Resultats de la cerca

Tomba de tègules núm 66 situada al sud de la basílica de Santa Maria de Martorell A Mauri La necròpoli de l’antiguitat tardana de Santa Margarida es formà a partir de la construcció d’una església de tradició paleocristiana, de capçalera tripartida, que es troba prop del cementiri municipal de Martorell Baix Llobregat, al marge dret del riu Anoia La necròpoli ha estat excavada des de l’any 1981 fins enguany pel Centre d’Estudis Martorellencs CEM amb l’aval de la Universitat de Barcelona i el suport financer de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Martorell i ei mateix CEM La major…

Al jaciment de la Ciutadella de Roses Alt Empordà s’han descobert diversos conjunts funeraris En el bienni 1945-46 es va excavar la necròpoli situada al costat de l’església romànica de Santa Maria, els primers indicis de la qual ja havien estat descoberts en una cala practicada l’any 1938 Cal esmentar també les troballes puntuals realitzades en el marc de les excavacions a la zona del barri hellenístic i de l’edifici A, entre els anys seixanta i vuitanta, les quals, juntament amb les recents campanyes al jaciment * , han permès concretar una segona àrea funerària a les immediacions del port…

Introducció Tradicionalment s’ha considerat que a partir de la segona meitat del segle III es produeix l’aparició de grans àrees funeràries que ocupen l’espai extramurs de la ciutat de Tàrraco Almenys dues d’elles se situen en el vessant sud-occidental de la ciutat, ocupant antics espais residencials parcialment abandonats Es tracta de l’anomenada necròpoli paleocristiana del Francolí i d’una àrea més imprecisa ocupada actualment pel Parc de la Ciutat, el carrer de Pere Martell i els carrers adjacents Una tercera necròpoli, coneguda com a Mas Rimbau, s’estén per una zona no urbanitzada en…

Vista aèria de l’extens cementiri que s’ha descobert recentment en aquesta important villa propera a Altafulla J Todó Al final de l’any 1997 es va localitzar una necròpoli de l’antiguitat tardana a la villa romana dels Munts Altafulla, Tarragonès En ser una descoberta tan recent, no se’n tenen les dades definitives, ja que manquen encara els resultats de les proves analítiques Per tant, el text que segueix és només una descripció d’aquesta important troballa El cementiri s’estén pel vessant occidental del turó sobre el qual s’assenta la villa, a només 100 m del centre del jaciment L’àrea…

En el territori de les actuals comarques de Girona s’han identificat diverses necròpolis datades entre els segles IV i VIII, amb una variada arquitectura funerària La seva situació espacial permet diferenciar els cementiris situats a la vora d’un camí, els relacionats amb un edifici de culte o funerari i els que de manera residual s’estableixen en villes romanes Un nombre important de jaciments són difícilment identificables amb aquests tipus d’assentaments, o perquè es coneixen molt parcialment, o perquè són troballes esporàdiques o bé perquè malgrat ser nombroses no podem relacionar…

Capçalera de l’església de tradició paleocristiana, amb restes dels graons afegits sota el paviment d’ opus signinum Centre d’Estudis Martorellencs L’església de Santa Margarida és situada al municipi de Martorell, a molt poca distància del nucli urbà antic i gairebé a tocar de l’actual cementiri municipal, en una zona de suau pendent a la riba esquerra de l’Anoia La recerca arqueològica de l’església va ser realitzada pel Centre d’Estudis Martorellencs CEM des de l’any 1987 fins al 1995, tot donant continuïtat a les actuacions iniciades el 1972 Anteriorment, cap al començament de segle,…

Actualment, podem distingir, ai territori de les valls del Llobregat i del Besòs, dues pràctiques funeràries diferenciades, les quals coexistiran durant tot el període d’una banda, l’enterrament a redós d’un edifici religiós i, de l’altra, l’enterrament, en espais funeraris aïllats, formant petites necròpolis amb agrupacions de tombes Necròpolis en relació amb una església Fases IA i IB de l’església i necròpoli de Sant Menna Sentmenat, datables entre els segles V i VIII J Roig Ara com ara, al territori estudiat només coneixem pocs casos, constatats arqueològicament de necròpolis associades a…

Són artròpodes quelicerats de vida aquàtica, originalment marins i molts d’ells adaptats progressivament els actuals encara són marins al règim d’aigua dolça El seu cos és de llargada molt variada i és format per un escut cefalotoràcic prosoma i per un abdomen opistosoma acabat en un tèlson punxegut, generalment en forma d’agulló Quant a la sistemàtica, hom els assigna la categoria de classe, contraposada a la classe dels aràcnids o quelicerats terrestres, i els subdivideix en tres grups ben definits els aglàspides, els euriptèrides i els xifosurs Els euriptèrides i els xifosurs són grups…

Introducció Enterraments de l’antiguitat tardana de la villa romana de Callípolis Vila-seca de Solcina, Tarragonès Arxiu CÒDEX Si bé el coneixement que tenim del món funerari a l’antiguitat tardana de la ciutat de Tàrraco és força ampli, i augmenta cada vegada gràcies a les troballes arqueològiques, no s’esdevé el mateix en el seu ager o territori dependent Les causes d’aquesta coneixença menys completa es deuen, en primer lloc, al pes més important de les excavacions arqueològiques que es realitzen a la ciutat de Tarragona respecte del seu territori D’aquesta manera, el que coneixem del món…

La basílica Aspecte del cor o presbiteri de la basílica P de Palol Al costat nord del poblat del Bovalar hi ha una basílica amb una estructura i una distribució d’espais litúrgics molt clàssiques dins de la tipologia dels nostres temples del Principat i les Balears És evident que s’hi endevinen algunes modificacions no sempre fàcils de definir que es van efectuar durant els llargs anys que van des del moment fundacional fins a la destrucció pel gran incendi, en una data posterior al regnat d’Àkhila, a partir dels anys 713-720 No és fàcil analitzar aquesta evolució, però hi ha elements…