Primera màquina de filatura de fibra artificial, 1907 (Cincuenta Años de la S.A.F.A. 1923-1973). La Societat Espanyola de Seda Viscose, controlada pels fills de Josep Vilà, produí per primera vegada fibra artificial a Catalunya i a l’estat el 1907.
L’expressió seda artificial, avui prohibida, serà la que s’utilitzarà durant molts anys amb relació a les primeres fibres artificials tèxtils. La seda era la fibra més fina i la més cara i en prendre-la com a exemple i model es volia valorar el que era, en realitat, un producte químic.
El primer a obtenir un fil artificial fou Louis Marie Hilaire Bernigaud, comte de Chardonnet, el 1885. La primera fàbrica d’aquesta fibra artificial es posà en marxa a Vals les-Bains, prop de Besançon, el 1889. La seda chardonnet, com era coneguda, tenia una base cel·lulòsica i s’obtenia dissolent la nitrocel·lulosa en una mescla d’alcohol i èter.
Uns anys més tard, uns anglesos obtingueren la viscosa, un xarop viscós —d’aquí la paraula— per tractament de polpa de fusta o linters de cotó, que eren les fibres més curtes que no podien ser utilitzades per a produir fil. La viscosa podia ser filada i aviat s’imposà la pasta de fusta com a base de la cel·lulosa necessària per a produir-la.
Les fibres sintètiques trigaran anys a arribar. El 1927, l’empresa química americana Dupont de Nemours inicià un programa d’investigació que donarà com a resultat el niló —nylon—.
La fabricació del fil és sempre un procés químic, tant per a les fibres artificials com per a les sintètiques. Les empreses que el fabriquen s’haurien d’integrar més en el sector químic que en el tèxtil. El tissatge, en canvi, no difereix gens del procediment aplicat a les fibres d’origen vegetal o animal.
SAFA, l’obra dels Vilà
Paper comercial de Josep Vilà i Soler, del 1898.
Josep Vilà i Soler era el clàssic industrial del ram de l’aigua. Establí la seva fàbrica el 1879 en el terme de Sant Martí de Provençals, que reunia una gran majoria dels industrials catalans d’aquest sector. Les seves activitats eren el blanqueig, tint, aprestos i estampat de peces de cotó. El seu despatx era al carrer Més Alt de Sant Pere, núm. 2, de Barcelona, mentre que la fàbrica, coneguda amb el motiu de can Felip, era al carrer de Sant Pere, núm. 17, de Sant Martí de Provençals.
El propietari vivia al costat de la fàbrica, en un edifici a part, dedicat a habitatge. Una part de la propietat la tenia llogada a un altre industrial del ram de l’aigua, Joan Boada, al final de segle. Pel mes de març del 1899 va esclatar un incendi en aquest establiment, que s’ensorrà tot i afectà l’habitatge de Josep Vilà (“Diari de Barcelona”,març del 1899, pàgs. 2 458 i 2 459). L’empresa pròpia no en devia sortir malparada pel que diu la crònica de l’incendi.
Marca de Viuda i Fills de Josep Vilà, 1901.
Josep Vilà i Soler, el fundador, devia morir a començament de segle. Els seus successors no tan sols no frenaren el creixement de l’empresa, sinó que ampliaren el seu camp d’acció. Viuda i Fills de Josep Vilà afegirà la filatura i el tissatge al que ja feia, en el que era un cicle complet de la fibra.
Per a fer aquest cicle complet, la fàbrica d’acabats i aprestos de Sant Martí no era suficient. S’hi afegiran dues fàbriques noves: una a la Verneda —filats i teixits—, de Barcelona, i una altra en el terme de Premià de Dalt. Les tres fàbriques integraran l’any 1920 Manufactures Reunides de la Indústria Tèxtil, SA, l’empresa que agrupa els interessos familiars, al marge de la seda artificial.
La seva especialitat eren encara els tints i els acabats: el brillant vilà, utilitzat per a folres; els acabats merceritzats per a teixits de fantasia i camiseria, el seu tint negre anilina i els teixits estampats per a mobles.
Etiqueta de Comercial Anònima Vilà, la base econòmica de la família. L’any 1923 es constituí la SA de Fibres Artificials, formada per la família Vilà i el grup francès Carnot-Gillet. La fàbrica de Blanes es posarà en marxa el 1926.
Al marge de les fibres artificials el grup tèxtil dels Vilà mantindrà el seu creixement. Al final del 1920, al mateix temps que es creà Manufactures Reunides de la Indústria Tèxtil, SA, es constituí la Comercial Anònima Vilà, amb domicili al carrer de Trafalgar, núm. 6, que és el centre de les activitats familiars, amb la participació dels cinc germans Vilà i Marquès i un capital realment desemborsat de tres milions de pessetes. El grup hi afegirà dues noves empreses i fàbriques: La Indústria Olesana, SA, amb domicili a Terrassa i fàbrica de blanqueig, aprestos i acabats a Olesa de Montserrat, i Sabadell Tèxtil, SA, al costat del riu Ripoll, amb el mateix objectiu.
La Societat Espanyola de Seda Viscose
Els fills de Josep Vilà havien seguit —com la resta d’industrials catalans— l’aparició de les primeres fibres artificials, primer a França i després a la Gran Bretanya. La seda chardonnet va ser la primera a sortir al mercat, però aviat haurà de cedir el protagonisme a la seda viscose amb patent britànica.
La Societat Espanyola de Seda Viscose es crearà gràcies a la compra de la patent britànica de Cross i Bevan per a fabricar aquesta fibra. L’escriptura de constitució s’atorgà el 13 de desembre de 1906. El capital de la societat es fixà inicialment en 250 000 pessetes, que era precisament el preu de la patent. El capital de l’empresa augmentarà ràpidament fins a 750 000 pessetes. La patent va ser cedida per la Société Générale de Soie Artificielle de Brussel·les.
La societat estava sota el control dels germans Vilà. Josep Vilà i Marquès la presidia, acompanyat per dos germans seus i per alguns amics que també aportaren capital. Aquest va ser el seu primer Consell d'Administració (1906):
- President: Josep Vilà i Marquès
- Vice-president: Manuel Dalmau i Oliveres, comerciant
- Secretari: Guillem Oliveras i Galés, propietari
- Vocals:
- Jaume Balet i Viñas, industrial cotoner
- Josep Cucurella i Tort, advocat
- Joaquim Vilà i Marquès
- Ramon Vilà i Marquès
- Albert Angelby
Marca de Josep Vilà,1893. Josep Vilà i Soler era el clàssic industrial del ram de l’aigua a Sant Martí de Provençals.
El vice-president, Manuel Dalmau i Oliveres, era el propietari d’un important magatzem i comerç de drogues i colonials. Jaume Balet i Viñas era un conegut industrial cotoner. La presència d’un estranger —Albert Angelby— fa pensar en una possible representació dels venedors de la patent o en un tècnic del procediment.
La fàbrica s’instal·là al carrer de Mallorca, núm. 463, de Barcelona, i començà a funcionar el 2 de març de 1907. Va ser la primera a Catalunya i a l’estat. El nou producte no s’introduí fàcilment. El nom de seda artificial tenia prestigi, però no facilitava precisament les coses. De tota manera l’empresa guanyà diners els primers anys. Repartí un dividend del 8,5% l’any 1915 i d’un 15,6 % el 1916, amb la bonança econòmica creada per la guerra europea. Hi arribaren a treballar 145 obrers —65 dones i 80 homes— servint set grans màquines de filar i 8 debanadores.
A Barcelona van aparèixer altres fàbriques de seda artificial, tot i que de poca importància. La Societat Espanyola de Seda Viscose, que tenia ara el despatx al carrer de Trafalgar, núm. 6, tendí a una altra especialització: el cotó merceritzat, que rebia el nom de sedalina, a causa de la brillantor del fil o teixit d’aquesta fibra, després d’un bany concentrat en sosa càustica.
La Societat Anònima de Fibres Artificials (SAFA) i la fàbrica de Blanes
Fàbrica de SAFA, a Blanes (Cincuenta Años de la S.A.F.A. 1923-1973).
La família Vilà mantenia relacions personals i comercials amb un grup francès, que tenia un cert paral·lelisme amb el seu. Els Gillet eren una família lionesa que havia creat un important negoci de tintoreria de fils i teixits de seda. L’any 1904 s’associaren amb el grup Carnot —Société Française de la Viscose— i crearen el Comptoir des Textiles Artificielles, uns anys més tard. Ernest Carnot era nebot del que havia estat president de la República (1887) i company d’estudis del comte de Chardonnet. Era el grup francès amb més capacitat tècnica i financera per a encapçalar la producció de la seda artificial en el país veí. La seva força es consolidà durant la Primera Guerra Mundial (1914-18) en controlar el mercat de producció i venda de la nova fibra basada en la viscosa. Més tard, els Carnot-Gillet aportaran una bona part dels seus actius a la creació de la Rhone-Poulenc.
La Societat Anònima de Fibres Artificials (SAFA) serà el resultat de l’acord entre els Vilà i el grup Carnot-Gillet, als quals s’afegiran amics d’uns i d’altres. Els Vilà hi participaran també a través de la Societat Espanyola de Seda Viscose en el que consideren, i fou, un salt endavant. Els socis fundadors van ser els següents:
- Comercial Anònima Vilà
- Societé Privée de Gestion et de Placément
- Societat Espanyola de Seda Viscose
- Buer y Compañía
- Álvaro de Figueroa, comte de Romanones
- Joan Ventosa i Calvell
- Fréderic Ledoux
El primer Consell d'Administració de la Societat Anònima de Fibres Artificials (SAFA) va ser el següent
- President: Álvaro de Figueroa, comte de Romanones
- Vocals:
- Alfred Bauer i Landaner
- René Bernheim
- Ernest Carnot i Dupont Whits
- Edmond Gillet i Berrin
- Fréderic Ledoux
- Joan Ventosa i Calvell
- Consellers delegats:
- Josep Vilà i Marquès
- Fidel Vidal i Marquès
- Secretari: José Maria González
Al costat dels socis francesos trobarem Bauer i Companyia, una casa de banca de Madrid, representant dels interessos de la Banque Rotschild. El banc farà suspensió de pagaments el 1931 i es liquidarà el 1946. Al costat del grup Vilà hi haurà el comte de Romanones (1836-1950), destacat polític castellà, ex-president del Govern —per dues vegades— i ministre en nombroses ocasions, i Joan Ventosa i Calvell, també polític, col·laborador íntim de Francesc Cambó i ministre, també, en diversos governs espanyols.
La societat es constituí el 9 d’agost de 1923, poques setmanes abans del cop d’estat del general Primo de Rivera. El seu domicili es fixà a Madrid —San Mateo, núm. 15— amb oficines a Barcelona —Trafalgar, núm. 6, la seu dels Vilà— i a París —rue de Madrid, núm. 21—. El capital inicial serà de 12 milions de pessetes.
La fàbrica es construirà a Blanes (la Selva), en uns terrenys comprats al costat de l’estació del ferrocarril. El riu Tordera li proporcionarà l’aigua i, fins i tot, una bona part de la sorra utilitzada en la seva construcció. L’empresa constructora serà la barcelonina Cubiertas y Tejados, SA.
La fàbrica es posà en marxa el 15 de novembre de 1926 i serà la primera de la seva classe a establir-se a l’estat. Hi havia 21 màquines de filar. El seu primer director serà l’enginyer francès Vernerey. La participació dels tècnics francesos va ser important en tot el procés de llançament. La maquinària inicial estava pensada per a la fabricació de 1 000 quilograms diaris de seda artificial i se’n preveia l’augment fins a 4 000 quilograms.
Acció de la SAFA, 1923.
SAFA. Producció.
Molt aviat la producció real va ser de 1 200 quilograms diaris i el 1928 arribava al màxim previst de 4 000. Els empresaris comptaven no tan sols amb el mercat interior, sinó també amb l’exportació. Aquesta estava estretament vinculada amb l’estratègia del grup francès i la demanda dels seus clients. La primera exportació es féu el 1927 a favor de la Société de la Viscose Suisse, que era probablement una filial del grup.
El 1929 les màquines de filar ja eren 47, les quals s’incrementaren en començar la dècada dels trenta per obtenir una producció de 5 000 quilograms diaris de fil. El segon director de la fàbrica serà un altre francès, Ennemond Bizod.
El 1933 s’inicià a Blanes la fabricació del raió mat, la primera fibra sintètica que es produí a l’estat, i poc després es feien assaigs per a la fabricació de fibrana.
La família Vilà.
Fets posteriors
- 1936-39. Les activitats quedaren paralitzades per manca de primera matèria. La fàbrica fou repetidament bombardejada per l’aviació i la marina franquistes. Hi van caure 880 bombes o obusos, segons la mateixa empresa.
- 1940. Es reconstrueix la fàbrica i es posa en marxa la producció. El nou director, el francès Marcel Gourdin, i el químic català Josep Agell i Agell inicien la producció del raió. Josep Agell serà nomenat director general el 1943 i ho serà fins a la seva mort (1973).
- 1944. Es torna a fabricar fibrana. La fàbrica té greus problemes de proveïment de primeres matèries. La cel·lulosa era tota d’importació.
- 1950. S’inicien converses per a obtenir de la Dupont de Nemours americana la llicència d’explotació del niló, a través de la filial d’aquesta a Espanya, Rhodioceta. El govern espanyol autoritzà l’ampliació de la fàbrica per a la filatura, la polimerització i l’obtenció del monòmer.
- 1953. SAFA produeix el primer fil sintètic: el niló 6,6. Per a facilitar la seva comercialització es crearà Nylon de España, SA.
- 1958. Imperial Chemical Industries (ICI) cedeix la llicència d’explotació del poliester amb la marca Tergal, que es començarà a fabricar el 1959.
- 1968. S’inicia la construcció d’una segona fàbrica en el terme de Sant Julià de Ramis.
- 1973. L’empresa celebra els seus 50 anys. Té 2 500 treballadors en la seva plantilla i factura poc més de 4 000 milions de pessetes. És la segona empresa productora de fibres artificials i sintètiques, després de La Seda de Barcelona, SA, de propietat holandesa. El 60% del seu capital està en mans estrangeres, en un grup encapçalat per la Rhône-Poulenc, que havia rebut les accions per traspàs del grup Carnot-Gillet. L’empresa comença a tenir fortes pèrdues.
- 1986. Rhône-Poulenc compra el 40% del capital en mans de la família Vilà i queda com a únic accionista.
- 1990. SAFA canvia la seva denominació per la de Rhône Poulenc Fibres, SA, i manté la seva producció amb una plantilla de 1 150 persones.
Bibliografia
- Cincuenta años de la Sociedad Anónima de Fibras Artificiales, S.A.F.A. (1923-1973), Barcelona 1973.