Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Els Vidal, a Puig-reig
La família Vidal Els Vidal eren manresans i cintaires Les cintes constituïen una activitat molt pròpia de la capital del Bages Podien ser de cotó o de seda El primer Ignasi Vidal —nom tradicional a la família— era cintaire i exhibí cintes i llistons de seda a l’Exposició de Barcelona del 1844 Després devia fer compatible la cinteria amb la filatura i el tissatge de cotó El 1854 es constituí la raó social Vidal, Vallès i Solà, que es va fer càrrec d’un vell edifici paperer que hi havia a la vora del riu Cardener, aportat pel seu soci Josep Solà i Abadal L’edifici tenia poca importància, però…
Torra i San, embotits de Vic
La fàbrica d’embotits de Vic en una postal del començament del segle XX Joan Torra encapçalarà una escissió de l’empresa establint fins i tot fàbrica nova La primera fàbrica d’embotits que utilitzarà el vapor, el 1882 o el 1883, serà l’empresa Torra i San, de Vic L’empresa ja tenia tradició El 1876 van rebre el títol de proveïdors de la casa reial espanyola Però aleshores la producció devia fer-se encara manualment o amb l’ajut de cavalleries La incorporació de les màquines de vapor fou conseqüència de la construcció d’una fàbrica nova, prop de l’estació de ferrocarril El terreny mesurava 75…
Els Formiguera i la Societat Farmacèutica Espanyola
La Societat Farmacèutica Espanyola és un intent seriós, però no reeixit, de constituir un grup industrial, format pels mateixos farmacèutics Una marca de final de segle Els adroguers o farmacèutics donaren servei i vengueren productes, però sense altres iniciatives industrials destacables Tres socis de la societat collectiva G Formiguera i Companyia eren al nucli del projecte Eren Gaspar Formiguera i Valls, químic, el seu fill Gonçal Formiguera i Soler, farmacèutic i l’advocat Rossend Carrasco i Ibáñez La societat era la propietària de la farmàcia La Estrella, al carrer de Ferran de Barcelona…
La Societat Espanyola de Carburs Metàl·lics
La Societat Espanyola de Carburs Metàllics La Societat Espanyola de Carburs Metàllics no era espanyola sinó suïssa per l’origen del seu capital El grup promotor fou la Société d’Entreprises Elèctriques, amb domicili a Ginebra L’empresa es constituí a Madrid el 19 de novembre de 1897, amb un capital d’un milió de pessetes L’objectiu primer de l’empresa era l’aprofitament de la tecnologia pròpia en el sector dels forns elèctrics En aquell moment, el producte de forn elèctric més rendible era el carbur de calci, base del gas acetilè D’aquí el nom de “carburs metàllics” de l’empresa La primera…
Els Caralt. La gran empresa del cànem
Els Marquès de Vilanova i els Caralt de Mataró La introducció de la filatura La família Caralt Si Ferran Puig fou l’introductor a Catalunya de la filatura de lli per mitjans mecànics, en el cas del cànem aquest mèrit correspon a l’empresa Marquès, Caralt i Companyia, en la seva fàbrica de l’Hospitalet de Llobregat, el 1864 Marquès, Caralt i Companyia tenia com a socis principals Pelegrí Marquès i Riba i Delmir de Caralt i Matheu El primer era vilanoví, germà del que serà fundador i primer director de l’empresa cotonera que porta el nom de la família Delmir de Caralt era mataroní Els Caralt…
De Busqueta i Sala a Sala i Baladia, a Mataró. La transició del cotó al gènere de punt
Les “busquetes” de cotó de Busqueta i Sala Jaume Busqueta i Guitar va néixer a Sant Llorenç Savall i residia a Barcelona La primera referència que en tenim és com a expositor a l’Exposició Industrial de Madrid del 1828, on presenta unes estopillas , unes teles de lli molt primes i delicades Les màquines eren aleshores de fusta i els telers, manuals El 1837 es va associar amb Ignasi Sala i Basany per filar, teixir i blanquejar cotó a Mataró Ignasi Sala era un professional del tèxtil de Manresa i Busqueta era comerciant La combinació va funcionar d’allò més bé A l’anomenada fàbrica de can…
Amat, Trias, Vieta i Josep Freixa, a Terrassa
L'actuació conjunta Amat, Trias i Vieta La masia Freixa, obra de l’arquitecte Muncunill, 1908, en una postal de començament de segle L'empresa Successors d’Ignasi Vieta es convertirà en Freixa i Sans el 1894, tot començant la producció de filatura d’estam i introduint els teixits d’alpaca Si hem de fer cas d’un cronista terrassenc —Francesc Giralt—, l’empresa Amat i Trias —no Amat, Trias i Vieta, com diu ell— va néixer el 1833 en fer-se càrrec de la fàbrica d’Ignasi i Josep Anton Vinyals, establerta el 1824 a Monistrol de Montserrat i amb magatzem a Barcelona Un dels successors —Ignasi Vieta…