Resultats de la cerca

Joan Rull i Arnabach constituí una societat, el 1783, destinada a la fabricació d’indianes, conjuntament amb els comerciants Jeroni Anglès, Antoni Martí i Pau Puget La societat es digué inicialment Anglès, Rull i Companyia i tenia un capital de 25000 lliures Ell n’era el tècnic i el director de producció La fàbrica era al carrer de Còdols núm 25, de Barcelona, entre el carrer Ample i el d’Escudellers, i el prat per a estendre les indianes a les Corts de Sarrià Indianes de L’Espanya Industrial La España Industrial, 1847-1947 Joan Rull introduí el cilindre per a l’estampació que permetia…

Nicolau Tous i Josep Soler Nicolau Tous i Soler, nascut a Igualada i installat a Barcelona al voltant del 1825, es convertí en un dels filadors més importants de la capital amb la seva fàbrica al carrer de les Tàpies, una de les primeres que introduí les màquines de vapor a Catalunya Guanyà diners i prestigi, ja que el 1829 era un dels tres comissionats pel ram de filats de la Comissió de Fàbriques, i el 1842 president de l’esmentada Comissió, la patronal catalana d’aquells anys El 1844 fou un dels principals expositors al certamen de caràcter industrial que se celebrà a Barcelona, presentant…

Anunci Guía consultora Indicador General de Barcelona , 1877 Josep Monteys fou un tintorer dedicat a l’estampació La seva especialització serà el color roig La confecció dels colors era el primer problema dels estampadors Segons la primera matèria utilitzada i el procés seguit els colors eren més o menys vius i més o menys brillants La composició dels colors era el secret més amagat dels tintorers i el llibre de Carles Ardit, que es publicà el 1819, era un autèntic receptari de fórmules per a obtenir colors de tota mena i grau L’estampador, és clar, podia comprar el tint a un fabricant o fer…

El fil roig de la família Rifà permet seguir una sèrie d’empreses cotoneres que coincideixen en actuar a la conca del riu Ter Separades, les històries no diuen gran cosa Presentades alhora poden tenir una mica més de sentit Jaume Rifà, a Manlleu Etiqueta de la fàbrica Fils de Jaume Rifà “Plano industrial y comercial de Manlleu”, 1883 Jaume Rifà i Sabatés s’establí a Manlleu el 1838 com a teixidor de cotó No estava sol, ni de lluny El 1842 hi havia una quarantena de tallers com el seu, situats la majoria en el carrer del Pont Vuit anys més tard tenia 12 telers senzills, o sigui manuals, i 18…

“ Los catalanes son industriosos por naturaleza y por necesidad Queda demostrado que su suelo en un año común apenas produce la mitad de los comestibles necesarios para la manutención de sus habitantes luego todo lo que falta han de ganarlo con su aplicación en la industria y comercio y de ahi viene que toda la provincia es industriosa No se ve caserío, aldea, ni pueblo sin algun ramo de industria, ni salto de agua en ningún rio ni arroyo que no dé movimiento á alguna máquina ó ingenio y su industria se estiende á toda clase de manufacturas“ De la “Relación de los pueblos de que consta el…

Antoni Brusi i Mirabent, introductor de la litografia La família Brusi Antoni Brusi i Mirabent 1780-1821 fou un impressor barceloní que es convertirà en editor d’un diari, sense abandonar mai el seu caràcter de tècnic de les arts gràfiques La política o, més aviat, els esdeveniments polítics afectaren la carrera professional i el futur d’Antoni Brusi El 1808 esclatà la guerra contra les tropes napoleòniques, que a Catalunya s’anomena la guerra del Francès, i Barcelona quedà sota el control de les tropes ocupants, mentre els resistents campaven d’una ciutat a l’altra L’impressor Antoni Brusi…

Acció de la Manufacturera de Cotó La Manufacturera de Cotó serà la successora de Canals, Pàmies, Huguet i Companyia, que s’havia fusionat abans amb la Sociedad Reusense, la primera empresa de la ciutat que incorporarà la força de vapor per a moure les seves màquines L’accionariat de La Manufacturera integrava personalitats reusenques i barcelonines A Reus hi havia ja una important indústria cotonera L’any 1850 hi havia a Reus una considerable indústria cotonera La més important era l’empresa de Macià Vila, Prat i Companyia, la futura Fabril Cotonera La seguia a una certa distància Canals,…

Ramon Vilumara, el marit de “La Fabricanta” La família Vilumara Els Vilumara o Vilomara, com es deien abans, poden presentar una cronologia en la qual els membres d’aquesta família treballen la seda durant tres-cents anys Primer com a mestres velers i després com a industrials Domènec Vilomara era mestre veler a Barcelona el 1693 Està enterrat a la seu barcelonina Un altre Domènec Vilomara el succeirà fins el 1723 Els seus fills, Jacint i Antoni Vilomara i Carrió, ompliran la resta del segle XVIII Jacint Vilomara actuà d’ examinador del Gremi de Velers 1746-51, l’encarregat de comprovar les…

1833-1841 Els vapors catalans La futura societat Navegació i Indústria s’inicià el 1833 amb el nom de Vapors Catalans Altres la denominen Societat Catalana de Vapors o Catalana de Vapors Espanyols Es tractava d’una companyia de navegació i el seu principal actiu era un vaixell de vapor anomenat Balear, que començà –lògicament– seguint una línia regular de passatgers entre Barcelona, Ciutat de Palma i Maó Feia el viatge sis vegades al mes La línia s’inaugurà el 2 de març de 1833 Dos mesos després, fou suprimida l’escala de Maó i el vaixell afegirà aviat la ciutat de Marsella als seus viatges…

El pòrtland d'Eusebi Güell El ciment pòrtland s’anirà imposant en tots els països més avançats, però trigarà molt a arribar a l’estat espanyol El 1826 es va muntar a Anglaterra la primera fàbrica i al tombant del segle la Gran Bretanya dominava el mercat mundial França i Alemanya s’afegiren aviat als països productors I també els Estats Units des del 1872 Foren els americans els qui cap al 1890 posaren en marxa els forns rotatoris per a la fabricació del pòrtland, uns forns que augmentaven extraordinàriament la productivitat de la fàbrica La primera fàbrica de ciment pòrtland espanyola serà…