Resultats de la cerca

La maquinària agrícola L'agricultura catalana del segle XIX està emmarcada per dos corrents un de tradicional, conservador, en el sentit immobilista de la paraula, i un corrent innovador que acull i promou la introducció de noves tècniques agrícoles, de noves màquines, dels adobs químics En un quadre adjunt podem veure un retrat del que podia ser la pagesia conservadora, suspicaç i desconfiada a l'hora de valorar la maquinària introduïda per la industrialtizació És un extracte d'una guia satírica i s'ha de prendre com el que es proposava el seu autor Aquest personatge carregat de recel pot…

Els germans Alexander, escocesos d’Edimburg, establiren una foneria a la Barceloneta que s’especialitzà en la fabricació de màquines de vapor La imatge mostra publicitat dels tallers Anuario Riera, Guía General de Cataluña, 1897 Els germans Alexander eren escocesos d’E-dimburg, installats a Barcelona abans del 1850 David, Thomas i William Alexander Easton Tots tres foren empresaris i tots tres treballaren en el sector del metall, però el gran actuà pel seu compte David Alexander fou un dels fundadors de Font, Alexander i Companyia, l’intent fracassat d’alts forns al Clot de Barcelona morí…

Anunci de la fàbrica de gèneres de punt Colomer Germans, societat en comandita, de Mataró El Mercurio , 1924 Narcís Colomer inicià la fabricació de gènere de punt l’any 1880, que serà continuada el 1902 per Colomer Germans Narcís Colomer inicià la fabricació de gènere de punt l’any 1880 en crear Narcís Colomer i Fills Quaranta anys abans 1842 trobem un Joaquim Colomer, fabricant de teixits de cotó amb mescla, a la mateixa ciutat, al carrer d’en Moles En desconeixem la possible relació de parentiu La maquinària era alemanya L’empresa proveïdora, tal com era costum, envià un tècnic seu per fer…

Anunci de la Societat Anònima Cooperativa del Ter a la Guía Oficial de Vic y su Partido , 1927 La Cooperativa Primera del Ter fou creada a Roda el 1878 promoguda per Ferran Alsina L’any 1900 es convertí en societat anònima La Cooperativa Primera del Ter fou creada a Roda de Ter l’any 1878 El seu promotor fou Ferran Alsina i Parellada 1861-1908, la biografia del qual es pot trobar en el capítol dedicat als Güell Ferran Alsina, que es considerava filador de professió, però que tenia una bona situació econòmica, viatjà per França i Anglaterra, on estudià específicament la fabricació de la pana…

Sense paper no hi ha arts gràfiques i sense arts gràfiques no hi ha negoci editorial El món dels paperers és un, però les arts gràfiques i l’edició són mons que estan normalment entrelligats Tots els industrials d’arts gràfiques són editors i tots els editors d’origen acostumen a incorporar les arts gràfiques en un moment o altre de la seva carrera L’editor estrictament, no és un industrial, ja que la seva feina és fer encàrrecs als impressors i comercialitzar l’obra així realitzada, però —repeteixo—, durant el segle XIX no hi ha editors purs, sinó empreses que combinen les dues activitats…

Joan Sallarès i Marra, l'industrial La família Sallarès Joan Sallarès i Marra era fill fadristern d’un sastre Un sastre una mica especial, ja que l’any 1830 va ser nomenat alcalde de Sabadell Inicià les seves activitats industrials a la dècada del 1820 Era, és clar, la fàbrica tradicional de draps de llana, que s’afegia a les ja existents Es donà a conèixer el 1850 amb motiu de l’Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de plata pels seus draps, patenes, llanetes i teixits de novetats a precios muy cómodos Pel que es desprèn del quadre adjunt en el qual figura la maquinària,…

L’establiment d’arts gràfiques creat per Narcís Ramírez i continuat per Manuel Henrich fou el més important de Catalunya i de l’estat durant la segona meitat del segle XIX Narcís Ramírez Anunci de la impremta de Narcís Ramírez El Consultor , 1863 Narcís Ramírez, un caixista de professió, crearà un important establiment tipogràfic Narcís Ramírez era probablement menorquí Era caixista de professió, és a dir, l’operari que prepara els motlles tipogràfics que han d’anar a la impremta L’any 1846, ell i el seu company Manuel Casanovas, germà del paperer barceloní Quirze Casanovas, van treure la…

Macià Vila i Mateu, l'amic del general Prim Macià Vila i Mateu Macià Vila i Mateu , 1966 Macià Vila i Mateu encapçalà l’empresa Macià Vila, Subirà i Companyia, antecedent directe de La Fabril Cotonera de Reus constituïda el 1852 Macià Vila 1811-65 nasqué a Igualada Era el segon de nou germans en una família de petits industrials de la llana, paraires Seguint la tradició catalana, l’hereu continuà l’ofici del pare i els cabalers s’escamparen per a guanyar-se la vida El 1823, quan tenia dotze anys, Macià Vila deixà Igualada i s’installà a Reus, una de les primeres ciutats catalanes pel seu…

La Foneria Girona Joan Girona Director de Material per a Ferrocarrils i Construccions Material per a Ferrocarrils i Construccions serà la segona gran empresa metallúrgica catalana, si tenim en compte el seu volum i la seva importància, després de La Maquinista Terrestre i Marítima L’empresa es constituí a Barcelona el 23 de desembre de 1881, en plena febre de l’or El seu objecte social era "l'establiment d’alts forns i de tota classe de construccions de ferro, acer i altres metalls, com també els de fusta i altres articles per a material de ferrocarrils i de tota classe de construccions d’…

El Fluvià al seu pas per Sant Joan les Fonts, un rosari de molins Sant Joan les Fonts en una postal del començament del segle XX Al començament del segle XIX, el Fluvià, al seu pas per Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, era un autèntic rosari de molins d’en Xiquès o Molas, d’en Bassols, d’en Rovira, d’en Coca, de n’Igosa, can Sarjant, cal Patge o Molí d’en Ballús, can Masell, el Molí Fondo Els desnivells del riu eren aprofitats per a obtenir energia hidràulica, una energia obtinguda inicialment amb rodes hidràuliques que feien moure molins fariners, drapers o paperers Una energia preciosa…