Resultats de la cerca

Fill del pintor de Girona Guillem Borrassà II i nebot valencià de Lluís Borrassà, és a dir, fill del seu cosí Guillem La producció d’aquest artista és força desconeguda a causa de la desaparició de la majoria de pintura gòtica feta a Girona Esmentat com a “ pictor clarissimus ” l’any 1411, pintà, entre altres llocs, per a Girona, Peralada, Sant Feliu de Guíxols i Castelló d’Empúries vegeu el capítol “Els pintors de l’Empordà” del primer internacional en aquest mateix volum Del seu matrimoni amb Caterina van néixer el pintor Jaume Borrassà, mort poc abans del 1430, i Pere Borrassà, artista que…

Al voltant del 1500 les maneres artístiques que es difonen per les corts europees tenen un altre sentit que el de la renovació latent en les pintures del mestre o els mestres que treballen a Canapost, la Seu d’Urgell, Puigcerdà i Perpinyà diferent igualment de la renovació del realisme profund, dramàtic i, alhora, majestuós expressat per Bartolomé de Cárdenas, el Bermejo, i distint també de l’eclecticisme que fan palès pintors locals com Gabriel Guàrdia o forans com Pere de Fontaines i Joan Gascó Són els pintors de procedència nòrdica que arriben a Catalunya al final del segle XV o al…

Introducció Foli del Beatus de Girona , on es poden veure dues esglésies sobreposades, la superior amb una corona votiva sobre l’altar ECSA - G Llop L’ocupació de Narbona, l’any 759, per les tropes del rei Pipí el Breu , i la presa de Barcelona, l’any 801, pel seu nét Lluís el Piadós , rei d’Aquitània, portaren un canvi substancial en les comunitats cristianes de l’antiga província metropolitana Narbonense i en les de la part nord-oriental de la Tarraconense De fet, el canvi polític obrat en les dues ciutats inicià un procés lent però irreversible que provocà que aquestes dues extenses zones…

Pere de Guines va ser un escultor francès que durant la primera meitat del segle XIV treballà a les obres reials del regne de Mallorca i de Catalunya La seva personalitat artística no ha estat encara gaire definida, tot i que sembla emmarcar-se en els corrents gòtics d’influència nòrdica que tanmateix registraren les modes toscanes La importància dels comitents revela la vàlua atorgada a l’artista El nom de Pere de Guines és conegut des de la segona dècada del segle XX a través de documents publicats per A Rubió i Lluch i J Rius, que relacionen l’escultor amb el rei Pere el Cerimoniós i la…

Pintor i cortiner de Barcelona i Saragossa, Guillem Talarn era fill de Gabriel Talarn, probablement el cortiner homònim que apareix documentat a Barcelona i Saragossa fins el 1418 Hi ha notícies de la nissaga dels Talarn a partir de Bernat Talarn, corredor d’orella que tingué tres fills Gabriel, Bernardó –que ingressà en el taller del perpunter Antoni Olzina per aprendre l’ofici el 1393, a l’edat de 13 anys– i Bartomeua Des del 1393 fins al 1400, Gabriel figura com a pintor de Barcelona, i dos anys més tard, el 1402, contractà conjuntament amb Juan Solana un retaule dedicat a santa Caterina i…

Lavabo del claustre del monestir de Poblet Aquest petit edifici, part integrant del claustre, es troba just davant del refetor, i era utilitzat per a les ablucions dels monjos Es tracta d’una construcció de planta hexagonal coberta amb volta de creueria i façanes formades per un doble ordre d’arcs Aquest tipus de templet, que agermana la bellesa amb l’austeritat, posa una nota de vida als austers claustres dels monestirs cistercencs, construïts majoritàriament en valls i planures on abunda l’aigua FB Als edificis cistercencs medievals cal distingir, en general, dues etapes ben diferenciades…

L’estudi de la miniatura gòtica del segle XIII a Catalunya implica tenir present l’actual dispersió dels fons de manuscrits –la qual cosa en dificulta l’anàlisi–, però també conèixer els exemplars d’aquest període conservats a casa nostra, representants dels més variats corrents estilístics estrangers Els anys seixanta del segle XX, P Bohigas feu una classificació dels manuscrits gòtics que encara es troba en la bibliografia actual i és en part vigent Segons el seu estudi, els manuscrits es podien dividir en tres estils el primer, l’estil francès –entre la segona meitat del segle XIII i l’…

Façana de migdia, plenament característica del gòtic català, modificada amb una portada dels segles XVI-XVII ECSA - JFarré La història de Montblanc comença al segle XII, en el moment que el rei Alfons el Trobador, l’any 1163, va decidir que el primer nucli de població, anomenat Vilasalva, situat a poca distància de l’actual, a la confluència dels rius Francolí i Anguera, fos traslladat per motius de seguretat al tossal de Montblanc El canvi de situació tingué lloc, doncs, per iniciativa reial i va anar acompanyat d’una carta de franqueses atorgada pel mateix monarca des dels orígens,…

Abans i després de la guerra civil El 1839 Pau Piferrer, en el volum dedicat a Catalunya, el primer de Recuerdos y bellezas de España , es refereix a “ Bartolomé Bermeio o Bermeo, natural de Córdoba, de quien poseemos en Barcelona una obra arrinconada, desconocida de todos y que si no se procura poner en parage más decoroso y conveniente tal vez seguirá el destino miserable de tantas preciosidades de nuestra infeliz patria ” Piferrer descriu la taula quan encara es trobava a l’antiga residència de l’ardiaca que la va encarregar segles abans, coberta del “ polvo que los años y el descuido han…

L’escut de la vila dibuixat el 1453 en un llibre notarial AHCO La vila d’Olot es troba a la conca alta del Fluvià, entre els Prepirineus i la Serralada Transversal, a la falda del volcà Montsacopa que la resguarda del vent del nord i al bell mig del pla d’Olot que delimiten el Fluvià i el Ridaura El nucli més antic, anomenat la Vila Vella, s’aixecava damunt d’un esperó basàltic a la vora del riu, tot dominant una antiga cruïlla de vies que remuntaven els cursos fluvials des de Besalú i Santa Pau en direcció al Ripollès i el Collsacabra Posteriorment, però encara dins del període medieval, l’…