Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Ginebre a Mallorca, xiprer a Califòrnia
Miquel Josep Serra i Ferrer va néixer a Mallorca, concretament a la població de Petra, l’any 1713 Quasi ningú no en daria raó per aquest nom, però En canvi, moltes persones saben qui fou fra Juníper Serra, també conegut per fra Ginebró I, tanmateix, fra Juníper Serra i Miquel Josep Serra i Ferrer foren la mateixa persona Juníper, o Ginebró, fou el nom que adoptà Miquel Josep en professar de franciscà, el nom que anys després el féu famós en terres californianes Un nom de xiprer mediterrani per a qui acabaria morint a Monterey, al bressol del xiprer de Califòrnia Al litoral de la conca…
Basílica de Santa Magdalena d’Empúries (l’Escala)
Vista aèria de les ruïnes de l’església Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries Planta general de les estructures de l’església Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries/Universitat de Girona Situada a l’extrem meridional del turó d’Empúries l’Escala, Alt Empordà gairebé a tocar de la carretera de Viladamat-l’Escala, davant del turó de les Corts, l’església de Santa Magdalena i les estructures relacionades amb ella, formen part d’un dels assentaments suburbans que es van articular a l’entorn de la ciutat romana tardana i altmedieval d’Empúries El conjunt va ser excavat, gairebé del tot, per…
De la flaire de l’aire a l’olor dels diners
L’any 1985 els famosos aires de la petita ciutat suïssa de Davos esdevingueren sobtadament notícia Però aquesta vegada la causa no n’era la puresa, que en altre temps havia atret escriptors famosos com ara Thomas Mann, Arthur Conan Doyle o Robert Louis Stevenson, sinó el contingut i la flaire —ara excessius— que en el temps d’entreguerres trobava a faltar el protagonista de “La muntanya màgica” “Hans Castorp va fer, encuriosit, una aspiració profunda, a tall de prova, d’aquell aire desconegut Era fresc, i res més Li mancava la flaire, el contingut, la humitat, penetrava fàcilment i no deia…
Estanys nous, sistemes antics
El terreny s’esfondrà estrepitosament, i allà on abans hi havia hagut un camp de pomeres quedà un sot d’uns 40 m de diàmetre i 7 m de fondària, que s’omplí d’aigua amb rapidesa Era la nit de l’11 al 12 de novembre de 1978, i la persona que, solitàriament, vivia en un mas immediat a l’estanyol tan sobtadament aparegut, abandonà la casa i els camps per sempre més Es comprèn ningú no vol córrer el risc de negar-se en terra ferma
Perquè el cas és que el fet, a la regió de Banyoles, a Catalunya, no era del tot excepcional Aquest petit llac, des d’aleshores conegut amb el nom d’Estanyol Nou, es…
Ciutat d’Empòrion (Empúries)
Plànol de la ciutat i dels seus suburbis a l’antiguitat tardana i en època altmedieval JM Nolla i J Sagrera Els primers anys del darrer terç del segle III, entre el govern de Claudi II el Gòtic 268-270 i d’Aurelià 270-275, es va cloure un llarg i espectacular procés d’adaptació de la ciutat d’Empòrion a unes noves circumstàncies econòmiques, socials i polítiques de gran abast, que la van dur, per tal de sobreviure, a la necessitat de deixar anar el llast, que, com plom a les ales, amenaçava de collapsar la supervivència mateixa de la ciutat Primerament s’abandonà el barri més pròxim al mar —…
La flora i el poblament vegetal de l'alta muntanya
De cara al vent i sota la neu La primera imatge que la idea d’alta muntanya suggereix és la feta de pics rocallosos, clapes de tarters, grans rasos herbats i, senyorejant-ho tot, la tossuda salmòdia del vent i la brillantor de les congestes La realitat és força més complexa, però cal admetre que el vent i la neu són factors importants de l’ambient dels grans cims i un dels principals condicionants del poblament vegetal Matisant més, el vent i la neu resulten decisius tant per excés com per defecte, i tant directament com a través de llur influència en altres factors Les grans muntanyes del…
Vil·les amb mosaics entre els rius Segre i Cinca (la Noguera i l’Urgell)
Entre els segles IV i VI funcionaven a les comarques lleidatanes, entre els rius Segre i Cinca, un seguit de villes romanes ornades d’esplèndids mosaics de paviment, que testimonien la riquesa i cultura dels seus amos Tret del cas del Romeral, la major part d’aquestes villes foren localitzades en el curs de prospeccions, per la qual cosa ignorem l’evolució i la cronologia precises a què pertanyen els mosaics Per això cal comparar les seves composicions i motius amb d’altres de millor datats, que ens mostren els gustos i les tendències de l’època L’inventari que segueix és només una mostra, de…
Vil·la Fortunatus (Fraga)
Estructura de la villa Vista aèria d’aquesta villa situada al marge esquerre del Cinca, prop de Fraga ECSA - J Todó Aquesta villa es troba al marge esquerre del riu Cinca, a 5 km de Fraga Baix Cinca en direcció a Saidí, a la partida de Santa Quitèria Ocupa la terrassa del riu, entre dos barrancs, i s’estén cap als turons del N La dinàmica fluvial i les explanacions han retallat considerablement la superfície original, especialment el costat meridional La denominació de villa Fortunatus s’originà a partir de l’aparició d’un mosaic que portava una inscripció en què es llegia el nom de…
El funcionament ecològic de les boscanes decídues
El metabolisme de les boscanes Arreu del món i a totes les latituds, els boscos són els ecosistemes terrestres on la vida es manifesta amb una diversitat més gran Les boscanes decídues no són una excepció Tanmateix, el manteniment d’aquesta diversitat exigeix una complexa trama de relacions entre les espècies, i d’aquestes amb els factors ambientals producció i manteniment de matèria viva, circulació d’energia, aigua i nutrients, estratègies d’obtenció d’aliment o de defensa enfront els depredadors, reciclatge dels residus, etc Les plantes, principalment els arbres, que són els que a les…
Cap amunt, devers els pols
El poder de l’altitud Les àrees d’alta muntanya i els grans altiplans representen una mica més d’un terç de la superfície de les terres emergides Tot i que acullen només una petita porció de la població mundial, el percentatge d’humans que depèn, d’una manera o d’una altra, dels recursos d’aquestes zones és molt superior Aquestes xifres refermen la gran importància de les regions de muntanya, però queden curtes si es valoren altres aspectes Així, a molts països, especialment entre els més desenvolupats, els refugis faunístics i florístics, els parcs nacionals i nombroses reserves de la…