Resultats de la cerca

Situació Evocadora esglesiola que consta de dues naus desi guals amb els seus respectius absis ECSA - Rambol L’antiga església parroquial de Sant Julià és situada al llogaret de Tartera, a ponent de Das, a l’esquerra del torrent de la Valira Mapa 36-10 217 Situació 31TDG055916 És a 3 km d’Alp Per a anar-hi cal agafar la carretera local de Bellver a Alp i anar fins a la urbanització Prats de Cerdanya Al final de l’avinguda Sud, s’enllaça amb la carretera que, després d’1 km, deixa a Tartera RMAE Història Aquesta parròquia és esmentada amb la forma actual, …

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’absis de la capella del castell de Cambrils L Prat Damunt un turó de la serralada del Bartolo Vell, sobre la solana de Sopenya, formant part del conjunt del castell de Cambrils, hi ha l’esglesiola de la Mare de Déu del Remei, lloc des del qual la naturalesa ofereix un esplèndid panorama a l’observador a migjorn el serrat de la Creu, que enllaça amb el de Morés, a ponent la roca de Medes, i a tramuntana la cinglera de Tartera Mapa 291M781 Situació 31TCG675664 Per anar-hi cal seguir el mateix camí de l’església de Sant Martí de Cambrils…

Situació Castell situat al cim d’una agulla rocosa al vessant meridional de la muntanya del Ròc Blanc, sobre el torrent de Rapana, mig quilòmetre a l’E del castell de Rocaverd Hi podia haver una relació visual entre tots dos castells Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 43′20″ N - Long 2° 28′41″ E Des de la carretera que va de Trevilhac a Sornian, abans d’arribar al castell de Rocaverd, es pot veure a l’altra banda de la vall Per a arribar-hi, des de la carretera que mena a Pesilhan de Conflent, s’ha de grimpar per una tartera i després enfilar-se al cim de l’agulla utilitzant mitjans…

L’església parroquial de Sant Fruitós, que havia tingut culte fins els anys 70, s’aixeca a l’extrem del poble de Balestui Actualment és abandonada i sense culte i amb part dels murs enderrocats Tot i la seva antiguitat és difícil veure en les seves ruïnes cap vestigi clarament d’època romànica o alt-medieval Té els seus orígens en una cella monàstica, documentada entre els anys 814 i 823, en què el bisbe Possidoni d’Urgell la uní al monestir de Santa Maria de Senterada, del qual n’esdevingué un priorat durant el segle X No se sap en quin moment deixà de dependre de Senterada i entrà dins l’…

Situació Les restes d’una antiga edificació al costat del Salt del Moro i sota la Roca del Llamp es troben al caire d’un alt cingle i de l’aflorament de llicorella dit les Roques del Duc, en un petit replà de l’abrupte vessant vers el sud-est del castell de Sant Salvador de Verdera, a llevant de les Palomeres i de la tartera dels Tres Pedregats, damunt l’estret fondal del torrent del Salt del Moro Les ruïnes són situades a un nivell més baix que l’antic camí ramader dit Camí dels Bous, que ressegueix, molt amunt, l’eix de la serra de Rodes, des del coll de la Vinya Vella del pla…

Situació Sant Serni de Prats conserva només d’època romànica la disposició i una bona part del mur de tramuntana, reforçat amb contraforts ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Serni és situada al raval de Capdevila, el nucli més antic del poble de Prats Mapa 36-10 217 Situació 31TDG045913 S’hi arriba per la carretera local GIV-4033 que enllaça Alp amb Bellver de Cerdanya RMAE Història Una de les primeres mencions del lloc de Prats data de l’any 1086, en una escriptura per la qual Guillem Ramon donà a Guadall Gilabert l’alou de Vencilles, que afrontava per una part in villa Pratis De…

Alta Cerdanya Angostrina i Vilanova de les Escaldes Sant Andreu d’Angostrina Sant Martí d’Envalls Sant Iscle i Santa Victòria de Vilanova de les Escaldes Bolquera Santa Eulàlia de Bolquera La Cabanassa Santa Maria de la Perxa Dorres Sant Joan de Dorres Santa Maria de Bell-lloc Èguet Sant Esteve d’Èguet Eina Sant Miquel d’Eina Enveig Sant Sadurní d’Enveig Santa Eulàlia Sant Fructuós de Brangolí Er Sant Genís d’Er Mare de Déu d’Er Estavar Sant Julià d’Estavar Sant Bartomeu de Bajande Font-Romeu Sant Martí d’Odelló Mare de Déu de Font-romeu Santa Coloma de Vià La Guingueta d’Ix Sant Martí d’Ix…

A continuació es presenta la llista de nuclis de població de la Cerdanya amb indicació del temps aproximat en què van aparèixer S'indiquen amb un 1 els nuclis desapareguts però dels quals ha restat un mas i el topònim com a testimonis de fossilització històrica, i amb un 2 aquells dels quals es desconeix el prment precís de despoblament o desaparició total del nucli NUCLIS NEOLÍTIC BRONZE IBÈRIC ROMÀ SS VI AL X S XI S XII S XIII DESAPARICIÓ Age X X X X X X Alf X X X SXVII1 All X X X X Alp X X X X X X Ambret X S XIV Anes X X X X X Angostrina X X X X Ans Sallagosa X X X X S XVII Ansovell X X X…

Domne 571-586 Les escasses notícies històriques que es coneixen d’aquest primer bisbe són extretes de fonts hispàniques El seu nom és conegut a través de la crònica de l’abat Joan de Bíclarum, el qual dóna referència de la seva existència l’any 571 Segons l’historiador Argaiz, Domne encara era al capdavant del bisbat el 586 Benenat 589 És consignat en les actes del III concili de Toledo celebrat al maig del 589 i el concili provincial de Narbona realitzat pel novembre del mateix any Acutul 633-638 Hom coneix la seva existència a través de la subscripció que féu en les actes del IV concili de…

Situació Situada en un lloc solitari, mig enlairada i des d’un indret que divisa la vall del riu, hi ha les ruïnes d’aquest monestir Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 17,1 — y 77,5 31 TDG 171775 Una vista aèria del monestir des del costat nord-oriental Hom hi pot veure el conjunt i, a mà esquerra, l’església circular romànica de Sant Miquel de Lillet J Pagans-TAVISA Una vista del monestir des de l’angle sud-oriental A desgrat de la seva ruïna, és ben apreciable la planta de l’edifici i el bloc d’…