Resultats de la cerca

Placa de sivella calada, d’excellent factura, amb motius decoratius dividits en dos registres Extreta de Los bronzes romanos en España , Madrid 1990 Aquesta peça es va trobar casualment al segle XIX prop de l’església d’Olius Solsonès, quan s’hi feien obres Macari Golferich la va donar al Museu Episcopal de Vic, on es conserva actualment amb el núm d’inv 3488 Es tracta d’una placa d’un fermall de cinturó calat, fosa en bronze, d’excellent factura Ha perdut la sivella que se subjectava a la placa per mitjà d’un passador que s’introduïa pels quatre apèndixs de l’extrem més pròxim a la base Tota…

Sarcòfags monolítics de pedra d’un taller de la Septimània amb acroteris, trobats a l’interior d’una de les cambres funeràries de l’església de l’antiguitat tardana X Aquilué Damunt mateix del sector septentrional del barri mariner d’Empúries, que començà a desocupar-se durant el segon terç del segle I i que s’havia abandonat completament els primers anys del segle II, i en el sector sense estructures que quedava més cap a l’W, es desenvolupà a partir del segle IV un cementiri que cal relacionar amb l’àrea portuària de la ciutat i amb el lloc de Sant Martí, que entre el final del segle III i…

Introducció Els mosaics funeraris laudae musives, panells rectangulars fets íntegrament o parcialment amb mosaic, servien com a coberta de sepultures Es documenten normalment en relació amb edificis de tipus funerari mausoleus, edificis de culte esglésies —en aquest cas sovint inserides al paviment— o aïllades en necròpolis més àmplies Tot i existir algunes laudae no decorades amb motius cristians i que s’han considerat com a paganes —algunes peces de Tunísia, un exemplar procedent de Salona Croàcia o les peces documentades a Ostia i Itàlica Sevilla—, la major part dels exemples coneguts…

Bronzes d’indumentària personal Mapa de les troballes de bronzes d’indumentària personal i d’ús litúrgic a Catalunya G Ripoll Si en l’apartat d’arqueologia funerària hem afirmat que tota presència d’una inhumació o d’un conjunt funerari és la mostra de l’existència d’un hàbitat, també és possible de fer una afirmació del mateix tipus pel que fa a les troballes d’indumentària personal, tot i que cal matisar-la En molts dels casos publicats en aquest volum coneixem els contexts de les troballes, encara que n’existeixen també molts d’altres en els quals es tracta de troballes casuals d’una…

En el territori de les actuals comarques de Girona s’han identificat diverses necròpolis datades entre els segles IV i VIII, amb una variada arquitectura funerària La seva situació espacial permet diferenciar els cementiris situats a la vora d’un camí, els relacionats amb un edifici de culte o funerari i els que de manera residual s’estableixen en villes romanes Un nombre important de jaciments són difícilment identificables amb aquests tipus d’assentaments, o perquè es coneixen molt parcialment, o perquè són troballes esporàdiques o bé perquè malgrat ser nombroses no podem relacionar…

Estructura de la villa Vista aèria d’aquesta villa situada al marge esquerre del Cinca, prop de Fraga ECSA - J Todó Aquesta villa es troba al marge esquerre del riu Cinca, a 5 km de Fraga Baix Cinca en direcció a Saidí, a la partida de Santa Quitèria Ocupa la terrassa del riu, entre dos barrancs, i s’estén cap als turons del N La dinàmica fluvial i les explanacions han retallat considerablement la superfície original, especialment el costat meridional La denominació de villa Fortunatus s’originà a partir de l’aparició d’un mosaic que portava una inscripció en què es llegia el nom de…

Vista aèria de la part alta de la ciutat de Tarragona, que correspon a l’àmbit del recinte de culte imperial, el fòrum provincial i el circ de la ciutat romana ECSA - J Todó Parlar de la ciutat romana tardana al nord-est peninsular significa, d’entrada, situar-se en un debat que afecta tot l’àmbit occidental de l’Imperi i que oscilla entre dues posicions ideològiques enfrontades D’una banda, la que defineix el final del món romà antic com una autèntica ruïna, tal com assenyala A Carandini, que afirma que “la catastrofe del mondo antico non è una ideologia ma un fatto ” Carandini, 1993, o, en…

Introducció El conjunt de fragments que inventariem, conservats als magatzems del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona MHCB, procedeixen en la seva major part de les excavacions realitzades al carrer dels Comtes, a Barcelona, a la zona de la plaça de Sant Iu, durant els anys 1949 i 1950 Fou en aquesta campanya de prospeccions que es descobriren les restes del que s’identificà com a basílica cristiana El conjunt d’elements escultòrics demostrava, segons A Duran i Sanpere 1972-75, vol I, pàg 40, que durant el segle VI la basílica s’havia enriquit amb “marbres decorats als cancells i…

Consideracions prèvies Dos personatges asseguts que formen part de la pintura mural que decora l’absis de Sant Miquel de Terrassa ECSA - M Saludes Aquestes línies que segueixen són una reflexió al voltant de la problemàtica, origen i connexions dels escassos conjunts pictòrics preromànics conservats a Catalunya, sorgida de la nostra recerca per a la tesi doctoral L’anàlisi se centra en la pintura mural, atès que els manuscrits són tractats en altres capítols La primera paradoxa amb què ens trobem en encarar l’estudi de la pintura preromànica és el fet que la majoria d’obres objecte d’estudi…

Navarro, F 1969-70  Enterramiento tardorromano en Montferri Tarragona , “Boletín arqueológico” Tarragona, època IV, pàg 127 Navarro Sáez, Rosario 1980 Los mosaicos romanos de Tarragona , resum de la tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona Navarro, Rosario - Mauri, Alfred 1985* L’église de Santa Margarida du Prieuré de Sant Genis de Rocafort, Martorell Barcelona , “Bulletin de Liaisons”, pàgs 10-12 Navarro, Rosario - Mauri, Alfred 1985 La secuencia estratigráfica de la necrópolis de Santa Margarida , “Actas del I Congreso nacional de arqueología medieval”, Osca, pàgs 435-452 Navarro…