Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Santa Creu de Padrinàs (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El “ castro et villa de Pradinaç ” fou requerit l’any 1313 per Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, al comte d’Urgell, per qui el tenia en feu, juntament amb els altres castells i llocs de la vall de Lavansa Aquests llocs i castells són els mateixos que l’any 1371 Pere Galceran de Pinós venia al capítol de la Seu d’Urgell No s’ha trobat cap més notícia ni referència documental del lloc o de la parròquia de Padrinàs que pugui aportar informació sobre la seva església
Castell de l’Espluga de Lavansa (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El poble de l’Espluga de Lavansa, lloc actualment abandonat del tot, és escassament documentat En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell apareix el topònim Spelunka com a parròquia de la vall de Lavansa En un document del 1082, en el testament d’Arnau, fill de Mir, s’esmenta com a deixa un alou de Espulga , que cal identificar com l’Espluga El castell de l’Espluga no és documentat fins al principi del segle XIV L’any 1313 Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, reclamava al comte d’Urgell la potestat sobre una sèrie de castells i llocs de la vall…
Castell o força de Montargull (Lavansa i Fórnols)
L’existència d’una fortificació a Montargull, caseria situada en un coster prop de Sorribes, és documentada des del començament del segle XIV L’any 1313 el procurador del noble Ot de Montcada, el cavaller P de Santa Eulàlia, constituí el cavaller Berenguer de Torrents procurador especial per a requerir al comte d’Urgell que tornés al noble Ot de Montcada, entre altres, el castell de Montargull Ot era el tutor del seu nebot Pere Galceran de Pinós, i en el seu nom, l’any 1318 va prestar homenatge al rei per les baronies de Josa i Lavansa Montargull va romandre a mans dels Pinós…
Castell de Castellet (Castellterçol)
Art romànic
Es trobava a l’extrem E del municipi, en un indret envoltat per la riera de Granera o de Sant Joan, proper a l’antiga parròquia rural de Sant Llogari, dita per això Sant Llogari de Castellet És probable que ocupés el mateix indret del mas Sala de Sant Llogari, veí de l’església, i algú ha pretès veure restes del castell en els murs amb volta de la part baixa del sector meridional del mas, bé que això és difícil de comprovar El terme i el castell de Castelleto són documentats des del 949, quan Guadamir, fill de Sala, fundador de Sant Benet de Bages, féu compres al seu terme Entre el 1061 i el…
Castell d’Arànser (Lles)
Art romànic
El poble d’Arànser és situat a la confluència del riu d’Arànser amb el torrent de la Verneda Una de les primeres notícies del seu castell, anomenat també Aran en la documentació, que vol dir “vall” en llengua basca, data del 19 de març de 1298, en què Pere d’Aragall reconegué que tenia en feu pel comte Roger Bernat de Foix els castells d’Ansovell, Queralt i Arànser Posteriorment, la senyoria del castell d’Arànser canvià de mans, ja que l’any 1312 el rei Sanç I de Mallorca va concedir a Arnau de Saga els drets de justícia d’aquest castell i lloc el 1326 hom precisa que el castrum d’Aran qui…
Sant Salvador o Santa Maria de Malagastre (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta església, avui desapareguda, fou la parròquia del terme del castell de Malagastre, que cal situar al lloc d’Antona, en un tossal a la dreta del Segre L’any 1018 el comte Ramon Borrell de Barcelona, tutor del comte Ermengol II d’Urgell, féu donació juntament amb la seva esposa Ermessenda al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles de l’espluga prop del castell de Malagastre, perquè els monjos hi bastissin una església en honor de sant Salvador Sant Salvador de Malagastre apareix esmentada entre les possessions de Sant Serni en l’acta de consagració d’aquest cenobi del 1040 És…
Castell de Padrinàs (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El lloc i el castell de Padrinàs són coneguts des del començament del segle XIV És documentat que l’any 1313 el procurador del noble Ot de Montcada, el cavaller P de Santa Eulàlia, constituí procurador especial el cavaller Berenguer de Torrents per a requerir al comte d’Urgell que tornés al noble Ot de Montcada, entre altres, els següents castells Sisquer, Montargull força de “Montarguyl”, Padrinàs “castro et vila de Padrinaç” , de l’Espluga de Lavansa “ castro et villa d’Espluga de Lavança” , Josa, Fórnols, Ossera i altres castells i llocs posseïts en feu del comte Ot era el tutor…
Casa forta de Bellvespre (Sant Joan les Fonts)
Segons F Caula Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàg 70, a Sant Joan les Fonts hi hagué una casa forta anomenada Bellvespre “ stadium de Pulcro Vespere ” Segons aquest autor, el primer membre conegut d’aquesta família de cavallers fou Bernat de Bellvespre documentat entre els anys 1195 i 1229, el qual havia d’acompanyar el rei Jaume I a la conquesta de l’illa de Mallorca, tal com figura en el seu testament Aquest cavaller establí que si moria durant els preparatius de l’expedició a Mallorca de l’any 1229, el seu cos fos enterrat al cementiri dels hospitalers en aquest cas…
Castell d’Albesa
Art romànic
Situació Basament d’una torre del sector nord, de base rectangular i grans carreus, gairebé l’únic testimoni vistent d’aquesta fortalesa d’origen andalusí F Baltà El castell, també conegut com “castell del Cinto”, és situat en el tossal que domina la vila d’Albesa El vestigi més vistent, una torre, s’anomena la “Penya dels Moros” Mapa 32-14359 Situació 31TCG055254 Albesa és a ponent de Balaguer, a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana Hom hi pot arribar des de Balaguer per la carretera local que va a Lleida passant per Menàrguens En arribar a aquest poble cal prendre un trencall a mà…
Casal de Mont-rodon (Tona)
Situació Façana de llevant del casal, molt malmesa, amb importants vestigis d’època romànica JA Adell El casal de Mont-rodon es dreça al peu d’un petit turó vora el riu Gurri, i constitueix un enclavament del terme de Tona dins el de Taradell, a tocar de l’església de Santa Maria, que era la seva capella El casal figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 39,2 —y 35,1 31 tdg 392351 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Tona a Taradell Al km 3,400 hi ha, a mà esquerra, un trencall, just abans del pont del riu Gurri…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina