Resultats de la cerca

Un aspecte dels saladars de Villena, amb la sal que aflora a terra en època de secada Rafael Paulo Les salines i els saladars de Villena 217, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquests dos espais marjalencs d’origen endorreic se situen a ponent del riu Vinalopó, en les proximitats de les poblacions que els donen nom La seva extensió en el passat —425 i 750 ha respectivament— pot considerar-se que fou relativament gran si tenim en compte les dimensions de les conques i els recursos hídrics del territori Avui, però, la major part ha estat dessecada, per obres de drenatge i…

Imatge hivernal de l’estany de la Ricarda, al delta del Llobregat Oriol Alamany El delta del Llobregat 16, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El delta del Llobregat és un exemple clar de la complexa problemàtica que afecta la conservació dels aiguamolls "Desermat" a partir dels anys trenta i quaranta, la seva pell ha patit gran part de les transformacions econòmiques i urbanístiques de la Catalunya de la segona meitat de segle Malgrat les greus amenaces que giren al seu voltant, la majoria motivades perquè és al costat d’una gran metròpoli, ha pogut salvar…

Mapa de la distribució de les roques ígnies i metamòrfiques dels terrenys paleozoics als Països Catalans Observeu com les àrees afectades per metamorfisme regional de grau mitjà o alt envolten els massissos formats per ortogneis, i també la relació entre les àrees afectades per metamorfisme de contacte i els granitoides intrusius, la intrusió dels quals ha provocat el metamorfisme Maber, original de Jordi Carreras Els terrenys hercinians dels Països Catalans, anàlogament als d’altres sectors de la Serralada Herciniana, es caracteritzen per l’abundància d’intrusions de granitoides Deixant de…

Comunitats intermareals Roques intermareals de la Meda Xica Baix Empordà, poblades d’algues roges incrustants Jania rubens , d’algues brunes Cystoseira , d’algues verdes Ulva etc R Folch i Guillèn La nostra franja litoral està sotmesa a les condicions climàtiques generals de la zona mediterrània, però es veu afectada, a més, per diversos factors ecològics especials L’acció d’aquests factors impedeix la installació de les comunitats mediterrànies convencionals terra endins i determina l’aparició d’un seguit de comunitats permanents, específicament litorals Efectivament, la immediatesa de…

Panoràmica aèria de l’horta del Baix Segura i les seves dues grans llacunes a l’esquerra la de la Mata, i la de Torrevella a la dreta JP Produccions Les llacunes del Baix Segura 120, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Les llacunes de la Mata i Torrevella estan situades en el marge dret del Segura, als termes municipals de Torrevella, Guardamar i Los Montesinos Formen una important zona humida, molt pròxima a la costa i estretament relacionada, des del punt de vista funcional, amb el Fondo i les salines de Santa Pola, amb les quals constitueixen el denominat «…

L’estructura zonal és una de les principals característiques de l’ecosistema dunar i, al mateix temps, és una conseqüència del procés de sedimentació de la sorra, de les possibilitats de colonització del substrat per les plantes i dels gradients de variació dels factors segons la proximitat de la línia de costa La fotografia, presa a la zona de Guardamar Baix Vinalopó, permet distingir aquesta estructura Les dunes de Guardamar, formades a la plana deltaica del Segura, foren fixades artificialment per mitjà de la plantació de pins, eucaliptus i palmeres Jordi Vidal L’ecosistema…

Jonquera halòfila amb joncs aguts Juncus acutus , a S’Albufera Aquesta jonquera és característica de sòls humits –poden estar inundats temporalment– i amb elevada salinitat Oriol Alamany S’Albufera de Mallorca 12, entre els principals espais naturals de Mallorca Més de la meitat del vessant meridional de la serra de Tramuntana mallorquina aboca les aigües de pluja que recull al més extens dels «prats» o aiguamolls mallorquins S’Albufera, situada en el sector nord-occidental de la badia d’Alcúdia La proximitat d’aquesta ciutat va popularitzar el topònim de S’Albufera…

La depressió de l’Empordà és determinada per falles d’edat neògena que la superposaren a l’edifici orogènic pirinenc, però la seva evolució és clarament relacionada amb la del marge oriental peninsular L’inici de l’activitat d’aquestes falles és difícil de precisar només és segura a partir del Miocè superior, quan s’enregistra, a l’entorn de la conca, la presència de successions sedimentàries importants i de formacions volcàniques El gruix de les successions neògenes encara no és conegut amb tota seguretat les dades de sondatges i de sísmica de reflexió indiquen que pot arribar als 1000 m Les…

El territori mallorquí és constituït per les illes de Mallorca i de Cabrera, i encara per d’altres petites illes i illots immediats Constitueix la part medullar i més extensa de l’arxipèlag balear, el gruix del conjunt gimnèsic Per raons de substrat, i en part també de bioclima general, no ofereix la diversitat de Menorca Per contra, la més gran superfície total i les possibilitats que es deriven d’un relleu incomparablement més vigorós incrementen la riquesa florística i, subsegüentment, les valors i varietat del paisatge vegetal Fisiografia La Serra de Tramuntana, o simplement la Serra, és…

Tot el rerapaís valència, allò que, a grans trets, hi constitueixen les terres de parla castellana, es configura com un territori muntanyós, fisiogràficament bastant complex, conca mitjana d’una important sèrie de rius que vénen de terres aragoneses i manxegues Aquest conjunt de contraforts muntanyosos és designat amb el nom de territori serrànic, a partir de la denominació d’una de les seves comarques més caracteritzades La delimitació del territori serrànic és totalment convencional hom podria dir que el territori és allò que resta del País Valencià havent ja considerat totes les altres…