Resultats de la cerca

El període comprès entre el Baix Imperi Romà i la dominació visigòtica es caracteritzà per la pervivència de la cultura clàssica, en un món que es cristianitzava Durant aquesta etapa, que avui en dia es prefereix anomenar més aviat antiguitat tardana que no pas època paleocristiana, les restes escultòriques que han arribat fins avui són peces de caràcter monumental o litúrgiques i funeràries Al costat de capitells que són bàsicament derivacions de l’ordre corinti, hi ha cancells com ara els conservats al Museu Arqueològic de Tarragona o ares d’altar, per exemple, les de Terrassa, Empúries i…

El simbolisme de l’art monetari d’època medieval es defineix per la naturalesa mateixa de la moneda, que, com a objecte oficial i d’ús públic, cal que incorpori uns elements inherents Les imatges i les llegendes monetàries escollides projecten la difusió i el reconeixement de l’autoritat emissora, mitjançant iconografies o tipus figuratius que la identifiquin Els motius iconogràfics, sovint d’un fort tradicionalisme i lluny de l’estètica coetània, es conserven inalterables en el temps, perquè el manteniment de l’aparença d’una moneda en consolida l’estabilitat i n’assegura l’acceptació La…

Malgrat la continuïtat d’estructures formals procedents de l’antiguitat tardana, l’art dels segles IX i X es feu sobretot ressò dels nous contextos socials i econòmics del país Era el moment de la formació de Catalunya i el període en què s’elaboraren les primeres tendències cap a la individualització d’un art català propi, d’origen local i amb inspiracions foranes L’escultura conservada d’aquesta etapa és essencialment arquitectònica, força discreta si es compara amb l’envergadura de l’ornamentació pictòrica Es basava en fórmules ornamentals que es desplegaven en impostes, cornises, bases,…

Laboratori de relacions socials La realització d’un ludograma, com els de la fotografia, permet representar gràficament la seqüència de rols que adopta successivament un jugador i, per tant, conèixer la seva actuació dins del joc Pere Lavega El joc, atesa la seva condició, és per sobre de tot generador de relacions interpersonals, és a dir, un laboratori de relacions, una microsocietat lúdica, que origina vivències tan simples com profundes És generador del que M Csikszentmihalyi Flow the psychology of optimal experiencer , 1991 denomina experiències òptimes De tota manera, per a entendre la…

La consciència de l’espai i del temps La consciència de l’espai i del temps, característica de cada cultura i tradició, influeix d’una manera determinada en la visió del món de les persones i de la comunitat de la qual formen part De fet, l’espai i el temps han estat constants de les especulacions filosòfiques En aquest sentit, el filòsof alemany Immanuel Kant considerava que l’espai i el temps són formes a priori de la sensibilitat –no tant conceptes derivats de l’experiència externa com la condició mateixa de tota experiència– A partir d’aquell moment, les percepcions de l’espai i del temps…

De les coves a les cases Els primers homes que habitaren el territori que actualment és Catalunya eren caçadors i recollectors nòmades que, sempre a la recerca de nous recursos, canviaven periòdicament d’hàbitat al llarg de l’any Ocupaven els abrics rocosos i les coves que reunien millors condicions, i també espais oberts a l’aire lliure, sobretot les platges prop dels rius i del mar L’espai on s’installaven s’estructurava en zones de pas, d’esquarterament d’animals, de talla d’eines de pedra, per jeure-hi, per llençar-hi els rebutjos Ara fa uns 300000 anys l’home dominà el foc, i la llar es…

La ciència i la tecnologia en els costums i la vida quotidinana dels catalans Gairebé amb tota seguretat parlar de "les ciències i les tècniques populars" com fem aquí haurà causat la perplexitat de més d’un lector No ha de sorprendre pas que algú hagi trobat fora de lloc la inclusió de temes sobre la ciència i la tecnologia en una obra com aquesta, dedicada als costums i la vida quotidiana dels catalans Els antecedents són escassos en la producció dels nostres folkloristes, si deixem de banda Cels Gomis i alguns metges autors de topografies mèdiques en els anys a cavall del segle XIX i el XX…

El mosaic de paviment, com a tècnica, no s’ha deixat d’utilitzar mai des del món antic fins al món actual Les característiques dels paviments de l’alta Edat Mitjana, essencialment els geomètrics, dels quals n’hi ha prou exemples tant a França com a Itàlia, anunciaven ja què serien els mosaics pròpiament romànics, però sobretot demostren fins a quin punt l’herència del món antic era important durant aquells segles Amb l’aparició de les esglésies cristianes durant l’antiguitat tardana, la tècnica del mosaic com a decoració de paviments o bé de murs va trobar un nou camp d’aplicació, al marge de…

Palma La llum de Miró «Jo em sento com un vegetal Per això visc a Palma Aquí tinc arrels La família de la meva mare era d’aquí Tinc arrels en aquesta terra» Són paraules de Joan Miró que expliquen les raons contundents de la seva estada a Mallorca i el presenten com a part de l’illa i de l’ambient per voluntat pròpia Des de ben petit visitava Mallorca, residència de la família materna Allà va establir llaços d’amistat i d’amor arran del seu propi casament Els paisatges i monuments mallorquins són representats als quaderns d’infantesa i adolescència, i les referències a l’illa són constants en…

Imatgeria zoològica “Bim… Bom… les campanes de Salou –Qui s’ha mort –Lo nostre porc –Qui l’enterra –L’hereu Serra –Qui se’n riu –La perdiu, la perdiu, la perdiu” El joc de la taba o marraquinca, els tres porquets i l’ arri, arri, borriquet/ anirem a sant Benet/ te daran un formatget/ per dinar, per sopar… , el ratolí Pérez o la rateta que escombrava l’escaleta , Bambi , Pluto , Pepito Grillo , Tom i Jerry i l’ ànec Donald la mona xita , King Kong i Moby Dick el Coiot , Fred Basset , Calvin i Hobbes , Snoopy , el gat Garfield , el Cant dels ocells i el burro català Joguines,…