Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Joan Gualbert Subirà
Fa l’aparició en el panorama industrial català de bracet amb Ramon Monroig –vegeu més endavant–, de qui era soci Tots dos guanyaren la medalla d’argent a l’exposició industrial de Madrid del 1841 per unes mostres de clorur de calç Però després d’aquesta experiència, ell i Monroig entraren en la fabricació d’àcids Monroig canvià aviat d’opinió, se’n separà amicalment –tot sembla indicar-ho– i s’installà pel seu compte, tot dedicant-se a matèries tintòries Subirá posà la fàbrica al carrer de Feman-dina, al barri del Raval, xamfrà del que era aleshores el carrer de Ponent i que ara…
Suari i Canals. Deutsch i Companyia
Suari i Canals construïren una refineria de petroli a Badalona el 1879 L’establiment era arran de mar i tenia un moll propi per a la descàrrega del petroli que arribava en llaunes o bótes El 1882 l’empresa anava a nom de Ramon Canals i Companyia El seu despatx era a Barcelona, passeig de la Duana, núm 5 Poc després passà a nom de Deutsch i Companyia Alexandre Deutsch de la Meurthe fou un dels primers importadors i refinadors de petroli a l’estat espanyol Era conegut per la seva marca, El León Establert inicialment a Madrid, tenia en el seu actiu industrial medalles d’or a l’Exposició…
Bartomeu Pons
Bartomeu Pons era un ciutadà francès El nom suggereix una procedència rossellonesa o del Llenguadoc Aquesta darrera és probable, tenint en compte l’especialitat química de la universitat de Montpeller Si fos així, es tractaria d’un industrial amb el mateix origen que Cros La indústria de Pons es creà el 1845 i es desenvolupà durant els anys següents La seva especialitat serà el crémor tàrtar, en les seves varietats de roig i blanc Fabricà, però, aquest producte únic en gran escala, ja que es parla d’un miler de quintars el 1860, de 12 quintars diaris el 1867 i de 13 quintars diaris el 1873 La…
Els Comas. Màquines de vapor i buidatge d'estàtues de bronze
L’empresa s’inicià el 1830, segons pròpia manifestació, anys més tard, quan l’antiguitat era un símbol de garantia El seu fundador, Josep Comas, tenia un taller de construcció i reparació de màquines al carrer de Sant Bartomeu, al Raval de Barcelona Deu anys més tard era un taller modest, un de tants que es dedicava a fondre peces de ferro per a màquines de filar La foneria Comas s’especialitzà en la construcció de màquines de vapor i després en el buidatge d’estàtues de bronze Publicitat a la guia Indicador General de Barcelona , 1887 El 1855, la foneria Comas és esmentada ja com una de les…
Pere Palay i Companyia, fabricant de galetes a Badalona
Pere Palay i Pons fou el primer que aplicà les màquines per a l’obtenció de galetes i l’introductor del que s’anomenaven galetes americanes, aptes per a postres i que podien tenir nombroses composicions i formes Havia viscut i treballat a l’Amèrica del Sud i en va importar els seus coneixements i el sistema de producció industrial La fàbrica s’installà a Badalona el 1859 La seva empresa, Pere Palay i Companyia, es donà a conèixer a l’Exposició de Barcelona del 1860 Tenia ja un despatx a Barcelona al carrer dels Canvis, núm 1 El seu primer producte va ser la galeta comuna, és a dir, la…
Antoni Gassol i els Sanfeliu, a Mataró
Antoni Gassol i els seus nebots Antoni Gassol i Civit Manufacturas Antonio Gassol, SA, 1895-1970 Antoni Gassol, un català que se n'anà a Cuba a fer fortuna, creà una fàbrica de gènere de punt al seu retorn a Catalunya Els seus nebots la convertiren en la que serà la primera empresa catalana i de l'estat en el seu sector Antoni Gassol i Civit va ser un “americano”, el català que se’n va a Amèrica amb un farcellet i en torna quan ha aconseguit una fortuna Però ni tots tornaven, ni tots guanyaven diners Va anar a parar a Cuba, que era el port de destinació de la majoria d’ells i hi va obrir un…
L'electrometal·lúrgica de l'Ebre
Aquesta empresa es constituí a Barcelona el 16 de febrer de 1904 L’objecte social, segons l’escriptura de constitució serà “l’explotació d’indústries electroquímiques i electrometallúrgiques, en especial la fabricació del carbur de calci, i tot el que es consideri necessari per a la millor marxa social” Catálogo de la Producción Industrial Española , vol II, Ministerio de Industria y Comercio, 1938-42 El nom de l’empresa crea el primer interrogant, ja que la primera activitat serà 1’electroquímica i no en tindrà mai cap en el sector metallúrgic Que no prengués el nom d’Electroquímica es pot…
El material refractari dels Cucurny
Si Joan Molas és considerat pels seus contemporanis com l’introductor a Catalunya del material refractari, l’empresa dels Cucurny és, sense cap dubte, la gran empresa d’aquests productes durant tres quarts de segle Pau Cucurny i el seu fill Màrius fotografia de començament de segle Pau Cucurny i Delahaye era un fabricant de maons a mitjan segle XIX, amb la bòvila a la Bordeta, municipi de Sants, en el Pla de Barcelona, des del 1840 Un fabricant interessat a modernitzar la seva maquinària i a introduir les novetats que arribaven de l’estranger Fou un dels qui, al mateix temps que Joan Molas,…
Els Brutau i l'Electrabrutau, a l'Alt Ter
Fàbrica de Sabadell Barcelona Artística e Industrial , 1907 La ciutat de Sabadell es mantingué fidel a la llana de manera quasi unànime Era fidelitat perquè la llana era la fibra tradicional i pròpia de Catalunya, fins que el cotó no ocupà el primer lloc Poques foren les excepcions Una d’elles és la de Bonaventura Brutau i els seus successors Bonaventura Brutau i Estop nasqué a Sabadell l’any 1817 Seguí la tradició familiar, ja que el seu pare tenia una petita fàbrica de teixits de cotó al carrer de Sant Joan, núm 28, fundada el 1836 Va prendre el relleu generacional a la mort del pare,…
Can Gomis, a Monistrol, Força i Enllumenat SA i Forces Hidroelèctriques del Segre SA
Francesc Gomis i Soler Can Gomis Història d’una colònia industrial a les ribes del Llobregat , 1992 Francesc Gomis i Soler, manresà, establí una fàbrica de filats de cotó a Monistrol, el 1895 Francesc Gomis i Soler era manresà i cintaire, com els Burés El 1852 començà les seves activitats industrials fabricant cintes de seda que eren utilitzades pels tabaquers cubans a l’hora de precintar les caixes de cigars El 1884 es transformà en filador de cotó en fer-se càrrec de la fàbrica de can Canals, a Sant Martí de Torroella, a la vora del Cardener Hi tenia 4000 pues de filar Quatre o cinc anys…