Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Artur Elizalde
Artur Elizalde i Rouvier 1871-1925 nasqué a Matanzas Cuba El seu pare, Salvador, fou un enginyer que treballà en la creació dels ferrocarrils cubans La seva mare, francesa, tenia fortuna i propietats a França Installat a Barcelona, es casà el 1894 amb Carme Biada i Navarro, besnéta de Miquel Biada i Buñol, el promotor del ferrocarril Barcelona-Mataró El 1909, i conjuntament amb els seus cunyats Biada, establí un taller de fabricació de peces de recanvi per a automòbils Era l’època heroica de l’automobilisme en la qual tot just s’estava organitzant una xarxa de concessionaris i representants…
Manuel Tomàs, de Vilanova i la Geltrú
Manuel Tomàs era un llauner de Vilanova i la Geltrú el 1862 El 1867 s’establí com a competidor dels Soujol en la producció de canonades per a gas i aigua Els francesos, establerts a Barcelona, li portaven set anys d’avantatge, però el mercat era prou ample per a tots dos Tomàs va optar també pel mètode francès de la canonada de ferro embetumada, però amb una variació important utilitzava ferro dolç –acer– galvanitzat, en lloc del ferro colat tradicional Tomàs obtingué un privilegi de fabricació per aquest sistema en què l’acer era recobert per una pellícula de zinc Anunci publicat a l'…
De Coma, Ciuró i Clavell a Joan Coma i Cros, a Salt
Fàbrica de Salt Sucesora de J Coma y Cros SA, 1850-1950 Joan Coma i Xipell, fill de Tremp, Erasme Ciuró i Auter, de Granollers, i Jaume Clavell i Isern, de Mataró, constituïren a Barcelona el 15 de novembre de 1850 la societat Coma, Ciuró i Clavell amb un capital de 50000 duros, aportats a parts iguals El domicili era al Raval barceloní, al carrer del Marquès de Barberà L’objecte de la societat era la compra-venda de tota mena d’articles i la manufactura de teixits de cotó Vol dir comerç i indústria cotonera Els tres titulars eren comerciants a Barcelona que aquell any compraren una fàbrica…
Andreu de Sard. Sard i Companyia
Anunci Barcelona en la mano , 1895 Andreu de Sard pertany a la darrera generació de vilanovins que creen una empresa cotonera La societat s’establí el 1876 i la fàbrica es tancà el 1898 després de fer suspensió de pagaments Andreu de Sard i Rosselló era de Vilanova i la Geltrú Pertanyia a la seva burgesia tradicional El seu pare, Andreu Sard i Calvà, havia estat alcalde de la població l’any 1856 Ell es va casar amb Rafaela de Torrents, Marquesa de Vilanova i la Geltrú i vídua de Josep Samà i Mota, en enviudar amb Leonor Pers Sard pertany a la darrera generació de vilanovins que creen una…
Els Marquès
La segona indústria de Vilanova La família Marquès Pel mes de febrer del 1854 tres vilanovins —Pere Puig i Carsi, Joan Rafecas i Puig i Isidre Marquès i Riba— sollicitaren permís a l’Ajuntament de la seva ciutat per a construir una fàbrica de filats i teixits de cotó en un hort propietat del primer La fàbrica funcionaria amb màquines de vapor Es constituí aleshores la societat Puig, Rafecas, Marquès i Companyia formada per ells tres i per Joan Serra i Totosaus, Salvador Raldiris i Gabriel Coll i Puig El capital desemborsat era molt important 134000 duros o 2680000 rals Serà la fàbrica de cal…
La seda artificial
Primera màquina de filatura de fibra artificial, 1907 Cincuenta Años de la SAFA 1923-1973 La Societat Espanyola de Seda Viscose, controlada pels fills de Josep Vilà, produí per primera vegada fibra artificial a Catalunya i a l’estat el 1907 L’expressió seda artificial, avui prohibida, serà la que s’utilitzarà durant molts anys amb relació a les primeres fibres artificials tèxtils La seda era la fibra més fina i la més cara i en prendre-la com a exemple i model es volia valorar el que era, en realitat, un producte químic El primer a obtenir un fil…