Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Marià Vilallonga i Gipuló: de l'Empordà al País Basc
La vida de Marià Vilallonga Figueres 1813-Barcelona 1897 és una contínua recerca del mineral necessari per a les seves fargues a la catalana Primer el buscà a la seva comarca, l’Empordà Després ho farà al Ripollès La seva vida serà en aquest sentit un fracàs, perquè no en trobarà suficient A la fi ha d’anar a buscar el mineral al País Basc i allí el triomf serà per al seu germà petit, Josep Cronològicament, la primera referència que hem trobat de Marià Vilallonga és del 1832 Com que el nostre Marià tenia aleshores tan sols dinou anys ens queda el dubte de si era ell o el seu pare…
Josep Margarit, un empresari pre-industrial
Tenim poques referències personals d’aquest empresari, que d’altra banda és citat sempre que es parla de blondes durant la primera meitat del segle XIX La primera font documental —del 1828— el dóna com a resident a Martorell, però aviat el seu domicili serà a Barcelona Josep Margarit era una persona amb diners i amb relacions El 1835 fou un dels accionistes fundadors del diari madrileny El Español , al costat d’altres catalans com Gaspar de Remisa i Jaume Ceriola, residents aquests a la capital de l’estat Formà part de la Direcció —Consell d’Administració— de la companyia que construí el…
La Ferreria i Construccions de Joan Torras i Guardiola
El cas de Joan Torras i Guardiola 1827-1910 és força excepcional un arquitecte que crea un taller de construccions metàlliques i acaba convertit en un fabricant d’acer Joan Torras, arquitecte Joan Torras i Guardiola, un arquitecte que creà un taller de construccions metàlliques i acabà convertit en fabricant d’acer Joan Torras nasqué a Sant Andreu de Palomar, prop de Barcelona, l’any 1827, fill d’un forner d’aquella població Començà estudis a la classe d’arquitectura de l’Escola de la Llotja, organitzats per la Junta de Comerç de Barcelona Els hagué de continuar a Madrid, perquè a Barcelona…
La cervesa i la SA Damm
La introducció de la cervesa Miret i Tersa i Joan Petit Les primeres marques i les primeres ampolles de l’empresa Damme, en una fotografia de començament de segle XX La cervesa no és, evidentment, una beguda autòctona de Catalunya a l’origen A Catalunya es conegué a conseqüència d’importacions de França —Alsàcia—, Bèlgica, la Gran Bretanya i del que després serà Alemanya Els introductors eren persones procedents d’aquests països, que aportaran la tècnica de fabricació, primer artesanalment i després com a indústria El farmacèutic Ronquillo, autor d’un interessant Dicionario de Materia…
Les cinc fàbriques del grup Gallifa, a Manresa
La família manresana dels Gallifa protagonitzarà una sèrie d’iniciatives industrials a la segona meitat del segle XIX El resultat serà la construcció de cinc fàbriques, dedicades totes elles als filats i els teixits de cotó El que anomenem grup Gallifa tindrà diverses denominacions El comú denominador és la família Gallifa, amb diverses generacions representades en les diferents societats Manresa, la Seu i la fàbrica del Pont Vell, a principis de segle XX La família manresana dels Gallifa protagonitzarà una sèrie d’iniciatives industrials a la segona meitat del segle XIX Històricament, el…
Els Rifà, la fàbrica de Malards i els Botey a Manlleu, Gurb i Ripoll
El fil roig de la família Rifà permet seguir una sèrie d’empreses cotoneres que coincideixen en actuar a la conca del riu Ter Separades, les històries no diuen gran cosa Presentades alhora poden tenir una mica més de sentit Jaume Rifà, a Manlleu Etiqueta de la fàbrica Fils de Jaume Rifà “Plano industrial y comercial de Manlleu”, 1883 Jaume Rifà i Sabatés s’establí a Manlleu el 1838 com a teixidor de cotó No estava sol, ni de lluny El 1842 hi havia una quarantena de tallers com el seu, situats la majoria en el carrer del Pont Vuit anys més tard tenia 12 telers senzills, o sigui manuals, i 18…
Els Jover i els Regordosa, a Pont de Vilomara
Els Jover La família Jover La casa Jover i Companyia, establerta a Barcelona, tenia una llarga tradició comercial Les seves activitats s’iniciaren a la segona meitat del segle XVIII i a mitjan del XIX es mantenia viva i en expansió Un comerciant no era un botiguer Un comerciant era una persona que operava en distintes places, afavorint el moviment de mercaderies o béns entre elles, buscant un guany en una comissió o una diferència de preu o de canvi de moneda Un comerciant podia actuar en molts sectors diferents La casa Jover i Companyia havia obert un despatx i una oficina a Valladolid No…
Ciments i Calçs Freixa
El banquer Antoni Freixa La família Freixa-Rumeu Antoni Freixa, un banquer de Berga, establí una fàbrica de calç hidràulica i ciment a Santa Margarida i els Monjos el 1898 Antoni Freixa era de Berga Durant la primera meitat del segle XIX el cognom Freixa és un dels que es troben en totes les relacions de filadors i teixidors de cotó estesos per la comarca, que treballen amb les berguedanes La família Freixa és protagonista d’aquest desenvolupament industrial que caracteritza el Berguedà en aquell començament de segle, al costat dels Viladomiu, els Farguell, els Serra, etc Fàbrica dels Monjos…
Els Vilumara, a Barcelona
Ramon Vilumara, el marit de “La Fabricanta” La família Vilumara Els Vilumara o Vilomara, com es deien abans, poden presentar una cronologia en la qual els membres d’aquesta família treballen la seda durant tres-cents anys Primer com a mestres velers i després com a industrials Domènec Vilomara era mestre veler a Barcelona el 1693 Està enterrat a la seu barcelonina Un altre Domènec Vilomara el succeirà fins el 1723 Els seus fills, Jacint i Antoni Vilomara i Carrió, ompliran la resta del segle XVIII Jacint Vilomara actuà d’ examinador del Gremi de Velers 1746-51, l’encarregat de comprovar les…
Pau Miralda i Companyia. La fàbrica dels "panyos" de Manresa
Fàbrica dels “panyos” a Manresa, vora el riu Cardener Pau Miralda i Companyia és la primera gran empresa llanera catalana Representa l’inici de la industrialització en aquest sector i destaca per tres raons En primer lloc, per la incorporació de la força hidràulica i de màquines importades, cosa que vol dir una especial atenció als avenços tècnics en segon lloc, per l’impuls donat a la producció la fàbrica dels “panyos” de Manresa és un edifici impressionant, que no té res a veure amb els petits tallers o fàbriques, tan corrents a l’inici del segle XIX i finalment, per la incorporació de nous…