Territori i jurisdicció del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Culminació i obsolescència comtal En encetar-se el darrer quart del segle XI, els comtes de Barcelona i d’Urgell, alhora que adeqüen els moviments militars a la frontera segons els tractes diplomàtics amb les taifes —sobretot pels pactes amb Lleida i l’arribada de les suculentes paries—, competeixen mútuament pel que fa a la seva expansió Abocats a la plana mascançana —la planura estèril amb l’ocupació densificada en la centúria precedent per la societat andalusina mitjançant establiments agropecuaris—, la confrontació de les respectives expansions defineix, en l’antepenúltima dècada del…