Resultats de la cerca

Fragment de sarcòfag del tipus dit dels apòstols conservat al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 425 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Fou trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1924 i 1925, i ara es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 58 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,6 × 0,6 m El sarcòfag presenta un relleu dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals corresponen a quatre camps d’estrígils disposats com a la peça anterior, però…

Diversos fragments de sarcòfags de Tarragona Al centre, fragments A i B del sarcòfag amb escenes de Daniel i la serp Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Es tracta de tres fragments de sarcòfags que van ser trobats a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1923-27 actualment es conserven al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, a la reserva, amb els núms d’inv P 465 A, P 466 B i P 433 C, respectivament Les peces són de marbre blanc i fan, la primera, 0,15 × 0,085 m la segona 0,22 × 0,12 × 0,12 m, i la tercera, 0,2 × 0,12 m La seva…

Planta del sector nord de la villa, destruïda en part per l’obertura d’una carretera moderna Arqueociència SL El conjunt arqueològic de Sant Amanç de Viladés Rajadell, Bages, completament migpartit per l’Eix Transversal de Catalunya, està assentat sobre restes ibèriques És format per una villa romana i un assentament altmedieval En el seu moment, la carretera N-141b va trencar en dues parts les restes arqueològiques, les quals, sens dubte, oferien una continuïtat estructural A la part baixa s’han localitzat restes d’època ibèrica sitges, construccions de caràcter industrial d’…

Pel que fa a l’arqueologia funerària, el que es conserva o allò de què es té notícia a les comarques occidentals de Catalunya reflecteix sens dubte la realitat del que hi devia haver al seu moment Prescindint de la ciutat de Lleida, l’únic jaciment de la cronologia que ens ocupa investigat científicament és el del Bovalar, a Seròs Segrià, del qual són ben coneguts la basílica paleocristiana i les troballes de mobles litúrgics, com també el poblat annex, que s’estudien en un altre lloc El conjunt, datat entre el segle IV i el començament del segle VIII, també tenia un notable conjunt d’…

Al Museu Comarcal de la Conca de Barberà es conserva una petita collecció de peces de bronze d’època visigòtica procedents de donacions i troballes casuals Si bé el conjunt de peces és petit, amplia notablement la collecció força minsa de bronzes de les comarques tarragonines Sivella i placa de cinturó del segle VI trobada al tossal de la Venes, a Rojalons Montblanc Arxiu fotogràfic del Museu Comarcal de la Conca de Barberà Segurament la peça més coneguda és una sivella procedent del tossal de la Venes, prop de Rojalons, al terme de Montblanc núm inv 78-1 La van trobar el 1967 membres de la…

Consideracions prèvies Dos personatges asseguts que formen part de la pintura mural que decora l’absis de Sant Miquel de Terrassa ECSA - M Saludes Aquestes línies que segueixen són una reflexió al voltant de la problemàtica, origen i connexions dels escassos conjunts pictòrics preromànics conservats a Catalunya, sorgida de la nostra recerca per a la tesi doctoral L’anàlisi se centra en la pintura mural, atès que els manuscrits són tractats en altres capítols La primera paradoxa amb què ens trobem en encarar l’estudi de la pintura preromànica és el fet que la majoria d’obres objecte d’estudi…

Introducció Vista aèria del castell del Montmell Baix Penedès, a l’antiga frontera del comtat de Barcelona ECSA - J Todó La conquesta carolíngia i el període que la segueix fins a l’entorn de l’any 1000 van comportar a Catalunya com a altres indrets de l’imperi Carolingi un ús més recurrent de l’escriptura per a finalitats polítiques, socials i religioses Nelson, 1996, pàgs 1-36 També és possible que la renovació de les estructures iniciada pels carolingis impliqués la destrucció dels registres escrits precedents Sigui com vulgui, en relació amb la penúria d’informacions escrites referents a…

Les necròpolis tardanes de Tàrraco ofereixen poques peces de bronze en els aixovars, només algunes fíbules senzilles com la de l’enterrament núm 40 del Parc de la Ciutat, alguns anells i braçalets, agulles per als cabells o per a la mortalla i unes quantes sivelles també molt senzilles Moltes vegades aquests materials no es trobaven dins la tomba pròpiament dita, sinó entre les terres remogudes per altres inhumacions posteriors Per altra banda, com que la majoria dels enterraments estaven a la vora o en els terrenys d’antigues villes destruïdes o abandonades, tampoc no és rar que hi hagi dins…

Conjunt de peces que encara es conserven, procedents de la troballa casual de l’any 1897 Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M Casanovas El mes de novembre de l’any 1897, amb motiu dels moviments de terra efectuats en la construcció de la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Palamós, es va fer una excepcional troballa casual, al lloc anomenat Collet de Sant Antoni Calonge Baix Empordà, concretament prop del mas Cabrera, edifici que ocupa el vell priorat de monges benedictines construït a mitjan segle XIV en aquell indret La troballa va consistir en un lot de bronzes, un total de dinou…

Traçat de la muralla de l’antiguitat tardana, superposada al teixit urbà actual, amb indicació dels eixos viaris principals i la situació de les restes constructives localitzades d’aquest període Centre d’Arqueologia de la Ciutat de Barcelona Un dels monuments més impressionants que ens ha arribat de la fase més antiga de la ciutat de Barcelona és la seva fortificació Les muralles de Bàrcino són un conjunt únic per la seva morfologia, dimensió i estat de conservació Es tracta sens dubte de l’element monumental identificador dels orígens de la ciutat Aquest mur defensiu es troba delimitat pels…