Resultats de la cerca

Introducció A la comarca d’Osona la vida comunitària no fou gaire intensa pel que fa als ordes monàstics Per contra s’hi observa una forta influència del monestir de Santa Maria de Ripoll i més petita dels de Sant Joan de les Abadesses i de Sant Marçal de Montseny El primer, sobretot, féu que moltes de les persones que es decantaven a la vida monàstica s’adrecessin a Ripoll En canvi la vida comunitària canonical s’estengué per la comarca i així a més de la canònica catedralícia, hi hagué priorats de canonges augustinians i una gran influència de l’Estany…

Situació Vista aèria d’aquesta església, algun temps priorat, penjada al flanc de la muntanya sobre Vilafranca de Conflent ECSA - F Tellosa Aquesta capella, a 688 m d’altitud, és literalment enganxada al flanc de la muntanya, a la riba esquerra de la Tet Des d’aquest indret es contempla un paisatge excepcional, el Canigó en tota la seva alçada i també la vall alta de la Tet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 13” N - Long 2° 21’ 17” E Hom hi arriba per un sender, que s’agafa sobre la N-116, a la sortida oest de Vilafranca Història Es tracta d’una església esmentada des del segle XI Sanctus…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al marge dret del riu Cardener enfront de l’església de Santa Maria Degué començar com a capella rural, però aviat s’hi congregà un grup de donades que es regiren segons l’orde de Sant Agustí, per tornar després a capella rural Estigué sota el domini del paborde de Manresa, bé que, al final, els consellers tenien la cura de l’edifici L’església apareix esmentada l’any 1268 amb unes donades que seguien l’orde de sant Agustí i estaven sota la supervisió del paborde de Manresa El 1306 apareix la primera priora A partir del 1457, a l’advocació…

Aquesta església, parròquia del poble de Santa Liestra, va ser donada pel rei Sanç Ramírez a Sant Vicenç de Roda el 1068, com a dotació de la nova canònica Juntament amb l’església el rei li concedí la tercera part dels delmes parroquials i tots els seus béns Va ser confirmada a Sant Vicenç de Roda el 1092, quan el bisbe Ramon Dalmau reformà la canònica i hi establí la vida comunitària

Aquest castell sorgí a causa de la desaparició del castell d’Oristà, però tingué una vida molt efímera El castell apareix com a tal el 1045 en el testament de Bernat Guifré de Balsareny, el qual deixà al seu germà Guillem el castell de Toneu Després pràcticament desapareix de la documentació i segurament que passà a la canònica vigatana per donació del bisbe Guillem de Balsareny Sobre el Prat de Toneu hi ha un puig, en el qual encara són perceptibles els vestigis del castell

L’antic convent i santuari de Santa Maria dels Prats, al terme de la Guàrdia dels Prats, acollia una comunitat mercedària Hi va passar els darrers anys de la seva vida Pere Ermengol, que hi morí el 1304 Aquesta comunitat mercedària va unir-se en temps de l’esmentat Pere Ermengol amb la del convent de Santa Maria del Miracle de Montblanc, i totes dues formaren la comunitat de la Mercè Hom té notícia que al segle XIV Guillem Bo era comanador de tots dos convents

Segons J Lladonosa, aquesta església parroquial, de vida efímera, era situada a l’actual plaça de la Sal Ja existia el 1165, any en què el seu capellà, Martí Ramon, apareix signant una escriptura L’any 1168 s’esmenta una casa situada a la parròquia de Sant Joan que anteriorment havia pertangut a la parròquia de Sant Esteve A l’abril d’aquest mateix any el bisbe de Lleida va vendre a parcelles el solar de l’edifici que “ prius solebat esse parrochia Sancti Stephani ” per 270 sous El barri de Sant Esteve fou integrat aleshores a la parròquia de Sant Joan

Situació Vista de l’interior de la nau, amb la capçalera al fons, la part romànica que s’ha conservat de la primitiva construcció F Junyent-A Mazcuñan L’església es dreça al costat del mas Forn, situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell vers tramuntana Long 1°42’40” - Lat 41°43’50” Hom hi va per la carretera de Manresa a Calaf, de la qual, a l’indret del Molí de Boixeda, arrenca la de Rajadell En arribar a l’estació cal prosseguir com si es volgués pujar al poble, però abans de creuar un pont, caldrà deixar la carretera per tal de seguir un camí que, en poca estona, porta al mas Forn…

El monestir de Sant Pere de Vellanega, del qual no es coneixen vestigis arquitectònics, és un dels monestirs que existien al Pallars al segle X i que aviat van decaure, o es van posar en l’òrbita de cases més poderoses L’esment més antic que coneixem d’aquest monestir data de l’any 969, quan el seu abat Sal la presentà davant els comtes de Pallars, Ramon, Borrell i Sunyer, per reclamar pel robatori d’unes vaques del monestir La vida en aquest moment ja devia ésser força migrada, perquè set anys després, l’any 976, els mateixos comtes feien donació del monestir, sense abat, a l’…

Situada dins l’antic terme del castell de Gurb, al mateix cim del castell Fou una capella castellera, dins la demarcació parroquial de Sant Andreu de Gurb Les primeres notícies no apareixen fins a l’any 1241, en el testament de Beatriu d’Olost, que feu una deixa a la capella de Sant Esteve de Gurb La seva vida seguí les vicissituds del castell, i quan aquest fou abandonat, l’església de Sant Esteve també seguí la mateixa sort L’any 1687, quan el bisbe Pasqual visità el terme, ja no tenia culte Actualment, entre els murs del castell de Gurb, hom no pot destriar quins podien…