Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
Joan Pibernat. Bàscules
Joan Pibernat obrí la seva fàbrica d’objectes de ferro el 1868, al carrer de la Cadena de Barcelona Feia principalment llits de ferro i també bàscules i caixes fortes El 1877 tenia fàbrica i botiga als números 8 i 10 del carrer d’Avinyó Portada d'un catàleg de productes fabricats per Joan Pibernat, 1886 Dels llits de ferro, un article fàcil de venda i que no exigia cap tècnica especial, passà a la fabricació de grans caixes de cabals i bàscules Va obtenir el privilegi de fabricació a Espanya de les bàscules model Chameroy, que es distingien per imprimir…
Joan Carles Alessan
El cas de Joan Caries Alessan té interès perquè la seva evolució és similar a la d’Amadeu Cros És el fabricant de productes químics que acabà especialitzant-se en adobs artificials A diferència de Cros, el seu projecte empresarial no va tenir continuïtat i es va acabar amb el segle XIX El seu nom tan aviat es troba amb una essa com amb dues Fa pensar en un possible origen francès de la família Però Joan Carles Alessan era barceloní i molt vinculat a la ciutat Va ser regidor i tinent d’alcalde de la ciutat del 1854 al 1856 i nomenat després regidor honorari Era també…
Joan Gualbert Subirà
Fa l’aparició en el panorama industrial català de bracet amb Ramon Monroig –vegeu més endavant–, de qui era soci Tots dos guanyaren la medalla d’argent a l’exposició industrial de Madrid del 1841 per unes mostres de clorur de calç Però després d’aquesta experiència, ell i Monroig entraren en la fabricació d’àcids Monroig canvià aviat d’opinió, se’n separà amicalment –tot sembla indicar-ho– i s’installà pel seu compte, tot dedicant-se a matèries tintòries Subirá posà la fàbrica al carrer de Feman-dina, al barri del Raval, xamfrà del que era aleshores el carrer de Ponent i que ara es diu de…
La Pensilvània de Joan Vilella
Al final del segle XX resulta natural parlar de la refinería de petroli de Tarragona, referint-nos a la que s’hi establí l’any 1974, en el terme municipal de la Pobla de Mafumet Però els catalans del final del segle XIX també parlaven amb naturalitat de la refineria de petroli de Tarragona, referint-se a la que hi tenia la companyia reusenca Joan Vilella i Companyia Joan Vilella i Llauradó fou comerciant, industrial i polític El 1879 creà la societat Joan Vilella i Companyia que donà origen a una refineria de petroli i a un banc La refineria s’installà…
Joan Molas, introductor dels maons refractaris
Orellana, un dels cronistes del procés d’industrialització català, mentre aquest es realitzava, explica el paper de Joan Molas en la introducció a Catalunya de maons refractaris, amb motiu de l’Exposició Industrial de Barcelona del 1860 Aquests maons o rajoles eren fets d’argiles refractàries, capaços d’aguantar elevades temperatures, imprescindibles per a la construcció de forns, inatacables pels àcids i necessaris a la indústria química Totes les xemeneies que cremaven carbó, destinat a les màquines de vapor, contenien unes fileres de rajoles refractàries a la part baixa Els…
Els Torras, a Sant Joan les Fonts
El Fluvià al seu pas per Sant Joan les Fonts, un rosari de molins Sant Joan les Fonts en una postal del començament del segle XX Al començament del segle XIX, el Fluvià, al seu pas per Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, era un autèntic rosari de molins d’en Xiquès o Molas, d’en Bassols, d’en Rovira, d’en Coca, de n’Igosa, can Sarjant, cal Patge o Molí d’en Ballús, can Masell, el Molí Fondo Els desnivells del riu eren aprofitats per a obtenir energia hidràulica, una energia obtinguda inicialment amb rodes hidràuliques que feien moure molins fariners, drapers o paperers Una energia preciosa…
Joan Jaumandreu. El parent de fra Eudald
Anunci Guía de Barcelona, 1876 La fàbrica d’estampats de Jaumandreu i Companyia es trobava a Sant Martí de Provençals, com gairebé totes Eudald Jaumeandreu 1774-1840, frare agustinià, fou sens dubte l’economista més representatiu de la primera burgesia industrial, mitjançant la qual lligà el constitucionalisme polític i espanyolista amb un mercat econòmic lliure, una reforma agrària suau i una limitació del gremis, tot dins un prohibicionisme aranzelari total Ernest Lluch, Gran Enciclopèdia Catalana Fra Eudald fou professor d’Economia Política a l’Escola de la Junta de Comerç de Catalunya,…
François Cros i el seu fill Joan Timoleont
El paper de la casa Cros és fonamental El professor Jordi Nadal l’ha qualificat de “pedra miliar de la química espanyola” L’empresa, però, té dues fases La primera, que és la que aquí analitzarem, és la de l’àcid sulfúric i productes derivats La segona és la dels adobs artificials, que s’inicià al final del segle i es consolidà amb la creació de la societat anònima el 1904 François Cros i Dupuy era de Montpeller, una població que tenia universitat i indústria química Cros és un exemple del tècnic francès que ve a Catalunya, on veu possibilitats d’explotar els seus coneixements i…
Joan Achon. La tradició francesa de l'estampat
França era el país que més havia avançat en la tècnica de l’estampació durant la primera meitat del segle XIX Que ho preguntin si no a Carles Ardit, l’espia de la Junta de Comerç de Catalunya No és d’estranyar que si Ardit anà a França a conèixer el procés d’estampació de les seves fàbriques, hi haguessin tècnics francesos que venien a Catalunya amb el legítim objectiu de fer diners gràcies als coneixements i a les tècniques que aportaven Joan Achon i Menson i el seu germà s’installaren a Barcelona entre 1838-40 Trobaren un bon soci que els féu costat Francesc Puigmartí, un…
La Vidriera Catalana. Josep Vallès i Joan Ligé
Fàbrica de Josep Vallès, Fill i Gendre a l’Eixample de Barcelona Guía , 1888 La Vidrieria Catalana i Josep Vallès introduïren a Catalunya la fabricació de mig cristall Se sap ben poca cosa de La Vidrieria Catalana Es constituí el 1844 i la fàbrica era installada al barri del Clot, al terme municipal de Sant Martí de Provençals Es dedicava a la fabricació de vidre pla, prim i gruixut, i de vidre buit De la fàbrica, en sortien vidres cilíndrics i ovalats per a fanals, teules per a claraboies i ampolles de tota mena de mides i colors Tenien l’administració i les oficines a la plaça de Palau,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina