De Coma, Ciuró i Clavell a Joan Coma i Cros, a Salt

Fàbrica de Salt (Sucesora de J. Coma y Cros SA, 1850-1950).

Joan Coma i Xipell, fill de Tremp, Erasme Ciuró i Auter, de Granollers, i Jaume Clavell i Isern, de Mataró, constituïren a Barcelona el 15 de novembre de 1850 la societat Coma, Ciuró i Clavell amb un capital de 50.000 duros, aportats a parts iguals. El domicili era al Raval barceloní, al carrer del Marquès de Barberà.

L’objecte de la societat era la compra-venda de tota mena d’articles i la manufactura de teixits de cotó. Vol dir comerç i indústria cotonera. Els tres titulars eren comerciants a Barcelona que aquell any compraren una fàbrica de teixits de cotó a Badalona, al carrer de la Seu d’Urgell.

La societat devia anar molt bé perquè sis anys més tard s’amplia el capital per acumulació de beneficis fins a 187.500 duros. Uns beneficis que possiblement vénen més del comerç d’importació de cotó que de la indústria.

La història industrial comença de fet el 22 de maig de 1866, quan la societat compra la fàbrica de teixits d’Oliveras, Sala i Companyia, que aquesta empresa tenia a Salt (Gironès).

Joan Coma i Cros (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952). Joan Coma i Cros serà l’únic titular de l’empresa des del 1893. Inaugurà una nova fàbrica a Salt i desenvolupà una empresa comercial importadora de cotó americà.

Erasme Ciuró, Joan Coma i Jaume Clavell, primers socis de l’empresa (Sucesora de J. Coma y Cros SA, 1850-1950).

Oliveras, Sala i Companyia tenia aleshores una relativament curta i moguda història. Tenia vint anys de vida —havia estat creada el 1846— i havia funcionat amb nou denominacions distintes, uns canvis que cal atribuir en part a morts, però, sobretot a trasbalsos econòmics i a disputes entre socis. De Ramió i Companyia en els seus inicis havia passat a Oliveras, Sala i Companyia el 1866. Pere Ramió era de Banyoles i devia ser de l’ofici; Josep Oliveras era forner a Girona, i Solà un fabricant a Tossa de Mar. Un dels socis havia estat l’enginyer anglès Devergue o Debergue, introductor de tècniques mecàniques a Catalunya.

Lletra de canvi de Coma, Ciuró i Clavell, 1860. La societat Coma, Ciuró i Clavell comprà una fàbrica de teixits de cotó a Salt el 1866. Serà l’inici d’una gran indústria.

La fàbrica de Salt era de filats i teixits de cotó. El 1866 tenia 5.000 pues de filar i 80 telers mecànics, moguts per la força hidràulica.

Aquesta empresa fou la primera que s’establí a Salt o Veïnat de Salt. La localització era deguda a l’existència del rec o sèquia Monar, que porta aigües del riu Ter des de Bescanó fins a Girona. “La sèquia Monar fou l’eix de la industrialització gironina” (Nadal, J., “La industrialització al Gironès: l’exemple de Salt”, dins Girona el segle XIX).

La compra de la fàbrica de Salt es produirà al final dels anys de fam de cotó, produïda per la manca de la primera matèria americana. Eren anys de liquidació d’empreses per part dels qui no tenien capacitat financera i anys bons per a entrar en el negoci a bon preu per part dels qui sí en tenien. Coma, Ciuró i Clavell és de les darreres, ja que tanca l’exercici 1866 amb un capital de 650.000 duros, amb la fàbrica ja comprada.

Molt poca informació tenim de l’empresa des d’aleshores. La societat canvia repetidament de denominació per donar entrada o sortida a nous socis, tal com es pot observar al quadre que adjuntem, però sense variacions fonamentals. El seu interès pel comerç es manté, com ho demostra la seva participació en la Companyia de Vapors Transatlàntics (1881).

L’any 1873 el vell despatx del carrer del Marquès de Barberà és substituït per un domicili situat en edifici propi al núm. 7 del passatge de la Pau.

Fàbrica de Salt. Maquinària.

J. Coma i Cros. Importació de bales de cotó.

L’empresa és de les que no s’anuncia perquè no té acabats i no ha de vendre al consumidor, no presenta els seus productes a les exposicions, es manté limitada a Salt i al seu despatx central barceloní, sense que es coneguin altres dades que les de la seva maquinària (vegeu quadre adjunt). La capacitat de filatura i tissatge augmenta, però lentament. El segle s’acabarà amb 10.000 pues i 211 telers, el doble dels que tenia quan compraren la fàbrica.

El 1893 la societat es retoca per a donar pas a la segona generació. Erasme Ciuró havia mort el 1886 i només quedaven dos dels fundadors. La societat comanditària que es crea aleshores posa com a gerents i socis col·lectius —amb plena responsabilitat personal— a Joan Coma i Cros, fill de Joan Coma i Xipell, i dos nebots dels altres dos socis promotors.

Jaume Clavell i Isern morirà el 1896 i Josep Ciuró i Montañà el 1903. Narcís Clivilles i Clavell deixarà l’empresa. El 1910 Joan Coma i Cros quedarà sol fent-se càrrec personalment de tot l’actiu social. A l’igual que Eusebi Bertrand i Serra, Joan Coma i Cros serà titular únic d’una de les grans empreses tèxtils catalanes, que serà ja coneguda com la Coma i Cros.

L’expansió de la societat individual es produirà a remolc de la guerra europea i la forta demanda de productes tèxtils per part de les forces aliades. Joan Coma i Cros obrí aleshores una fàbrica de filats en el terme de Rosselló de Segrià, al costat del canal de Pinyana. Momentàniament la fàbrica de Salt es destinarà a teixits, i la lleidatana a filats.

El creixement industrial serà paral·lel al creixement comercial —importació de cotó— i al millorament de l’aprofitament hidràulic, ara amb electricitat.

La família Coma.

El 1922 Joan Coma i Cros inaugurà una nova fàbrica a Salt, que suposava el tancament de les que tenia a Badalona i a Rosselló de Segrià, com també a la fàbrica vella de Salt. Havia comprat uns terrenys als germans Mulleras, que incloïen l’autorització per un salt d’aigua. Construirà també un salt i una central hidroelèctrica a Bescanó, al mateix Ter. Un i altra li donaren energia més que suficient per a la seva fàbrica. Els dos salts tindran una capacitat de 590 cavalls de potència el 1928, quan es completà l’electrificació de la fàbrica.

La importació de cotó li deixa bones comissions. Durant la dècada dels anys vint és un dels primers importadors de cotó americà.

En esclatar la guerra civil espanyola l’any 1936, Joan Coma i Cros marxà de Catalunya. Morí a París el 15 d’agost de 1937 en aquel Grand Hotel que tanto había contribuido a engrandecer, com dirà el biògraf de l’empresa. L’any 1939, el germà de Joan, Lluís Coma i Cros, es posarà al front de l’empresa amb la col·laboració dels seus dos fills Joan i Lluís.

L’1 de maig de 1940 es transformà en societat anònima amb la denominació de Successora de J. Coma i Cros SA. El 1990 fou absorbida per Indústries Burés SA. Al llarg de la seva existència havia pres les denominacions següents:

  • 1850-1870 - Coma, Ciuró i Clavell
  • 1871-1876 - Coma, Ciuró,Clavell i Companyia. Incorporació de Francesc Borràs i Clavell,Josep Nieto i Anselm Coma
  • 1877-1882 - Coma, Ciuró,Clavell i Borràs. Surten Josep Nieto i Anselm Coma
  • 1883-1885 - Coma, Ciuró i Clavell. Ha mort Francesc Borràs
  • 1886-1892 - Coma, Clivillés i Clavell, Societat en Comandita. Tres socis comanditaris: Joan Coma i Xipell, Jaume Clavell i Isern i Josep Ciuró i Montañà; i tres gerents amb responsabilitat plena: Joan Coma i Cros, Narcís Clivillés i Clavell i Santiago Clavell i Planas
  • 1893-1939 - J. Coma i Cros
  • 1940-1990 - Successora de J.Coma i Cros SA

Bibliografia

  • Sucesora de J. Coma y Cros, SA, 1850-1950