Resultats de la cerca

No tenia raó Joan Brossa quan deia que no era artista, sinó només poeta Ha estat un dels artistes plàstics més excels de la Catalunya del segle XX tot i que no hagi posat mai els dits en un pot de pintura Els historiadors de l’art el reivindiquem com a nostre de la mateixa manera que ens apropiem de Kurt Schwitters quan recitava la Ursonata el 1932 de Raul Hausmann o de Tristan Tzara Joan Miró descrivia el 1960 arran del que ell en deia els seus poemes plàstics « No s’havia arribat mai a un tant alt grau de puresa, de despullament i de rigor En Prats us degué parlar de l’afinitat amb coses…

El període comprès entre el Baix Imperi Romà i la dominació visigòtica es caracteritzà per la pervivència de la cultura clàssica, en un món que es cristianitzava Durant aquesta etapa, que avui en dia es prefereix anomenar més aviat antiguitat tardana que no pas època paleocristiana, les restes escultòriques que han arribat fins avui són peces de caràcter monumental o litúrgiques i funeràries Al costat de capitells que són bàsicament derivacions de l’ordre corinti, hi ha cancells com ara els conservats al Museu Arqueològic de Tarragona o ares d’altar, per exemple, les de Terrassa…

El 22 de juliol de l’any 1560, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Oms i de Sentmenat – 1576, canonge i sagristà d’Elna diputat militar Gaspar de Meca i d’Oluja, senyor de Vergós diputat reial Jeroni Orater, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Antoni Roca, monjo de Sant Pere de Rodes diputat reial Jaume Joan de Vilatorta, donzell de Barcelona diputat reial Guerau Boquet, doctor en medicina de Barcelona Miquel d’Oms i de Sentmenat, canonge i sagristà d’Elna, resultà extret per segona vegada per al càrrec de diputat eclesiàstic,…

La progressiva mecanització del segle XIX implicà una sèrie de canvis en la producció dels objectes, tant pel que fa a l’ús de nous procediments tècnics, com des de l’òptica conceptual i estètica Aquest fet, sumat a l’extinció dels gremis al llarg del segle XIX, corporacions que havien estat el suport dels oficis artístics durant segles, comportà un debat art-indústria, sobretot arran de la primera Exposició Universal celebrada a Londres el 1851, que deixà ben clar el mal ús que s’havia fet de la màquina Segons els primers teòrics que reflexionaren sobre el tema, la màquina només havia…

El primer dia d’agost de 1482 juraren els càrrecs els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Cardona – Alcover, Alt Camp 1530, bisbe d’Urgell diputat militar Guillem Ramon de Bellera diputat reial Joan Blanca, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Antoni Monterda, beneficiat en el bisbat de Barcelona oïdor militar Joan Valentí Boscà, cavaller oïdor reial Ramon Marquet, ciutadà de Barcelona Pere de Cardona fou un membre destacat del llinatge dels Cardona, que al llarg dels anys que li tocà viure se situà al capdavant de la noblesa catalana El seu pare, Joan Ramon Folc III,…

Si la primera meitat del segle XIV està plena d’interrogants, la segona és encara un bosc verge i mancat d’ordre De fet, els canvis de classificació dels manuscrits d’aquesta centúria que s’han anat produint en les darreres dècades han contribuït a enriquir el moment d’introducció de l’italianisme i a fornir una imatge excellent d’aquesta etapa, però han deixat també un buit al seu darrere que enfosqueix considerablement el panorama posterior al 1348 Després de la pesta negra, emergeix documentalment la figura de Ramon Destorrents, ben atestada entre el 1351 i el 1362 Es tracta d’un pintor de…

Les primeres manifestacions plàstiques a Catalunya es remunten a èpoques prehistòriques la Venus de Gavà De tota manera, va ser a conseqüència de les colonitzacions mediterrànies que es començaren a realitzar a terres catalanes escultures tan impressionants com l’Asclepi d’Empúries o les peces petites que s’infiltraren en els ambients indígenes Un fet encara difícil de determinar és si hi hagué o no a Catalunya una escultura important en l’època ibèrica En canvi, és ben clara l’existència d’escultures romano-republicanes molt primerenques datables a la fi del segle III i al II aC el relleu de…

Cap als anys 1435-50 podem afirmar que el llibre mimat català va deixar enrere els seus episodis més creatius i brillants En el moment de transformació que associem a les segones generacions del gòtic internacional i a l’entrada dels millors corrents pictòrics dels Països Baixos, encara val la pena d’assenyalar l’interès més que notable d’un Llibre d’hores relacionat amb el taller de Bernat Martorell Aquest llibre, que mostra l’arribada dels segons temps de l’estil, més que no pas la norma, és l’excepció Es podrien recordar també alguns colleccionistes i l’arribada de grans llibres forans,…

Les importants pèrdues de documentació i de còdexs illustrats catalans s’atribueixen en gran part a la revolta de la «crema de convents» que tingué lloc el 1835 amb la malaurada destrucció d’alguns dels arxius i biblioteques monàstics del país Els buits deixats pel foc accentuaren la confusió a l’hora de reconstruir l’obra escrita i pictòrica que correspon en justícia als principals centres productors de manuscrits del període, confusió a la qual també contribueix poderosament la circulació de les obres, sigui en el seu mateix període de creació o en temps posteriors a aquesta Les creacions…

Francesc Macià en la seva joventut, a l’inici de la seva carrera militar ECSA El 14 d’abril de 1931, des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Macià i Llussà Vilanova i la Geltrú 1859 – Barcelona 1933, militar i polític, proclamava l’Estat Català en nom del poble de Catalunya Tres dies més tard es convertia en el primer president de la Generalitat contemporània Francesc Macià i Llussà provenia d’una família de comerciants d’oli de les Borges Blanques, capital de les Garrigues Els seus pares —Joan Macià i Artigas i Maria Llussà i Segarra— es traslladaren a Vilanova i la Geltrú, però…