Resultats de la cerca

Sentència arbitral sobre diverses qüestions sorgides entre el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx i el comte Roger Bernat III de Foix, referents principalment a la vall d’Andorra "Pateat universis quod cum controversia et questiones quamplurime verterunt inter venerabilem patrem dominum Petrum, divina miseratione episcopum Urgellensem, et eius capitulum, ex una parte, et nobilem virum dominum Rogerium Bernardum, Dei gratia comitem Fuxi et vicecomitem Castriboni, ex altera, que quidem qüestiones et controversie orte fuerant inter eos et secute tum propter novitates que discordiam pariunt tum propter…

Situació Angle sud-oest del recinte interior de la fortalesa ECSA - A Roura Vista aèria d’aquest notable castell, que fou possessió durant un temps de la important nissaga dels Termes, on s’evidencien clarament els seus dos recintes concèntrics ECSA - Camara JP Joffre Les imposants ruïnes del castell d’Aguilar s’aixequen sobre un cim de 296 m d’altitud, situat a l’E del poble de Tuissan Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 53′ 31″ N - Long 2° 44′ 53″ E Per a anar-hi des de Tuissan, cal seguir la carretera D-611, que després d’haver fet un recorregut d’uns 3 quilòmetres, mena al peu del castell Des…

Situació Vista aèria del turó de Boixadors, enmig d’una plana típicament segarrenca, amb el castell i l’església de Sant Pere ECSA - J Todó El castell és encimbellat dalt d’un turó 848 m d’altitud que destaca al bell mig d’una plana típicament segarrenca, a les envistes de Calaf i a la banda nord-oriental del terme, a frec dels límits bagencs Mapa 35-14362 Situació 31TCG816256 S’hi arriba per la carretera de Manresa a Calaf Prop del quilòmetre 28, a mà dreta, en direcció Calaf, cal agafar el trencall de la Llavinera, però sense que s’hi hagi d’arribar, ja que abans cal desviar-se, a mà dreta…

El lloc de la Canyada és documentat des de l’any 1194 L’any 1280 ja consta en la dècima papal que tenia església pròpia regida per un vicari Des de l’any 1324 se’n coneix el titular, que és l’actual de sant Blai L’església actual és un temple de reduïdes dimensions, d’estil gòtic, d’una nau amb absis poligonal i contraforts als murs de la nau i als angles de l’absis El portal principal recorda encara els portals romànics Tenia un segon portal, ara cegat, al mur meridional

El 1107 i el 1131 apareix esmentat aquest castell en sengles juraments de fidelitat, el primer d’Ermengol Josbert a Galceran Mir, i el segon atorgat per Mir Guitard a Galceran, en dos dels primers documents redactats majorment en català que publicà P Pujol i Tubau Segons altres notícies, el castell d’Ossera fou una possessió dels Pinós, segurament fins el 1371, en què degué ésser venut per Pere Galceran de Pinós al capítol de la Seu El castell, avui desaparegut, es degué alçar prop de l’actual poble d’Ossera, a la vall del mateix nom

Situació Un detall de la roca amb inscripcions d’època medieval, de difícil datació A Casanovas Els gravats rupestres dels quals parlarem ara varen ser descoberts pel grup arqueològic del Centre Excursionista de Roda de Ter * Són situats en el terme de Roda de Ter, al marge esquerre del riu, en un indret anomenat Les Graus, des d’on es domina el riu i es divisa el poblat de l’Esquerda Aquests gravats es troben situats en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 43,5 —y 48,0 31 tdg 435480 El topònim, segons Balari i Jovany * , es refereix…

Desconeixem l’indret on era edificada aquesta església, que apareix esmentada al principi del segle XI, en un document datat entre el 1010 i el 1033, en què es restituí al bisbe Ermengol de la Seu d’Urgell el monestir de Senterada i el seu patrimoni, que havia estat usurpat pel jutge Miró de Bellera El comte Bernat de Pallars li feu donació de les esglésies del terme de Petra Bruna et de Velbezing , de Sant Vicenç i Sant Joan i Sant Esteve, i la tercera part d’aquesta parròquia —de Perabruna— L’any 1082, en la donació que Artau II feu de diverses esglésies al monestir de Gerri, consta la de…

Situació Part de l’absis amb lesenes i arcuacions llombardes, sobre les quals és visible el sobre alçament fet al segle XIII amb marbre blavenc d’una pedrera local ECSA - A Roura L’església és situada al bell mig del poble de Baixàs Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 7,8” N - Long 2° 48’ 33,6” E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior Història El topònim de Baixàs apareix esmentat en la documentació a partir del segle IX Com ja s’ha esmentat, la vila fou senyorejada als segles IX-X, per Lindoí i la seva esposa Arsenda De fet, però, una de les…

La primera menció de l’església parroquial de l’Albi es troba en una butlla del papa Celestí III de l’any 1194, on es confirmen les esglésies integrades en l’arxidiòcesi de Tarragona, entre les quals hi ha la de l’Albi El 1201 n’era capellà un tal Berenguer El rector de l’Albi contribuí a les dècimes papals del 1279 i el 1280, el primer any amb 95 sous i 9 diners i el segon amb 74 sous i 2 diners Al final del segle XV la parròquia era de collació de l’arquebisbe El temple actual es construí entre els anys 1744 i 1751 i no conserva traces de l’edifici medieval

L’església parroquial de Sant Marc és situada al poble de Montanui, fora del recinte del nucli urbà primitiu En la seva forma actual, cal datar aquest edifici a partir del 1746, data que figura en el seu portal Conserva de la construcció alt-medieval només, probablement, el perímetre del seu absis, poligonal com el de Sant Llop d’Escané o el de Sant Capràs de Denui, i el campanar de torre, adossat a l’angle nord-oest de la nau, en el qual es veuen tres cornises bisellades, a diferent alçada, decorades amb escultures de caps als angles de les cornises dels nivells primer i segon…