Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
L'estam
Dues fases del pentinament mecànic de llanes SAPHIL 1929 L’estam és el fil resultant de la fibra de llana que ha estat pentinada abans de la filatura Els estamers constituiran una classe especial dintre de la indústria llanera L’estam és el fil resultant de la fibra de llana que ha estat pentinada abans de la filatura Les fibres curtes de la llana es destinaven a la carda, mentre les més llargues seguien un sistema especial de filatura, tal com s’ha explicat en la introducció d’aquest capítol Si el fil obtingut pel procediment de la carda es destina sobretot a la producció de draps, el fil…
Els constructors de màquines
La maquinària agrícola L'agricultura catalana del segle XIX està emmarcada per dos corrents un de tradicional, conservador, en el sentit immobilista de la paraula, i un corrent innovador que acull i promou la introducció de noves tècniques agrícoles, de noves màquines, dels adobs químics En un quadre adjunt podem veure un retrat del que podia ser la pagesia conservadora, suspicaç i desconfiada a l'hora de valorar la maquinària introduïda per la industrialtizació És un extracte d'una guia satírica i s'ha de prendre com el que es proposava el seu autor Aquest personatge carregat de recel pot…
Josep Lucena. Els mocadors
L’empresa fou creada per Josep Lucena al voltant del 1840 i s’establí al carrer de Jonqueres núm 10 de Barcelona La primera referència és del 1842 amb motiu de l’Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de bronze pels seus mocadors El tornem a trobar a la de Barcelona el 1844, presentant mocadors de pita i cotó fins, vermells i blaus per a butxaca Etiqueta Josep Lucena i els seus successors es distingiren per la fabricació de mocadors estampats Com la majoria, optà per establir la fàbrica a Sant Martí de Provençals —Can Lucena— mentre que el local barceloní es convertí en despatx…
Cambier i Colleron, de Reus
El primer problema que presenta la història de l’empresa és el nom dels seus titulars, car no hi ha dos textos que coincideixin en el que són, clarament, uns estrangers establerts a la ciutat de l’Alt Camp D’entrada semblen francesos, però si fem cas d’un document del 1842 serien clarament anglesos, ja que els anomenen Cambury i Collerson El que es pot assegurar és que aquests dos personatges —francesos, belgues o anglesos— s’establiren a Reus el 1842, i hi installaren la que serà una de les primeres fàbriques de teixit, tint i blanqueig de lli que hi ha a Catalunya, amb 30 telers El 1844…
Els trefiladors i els productes fabricats amb filferro
El trefilatge i les aplicacions del filferro El trefilatge és l’operació que consisteix a reduir el gruix d’un producte metallúrgic, fent-lo passar per tracció per forats calibrats, cada vegada més estrets, d’una sèrie de fileres d’acers especials A nivell industrial els metalls utilitzats eren el ferro i el llautó, un aliatge de coure i zinc, anomenat també coure groc al segle XIX En joieria el trefilatge era aplicat a metalls preciosos com l’or o la plata La primera matèria del filferro era la barra rodona de ferro, obtinguda en una siderúrgia després d’un procés de laminació…
Els fabricants de lones i veles del Masnou
A mitjan segle XIX el Masnou, al Maresme, era una població que vivia del mar “ Las cuatro quintas partes de la población se componen de matriculados de marina, entre los que se cuentan muchos de la clase de capitanes, pilotos y patrones de buques mercantes” , diu el Diccionario dirigit per Pascual Madoz El 1843 hi havia matriculades més de cent embarcacions de primera classe que anaven a Amèrica o resseguien les costes de la península L’any 1860 la població creà la seva pròpia escola de nàutica i el 1863 hi havia 204 velers a Catalunya que portaven com a capità un fill del Masnou vegeu Llovet…
Els mosaics artístics dels Escofet
Anunci dels mosaics hidràulics Escofet Fortuny i Companyia a la Guía Consultiva, Indicador General de Barcelona 1890 L’any 1886, Jaume Escofet i Milà i Teòtim de Fortuny i Carpi constituïren l’empresa Escofet i Fortuny, SRC, amb l’objectiu de fabricar mosaics hidràulics No eren els primers a fer-ho Però la importància i la continuïtat de l’empresa en justifiquen la inclusió en aquesta obra, a més d’un caràcter que els distingirà l’associació d’alguns artistes amb l’empresa, encarregats del disseny dels mosaics Jaume Escofet havia nascut el 1862 al Pont d’Armentera Alt Camp Marxà de casa seva…
L'Aprestadora Española, SA
Acció de l'Aprestadora Española, SA datada el 1856 L'Aprestadora Española, SA va ser autoritzada per un Reial Decret de 28 de setembre de 1853, tres mesos més tard que L’Auxiliar de la Indústria El capital serà exactament el mateix 6 000 000 de rals en 3 000 accions de 2 000 rals cadascuna L’objecte social també era el mateix El domicili i la primera fàbrica, amb caràcter provisional, eren al carrer de la Riereta de Barcelona, núm 15 La junta de govern estava formada per President Francesc Camps i Artigas Vocals Bonaventura Coniell i Parés, comerciant Ramon Durant Josep Daurella, comerciant…
Els Bastinos
Etiqueta de Bastinos editors Els Bastinos són una bona representació del que foren els llibreters editors Els Bastinos són uns bons representants del que foren els llibreters-editors Una família de menestrals barcelonins que, sense un gran volum de vendes, ocupen tot el que és el procés de fabricació del llibre la impressió, l’enquadernació, l’edició i la venda Joan Bastinos i Coll va néixer a Barcelona l’any 1816 Va entrar com a aprenent a la llibreria-impremta que tenia Ignasi Estivill al carrer de la Bòria D’allí passà a casa dels Brusi, on aprengué tot el que es relacionava amb la…
Els Mayolas i Claudi Sanpere
Pagaré de Sanpere i Mayolas 1898 Els Mayolas consten com a industrials de Premià de Mar des de la segona meitat del segle XIX Silveri Mayolas donarà volada a l’empresa Claudi Sanpere continuarà la indústria de teixits de lli que ampliarà a teixits de cotó i de seda El cognom Mayolas —gens corrent— està vinculat als inicis de la indústria tèxtil de Catalunya L’any 1803 hi ha un Antoni Mayolas a Barcelona al costat de noms com els d’Erasme de Gònima, Llorenç Clarós, Joan Rull, Ramon Bonaplata i Jacint Ramon, tots ells presentats en el volum dedicat als cotoners Són socis de la Reial Companyia…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina