Resultats de la cerca

Les canonades són necessàries per a la conducció de líquids o de gasos Les primeres a construir-se foren de fang cuit, però la industrialització introduí les metàlliques de plom, de coure o de ferro Per a l’aigua i els gasos, que són les dues grans necessitats de la població urbana del segle XIX, el metall més utilitzat era el ferro Les canonades de coure són més cares i no aptes per a la canalització de l’aigua, per l’aparició de verdet Les de plom resultaven també cares i s’aixafaven fàcilment Totes les grans ciutats europees utilitzaran les canonades de ferro colat per a transport d’aigua…

El primer Manuel d’Arquer tenia una petita línia de vapors a Barcelona el 1863 Dic el primer Manuel, perquè l’hereu de la familia portarà sempre aquest nom i resulta difícil de distingir les generacions a mitjan segle XIX Aquest Manuel d’Arquer té el despatx als Porxos d’En Xifré, tocant a la plaça de Palau Aquest navilier posà a la venda pública, el 1864, una " máquina inglesa de un superior sistema para fabricar tubos continuos de plomo, con todo lo anexo a dichas máquinas" Diari de Barcelona , juny del 1864, pàg 6 298 Quan un navilier ven en subhasta un article és que una mercadería…

Aleix Soujol Del Castillo, Alberto i Riu, Manuel, Historia del Transporte Colectivo en Barcelona, 1872-1959 Els francesos Soujol i Janoir introduïren la fabricació de canonades amb xapa de ferro embetumada per a la conducció d’aigua i gas Els Soujol i Janoir eren francesos, establerts a Barcelona Soujol, Janoir i Companyia es van establir el 1852, amb taller a l’Arc del Teatre, núm 60 Eren calderers que aviat es dedicaren exclusivament a la fabricació de canonades El 1860 ja tenien un privilegi per a fabricar canonades amb xapa de ferro embetumada,…

Manuel Tomàs era un llauner de Vilanova i la Geltrú el 1862 El 1867 s’establí com a competidor dels Soujol en la producció de canonades per a gas i aigua Els francesos, establerts a Barcelona, li portaven set anys d’avantatge, però el mercat era prou ample per a tots dos Tomàs va optar també pel mètode francès de la canonada de ferro embetumada, però amb una variació important utilitzava ferro dolç –acer– galvanitzat, en lloc del ferro colat tradicional Tomàs obtingué un privilegi de fabricació per aquest sistema en què l’acer era recobert per una pellícula de zinc Anunci publicat a l'…

Notícia sobre el coure Un dels jaciments més importants de coure del món és el de Rio Tinto, a la província de Huelva Va ser explotat pel govern espanyol fins que el 1873 es vengué a una empresa britànica, la Rio Tinto Co Ld Abans d'aquesta data l'explotació era reduïda A mitjan segle Espanya importava d'Anglaterra i de França, principalment, quasi tota la planxa de coure que utilitzaven les seves indústries Catalunya tenia nombroses bosses de mineral de coure Però la seva producció era mínima, analitzada des d'un punt de vista industrial El coure i els seus aliatges tenien nombroses…

M Carles Butsems i el seu gendre Josep Fradera del mosaic hidràulic al ciment Paper comercial M Carles Butsems inicià les seves activitats industrials el 1875 amb una fàbrica de mosaics hidràulics El 1891 incorporà al negoci el seu gendre Josep Fradera M Carles Butsems inicià les activitats industrials el 1875 amb una fàbrica de mosaics hidràulics Devia ser el primer o dels primers en aquesta producció Un mosaic hidràulic és una rajola per a pavimentar interiors formada per dues capes La primera matèria era sorra i calç hidràulica per a les dues capes, però la segona capa, la del fons, era…

Orellana, un dels cronistes del procés d’industrialització català, mentre aquest es realitzava, explica el paper de Joan Molas en la introducció a Catalunya de maons refractaris, amb motiu de l’Exposició Industrial de Barcelona del 1860 Aquests maons o rajoles eren fets d’argiles refractàries, capaços d’aguantar elevades temperatures, imprescindibles per a la construcció de forns, inatacables pels àcids i necessaris a la indústria química Totes les xemeneies que cremaven carbó, destinat a les màquines de vapor, contenien unes fileres de rajoles refractàries a la part baixa Els primers…

Interior de la fàbrica de Badalona Barcelona Artística e Industrial, 1907 Ramon Rosés inicià el trefilatge l’any 1904 a la fàbrica de Cornellà i després a la de Badalona El 22 de maig de 1838 es constituí a Barcelona la societat Laribal i Companyia, formada per Francesc Laribal, Josep Rosés i Trinxet, Pau Tolrà i Josep Masriera Fou la segona empresa que fabricà a Catalunya les puntes de París i xinxetes, després de Giraudier La màquina de tallar el filferro, de donar-li forma i fer la cabota, funcionava amb un cavall o una mula Era al portal de Santa Madrona Dos anys després 1840, Francesc…

Amador Pfeiffer i Pourtet va crear a Barcelona la que serà la primera empresa de l’estat de maquinària agrícola Publicitat dels tallers Amador Pfeiffer, a Dietario y Guía de Barcelona para el año 1867 Amador Pfeiffer creà a Barcelona la que havia de ser la primera empresa de l’estat de maquinària agrícola L’empresa es constituí l’any 1863 Amador Pfeiffer havia treballat a la casa Alexander Germans, i coneixia tots els secrets de la foneria del ferro Installà la fàbrica i el magatzem a la plaça de Catalunya de Barcelona, al costat de l’estació del ferrocarril de…

Ignasi i Casimir Girona El cognom Girona és fonamental en la història econòmica catalana del segle XIX La família Girona era de Tàrrega i tot i el seu trasllat a Barcelona al començament de segle, mantingué forts lligams amb la comarca d’origen Ignasi Girona i Targa s’establí a Barcelona, on creà una casa de comerç Un comerciant era un personatge que comprava i venia, però també era promotor de negocis i financer Morí el 1867 Entre la seva nombrosa descendència destacaren els seus fills Manuel, Ignasi, Casimir i Jaume Girona i Agrafel Establiren entre ells una autèntica divisió del treball,…